31 març 2020

Anar al contingut

INSEGURETAT A SANT MARTÍ

Un tiroteig esgota la paciència del barri de la Pau de Barcelona

El veïnat viu amb por des que dissabte va ser escenari d'una disputa a trets entre dues famílies

Els investigadors, que desconeixen el mòbil de la baralla, van recollir al lloc dels fets una vintena de beines

Guillem Sànchez

Un tiroteig esgota la paciència del barri de la Pau de Barcelona

ANGEL GARCIA

«Aquesta reunió s’ha convocat d’urgència per parlar exclusivament d’un tema. Només d’un tema». Cinquanta veïns omplen la sala de la segona planta del Piramidón, un dels edificis més alts del districte de Sant Martí de Barcelona. Sens dubte, la més alta del conjunt de cases que formen el barri de la Pau.

Francisco Liñán, president de l’associació veïnal, entrega el micròfon a la consellera del veïnat, Eva Campo, que afegeix que «comprèn la intranquil·litat» generada per un episodi «greu». Després ressonen per l’altaveu les paraules més tímides de Merche Martín, sergent de la Guàrdia Urbana. «És molt greu, però també puntual. I ja hem incrementat la presència policial a la zona». Finalment intervé el sergent Sergio González, dels Mossos d’Esquadra. «Ho estem investigant. Tot i que no ens vegeu, som aquí».

Els Manolos contra els Portuguesos

Dissabte a dos quarts de deu de la nit, quatre dies abans d’aquesta reunió veïnal, un pistoler –suposadament– de la família dels Manolos va obrir foc contra membres –suposadament– dels Portuguesos, residents a la Pau. Va buidar dos carregadors. Els trets van ressonar a totes les cases. A més d’un veí li va donar temps de sortir a la finestra i posar-se la mà a la boca. Si hi va haver ferits, no consten oficialment. Es van recollir una vintena de beines i el vidre de la parada del bus, l’última del recorregut, va quedar fet miques.

Durant els dies posteriors, la família dels Portuguesos va rebre el recolzament de parents que els veïns van interpretar com una mesura d’autoprotecció que, lluny de tranquil·litzar-los, va acabar augmentant la seva inquietud.

Inaugurat per Franco el 1966

Empresonat entre la rambla de Guipúscoa i el final de la Gran Via, en un racó de la ciutat, la Pau va ser construït per la franquista Obra Sindical de la Llar i inaugurat pel mateix Franco el 1966, segons recull la web de l’ajuntament, per celebrar els 25 anys de pau que la dictadura va imposar després de la contesa civil. D’aquest naixement circumstancial no en queda res, només el nom, la Pau.

El barri es reconeix molt més en un passat obrer que apareix tangencialment en la reunió quan la paraula passa dels líders als veïns, perquè aquests es rebel·len contra la sensació d’inseguretat que ha anat calant durant els últims anys i que ha esclatat amb el tiroteig.

«No estem dramatitzant»

La Rosa descriu amb exactitud quirúrgica el pressentiment de la Pau: «Jo obro la porta de casa meva amb por i evito els carrers amb poca llum. Veig molt poca policia. Mossos d’uniforme, cap». Això últim rep el suport d’una ovació d’aplaudiments. «No estem dramatitzant», la secunda l’Helena; «¿què hauria passat si ens toca una d’aquestes bales perdudes?», els pregunta directament als policies.

Altres veïns, com la Joana, la Rosa o la Leonor, miren d’evitar que trets que han ressonat més fort que mai perquè han sigut al carrer principal –Concili de Trento– no han d’ocultar la resta de delictes que han anat apartant-los a poc a poc fins a provocar que se sentin insegurs a casa seva. Les tres dones enumeren places com la de Conchita Badia o Manuel Ainaud, o  bars molt concrets, en els quals afirmen que hi ha «venda al detall de droga».

«No tenim més patrulles»

La sergent Martín pren nota i es compromet a investigar-ho. També s’afanya a deixar clar que moltes d’aquestes sospites ja els consten i les estan investigant. El sergent González respon que a la Pau «no passa res que no passi als altres barris del districte». I avisa que tothom voldria més patrulles a la seva zona. «Si no les enviem és perquè no les tenim».  

Fonts policials insisteixen que la vigilància s’ha reforçat fins que es resolgui el tiroteig i afegeixen un altre detall: es va tractar d’un avís. O dit d’una altra manera: si el pistoler hagués volgut fer més mal, ho hauria pogut fer. Altres fonts consultades per aquest diari aclareixen que darrere els trets hi ha subjacent una presumpta extorsió als Portuguesos. «Aquest barri es diu la Pau –recorda Liñán–, això s’ha d’arreglar, però si no s’arregla, sortirem al carrer». 

Temes: Tirotejos