Barcelona tanca al trànsit els caps de setmana set artèries i tot Montjuïc

Set artèries de Barcelona i un dels seus dos grans pulmons, o sigui, òrgans vitals de la salut, seran per als vianants a partir d’aquest cap de setmana des de les nou del matí de dissabte i fins a les nou del vespre de diumenge. Així serà fins que la pandèmia remeti clarament. Després, ja veurem. Les artèries són la Via Laietana, Gran de Gràcia, Creu Coberta, passeig de Sant Joan, Pi i Margall, Fabra i Puig i el seu apèndix Onze de Setembre i els laterals de la Ronda Litoral, on es tancaran els aparcaments de les platges de Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella i Llevant. El pulmó és tota la muntanya de Montjuïc, que serà inaccessible amb vehicles de motor. El pla, com que surt de la sala de parts municipal, té un nom sense arestes. Podrien anomenar-lo Pla Sintrom, conegut medicament per prevenir perillosos taponaments en la circulació. No ho han fet. L’han batejat com a ‘Itineraris segurs’, que sembla la versió corregida i augmentada d’‘Obrim carrers’, aquella iniciativa que abans de la Covid-19 es va assajar per convertir en zona de vianants una vegada al mes carrers que diàriament pateixen trombosi de vehicles.

‘Obrim carrers’ va ser un èxit rotund, per exemple, quan el 8 de març passat es va tancar al trànsit el carrer d’Aragó. Va ser l’últim cap de setmana abans que el coronavirus alterés el curs de la història. El que a partir d’aquest cap de setmana (i durant els dos dies festius previstos d’aquí a finals de juny) es portarà a cap és molt més ambiciós. Llavors, la conversió en zona de vianants massiva era el primer cap de setmana de cada mes. Ara, tots i en més quantitat.

En xifres, el pla no deixa indiferent. Són 347.100 metres quadrats dedicats íntegrament al passeig. Això, pel que fa a les sis avingudes i carrers inclosos. La ruta més llarga, Fabra i Puig més Onze de Setembre, són 2,8 quilòmetres de passeig. Tampoc està malament el recorregut que uneix la plaça d’Alfons X amb el parc de la Ciutadella a través de Pi i Margall i Sant Joan. Són 2,7 quilòmetres. A aquestes xifres s’hi han de sumar les 376 hectàrees transitables de la muntanya de Montjuïc. S’haurà de veure si són suficients durant la fase 1 del desconfinament. Durant la zero, algunes rutes idònies per practicar esport, com la Diagonal entre Francesc Macià i el parc de Cervantes, el passeig de Sant Joan i el front marítim, per posar-ne tres exemples, han estat per moments més plenes de l’aconsellable.

Excepcions per a residents

Els cotxes dels veïns residents a la zona, les furgonetes de repartiment de mercaderies i els vehicles de serveis públics podran circular per les zones afectades. Aquesta és una excepció a la norma. Una altra és que en algunes de les rutes es permet el pas transversal de vehicles en alguns carrers. Aquests ‘bypass’ indispensables es practicaran a Pi i Margall, passeig de Sant Joan, Fabra i Puig i la Ronda Litoral.

La longevitat d’aquest pla és ara per ara indeterminada. La seva implantació ha estat precipitada per la pandèmia. En qualsevol cas, tota marxa enrere tindrà com a màxim l’anterior pla d’‘Obrim carrers’. L’indiscutible, salta a la vista, és que la Covid-19 deixarà empremta urbanística a la ciutat. L’estrena d’aquestes zones per als vianants de cap de setmana coincideix pràcticament en el temps amb el final del conjunt d’obres que durant els últims 15 dies s’han fet per habilitar 21 nous quilòmetres de carril bici a la ciutat i per ampliar les voreres de diversos carrers d’ús intensiu. Si s’hi sumen les zones per als vianants d’un pla i l’altre, el territori conquistat són mig milió de metres quadrats.

Notícies relacionades

La xarxa de carrils bici i per als vianants de Barcelona ja dona fruits i problemes

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

‘Itineraris segurs’ tindrà, com és llei no escrita d’aquesta ciutat, partidaris i detractors. Els que segur que no estaran satisfets són els impulsors de la plataforma Eixample Respira, que van agafar-se la pacificació del carrer d’Aragó com a icona de la seva lluita contra la presència massiva de cotxes a la quadrícula de Cerdà els dies feiners. Per a ells, l’assaig que es va dur a terme el 8 de març de convertir en zona de vianants durant unes hores aquesta aorta viària va ser una mesura que, van dir llavors, va fer curt. Que Aragó ara no estigui en la llista de rutes segures de cap de setmana sens dubte serà una decepció, però la tinenta d’alcalde Janet Sanz considera que les actuacions permanents que s’estan executant a Consell de Cent, Rocafort i Girona equilibren una mica la balança. En qualsevol cas, el programa ‘Obrim carrers’ tornarà quan acabi la pandèmia, segons Sanz.

Entre els efectes col·laterals de la conversió en zona de vianants d’aquests set grans eixos viaris de la ciutat pot ser que hi hagi, a més, un impuls als comerços. No és el propòsit expressar de la iniciativa, però en pot ser la conseqüència. Malgrat que en la història passada de Barcelona hi ha hagut episodis en què els comerciants s’han oposat a les conversions en zona de vianants, el cert és que sempre han disparat les vendes. Així va passar a Portaferrissa i Portal de l'Àngel. Els pronòstics cataclísmics dels qui deien que sense cotxes aquells carrers s’esllanguirien resulten avui còmics, però les hemeroteques donen fe que aquest va ser el debat llavors. Segons la tinenta d’alcalde, carrers com Creu Coberta i Gran de Gràcia, i també les seves àrees d’influència, poden rebre els dissabtes per als vianants una ajuda en aquests moments vital.