El Bicing va com una moto

Creix el nombre d’abonats al Bicing. Augmenta també el nombre d’estacions disponibles. Aquest dilluns n’han entrat en servei 67 més, amb la qual cosa la xifra total supera el mig miler. Creix també el nombre de bicicletes disponibles. Mil més. La Covid-19, el fet que una inexplicada decisió governamental va prohibir durant les primeres setmanes de la pandèmia l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport i va deixar el metre i el bus com a alternatives, sens dubte menys sanes, està augmentant el pes del gremi del pedal a Barcelona. Bona notícia, sens dubte, fins i tot per als cardiòlegs. Qui mou les cames, mou el cor. Però la gestió per l’espai públic, escàs com el coltan en aquesta ciutat, promet ser un trencaclosques ben aviat per als responsables locals de mobilitat.

Les xifres les ha anunciat molt ufanós l’Ajuntament de Barcelona. Des que fa un mes es va restituir el servei, s’han abonat al Bicing 6.718 usuaris. Amb aquestes altes, el total d’abonats a 1 de juny és de 118.935 usuaris. A aquest ritme, aviat un de cada 10 barcelonins tindrà el carnet d’aquest servei públic, al qual li va provar la mar de bé la decisió d’electrificar part de les bicicletes. L’orografia de la ciutat era abans un fre. Ara ja no.

El tràfec de bicicletes, amb tot, no ha recuperat encara les cotes d’abans de la pandèmia. No obstant, en una ciutat encara a mig gas, el Bicing funciona ja al 69% del que era la seva vida quotidiana abans de la crisi sanitària. No està malament per a un servei que, a diferència d’altres mitjans de transport, públics i privats, va ser totalment clausurat. Com a compensació, els antics usuaris se’ls ha ampliat 70 dies gratis l’abonament. Així, amb aquestes xifres sobre la taula, no és difícil preveure que més aviat que tard el Bicing batrà les seves anteriors plusmarques d’ús diari. Aquests últims dies han entrat i sortit de les estacions unes 35.000 bicicletes cada 24 hores.

Nous barris

Aquesta és l’altra causa de l’increment del nombre d’abonats. Les estacions disponibles no només en són més, sinó que s’han estès a més a barris que fins ara no en tenien, com la Marina del Prat Vermell, la Trinitat Nova, la Vall d’Hebron i Canyelles. Es tracta, en alguns casos, de barris de muntanya. Allà, les unitats elèctriques del Bicing són imprescindibles. Són, a més, el futur. L’aturada econòmica mundial causada pel coronavirus ha frenat momentàniament la producció d’aquest tipus de bicicletes, però, segons Rosa Alarcón, regidora responsable de Mobilitat, les elèctriques no només són molt aconsellables a Barcelona, sinó que, a més, per les seves característiques, redueixen el trànsit de furgonetes encarregades de proveir les estacions. El més comú fins ara era que les bicicletes del Bicing ‘caiguessin’ dels barris de muntanya cap als de mar. Ara passa menys.

Enmig de la pandèmia, l’Ajuntament de Barcelona va accelerar un pla per convertir en zona de vianants calçades de la ciutat i per incrementar en 21 quilòmetres la xarxa de carrils bici. En aquest pla s’incloïa també un potent subapartat dedicat al Bicing. Es van prometre 97 noves estacions. Un primer paquet va entrar en servei fa uns quants dies. Aquesta setmana hi ha 67 aparcaments operatius més. Només en queda mitja dotzena per instal·lar. Quan finalitzi el desplegament, en total n’hi haurà 519.

L’equació de la mobilitat

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Les bicicletes del Bicing, amb tot, són només una part de la mobilitat a pedals de la ciutat. No hi ha un cens fiable de quantes bicicletes tenen els barcelonins. N’hi ha, segur, en les quals les aranyes hauran pogut teixir teranyines. Però la seva presència al carrer va visiblement en augment. Els carrils bici de la ciutat han patit aquestes últimes dues setmanes els seus primers embussos. Veure-ho per creure-ho. La qüestió és fins a quin punt, quan la nova normalitat ja sigui estable, les bicicletes seran un actor de l’equació de la mobilitat. A Barcelona hi ha matriculats uns 590.000 cotxes, 230.000 motos, 56.000 ciclomotors, 47.000 furgonetes i 20.000 camions. No és fàcil resoldre l’equació si abans no s’aclareix la incògnita del nombre de bicicletes.

El problema sembla evident. La sospita, que amb mesos i estadístiques es podrà confirmar, és que les noves altes d’usuaris del Bicing i, en general, de les dues rodes a pedals o en patinet, s’estan produint en detriment de l’ús del metro com a mitjà de transport, no del cotxe. Les distàncies que recomanen les autoritats sanitàries són sovint impossibles als vagons del suburbà. Si el nombre de bicicletes no creix a costa del cotxe, l’arcàdia del pedal que pretén l’equip d’Ada Colau no només no està més a l’abast, sinó que el que s’intueix a l’horitzó és una agra lluita per cada centímetre d’asfalt. Res de nou sota el sol de Barcelona, d’altra banda.