L'art posa una pica a les Corts amb la Fundació Suñol

Les Corts no és un districte que brilli per la seva oferta de centres d’art i museus. Tot i que d’aquests últims alguna cosa en sap, no en va allotja el que més públic convoca de la ciutat, el del Barça (1.730.335 visitants el 2019). Però ja està. Cap galeria o, almenys, cap de les que estan associades al gremi, i només un altre museu, però a Pedralbes, el que allotja el monestir que porta el nom del barri (o viceversa). Per això resulta sorprenent que la Fundació Suñol, una de les més reconegudes del país en art contemporani, hagi deixat el privilegiat (per visibilitat) passeig de Gràcia per emigrar al barri de la Maternitat i Sant Ramon. Sorprenent però encertat segons el parer del seu director Sergi Aguilar. Perquè al bulevard comercialment més car de la ciutat «no s’és tan visible» com pugui semblar a priori, i en la jornada de portes obertes del nou local, que es va realitzar al novembre, «la presència de públic va desbordar les perspectives».

Hi ha un altre punt a favor del canvi d’ubicació, la plasmació d’aquesta idea tan anglosaxona de retornar a la societat el que se n’ha obtingut. Una cosa en la qual pensava Josep Suñol, el seu promotor. «Al novembre va acudir molta gent del barri, i això té un punt molt atractiu. Arribar a nous espectadors és una meravella, els interessats se suposa que ja venen per defecte», argumenta Aguilar. Després del parèntesi de Nadal, ara inauguren de manera oficial, amb la primera part de la mostra ‘En tres actes’. Una exposició dividida en tres etapes i que, com sempre, girarà entorn de la col·lecció de la fundació. Però amb dues novetats: la lectura de les peces va a càrrec d’un comissari extern, en aquest cas del crític i historiador Valentín Roma; i el recolzament d’un programa públic. Dues novetats, la mirada forana i la vinculació amb la societat a través de les activitats, que marquen la nova etapa, que no només és un canvi d’espai sinó també de concepte. Renovar-se per continuar. Nou és, també, la gratuïtat de l’entrada i l’accés a la magnífica biblioteca que va atresorar Josep Suñol.

A Pedralbes i a l’Eixample

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

L’empresari, fill del malaguanyat president del Barça i diputat d’ERC afusellat a inicis de la guerra civil per les tropes franquistes, va fer fortuna amb els negocis però defensava com la seva millor inversió les més de mil obres d’art que va atresorar des dels anys 60 fins al 2000. Peces d’avantguarda, sobretot de les últimes dècades del segle XX, centrades en l’art espanyol però no únicament, també va adquirir creació americana i italiana. De Salvador Dalí a Andy Warhol, de Joan Miró a Lucio Fontana. De fet, la primera peça que va entrar en els fons de Suñol porta la firma del futurista Giacomo Balla i lluu al centre de l’actual exposició envoltada de Man Ray, Robert Mapplethorpe, Eduardo Chillida, Antonio Saura, Antoni Tàpies i Alexander Calder, per posar alguns exemples. Doncs això, Suñol va col·leccionar fins al segle XXI, llavors va decidir deixar la compra de noves obres per centrar-se en el mecenatge i va obrir al públic els seus tresors al passeig de Gràcia. Corria el 2007 i va escollir com a seu la que havia sigut residència familiar. Edifici que havia canviat de mans però que va aconseguir recuperar.

Amb tot, la seu de l’Eixample va ser la tercera a obrir. Abans, a finals dels 70, va crear la Galeria 1, que no era cap altra cosa que l’adaptació de la seva residència particular de Pedralbes –al complex Les Escales projectat per Josep Lluis Sert– per allotjar la seva col·lecció. No estava oberta al públic, però sí que acollia actes artístics. Fins i tot hi va haver festa inaugural, concebuda per Miralda i Jaume Xifra, i amb la participació d’Antoni Muntadas i Jaume Sisa. Poca broma. El 1980, va posar en marxa la Galeria 2, que ocupava l’espai ara recuperat al carrer de Mejía Lequerica, 14, amb l’edifici de la Maternitat com a paisatge frontal. Va ser reserva de la col·lecció i residència d’artistes. Allà, hi van treballar durant anys José Noguero, Pablo Maeso, Rosa Amorós i Zush, un dels creadors que més es va beneficiar del mecenatge de Suñol. Va ser també espai de trobades artístiques però a porta tancada. I va ser un dels secrets més ben guardats del de les Corts. El local, malgrat la seva activitat ininterrompuda, s’ha donat a conèixer ara entre els veïns. La majoria, desconeixedors de l’art que s’amagava darrere del que abans eren persianes i ara és vidriera. Es percep acceptació, una acceptació que el seu promotor no ha pogut veure, Suñol va morir el novembre passat, tres dies abans que se celebressin les jornades de portes obertes.