Una àvia, primera víctima mortal del patinet elèctric a Barcelona

Quan el setembre passatJosefa Montoya, amb 82 anys, va aconseguir sortir en perfecte estat d’una difícil operació de càncer de còlon, segurament no va imaginar que seria un patinet elèctric, en comptes de la malaltia, el que acabaria amb la seva vida. A la Josefa els oncòlegs li van dir, en un inici, que només tenia un 20% de possibilitats de sobreviure a la intervenció quirúrgica. Però ho va fer i, després de tres mesos de quimioteràpia, volien donar-li un descans la mateixa setmana que va morir. Ella és la primera víctima mortal per patinet elèctric a Barcelona. La primera de tot Espanya va ser una altra àvia, a Esplugues de Llobregat, l’any passat.

Va passar el 22 de novembre, a l’encreuament delscarrers de Joaquim Costa i del Carme. La Josefa, una veïna de tota la vida del Raval, va ser atropellada per un patinet elèctric quan es dirigia a l’administració de loteria del carrer del Carme. El vehicle va impactar frontalment amb ella, que va caure cap enrere. Va quedar-se a terra en posició supina, conscient però confusa, fins que va arribar una ambulància. Va ser traslladada al’Hospital del Mar. Va entrar en coma als minuts d’arribar. Va ser operada d’urgència. Va morir tres dies després, el 25 de novembre. La Josefa, com totes les persones que moren fora de les 24 hores posteriors a l’impacte, no és considerada una víctima d’accident de trànsit. Apareixerà com a «ferida greu» als informes sobre trànsit de l’Ajuntament de Barcelona.

«Només sabem que el patinet era d’una empresa, que estava llogat. Estem esperant que ens donin l’acta de defunció i l’informe de l’accident per posar una denúncia. Peròno sabem res més, ni tan sols qui en va tenir la culpa: si ella o qui anava al patinet», diu María Montoya, de 78 anys i germana de la Josefa. «Tot va ser tan ràpid... L’havia anat a veure una setmana abans i ja no la vaig tornar a veure amb vida», afirma. Malgrat els seus contratemps de salut, la Josefa es trobava bé: era capaç de pujar les escales fins al quart pis sense ascensor en què vivia sola.

Infraccions dels patinets

Segonsl’informe anual sobre seguretat viària de la Fiscalia de Barcelona, la Guàrdia Urbana va denunciar el 2018 un total de 1.868 usuaris de patinets elèctrics per infracció de l’ordenança municipal. La majoria d’aquests expedients, en concret 806, s’han incoat per generar un risc per a la circulació: 625 per circular per on no correspon, 402 per infringir la seguretat viària i només cinc per excés de velocitat. El 28 d’agost de l’any passat, al carrer de l’Hospital (també al Raval), es va produir una altra mort per atropellament, en aquesta ocasió de bicicleta. 

Segons el col·lectiu Ciutat Vella No Està En Venda, la gran quantitat de patinets elèctrics, bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) com els segways són un dels factors que fan que la vida quotidiana al districte sigui «molt complicada». Hi ha un «problema de massificació derivada de la pressió turística». Hi ha, segons el col·lectiu, «un munt de botigues de patinets». «Les noves formes de mobilitat com les motos o patinets elèctrics generen conflicte a l’espai públic», especialment en barris com els de Ciutat Vella, amb «carrers estrets». Tots aquests factors, denuncia, augmenten el risc d’accident.

Ciutat Vella No Està En Venda creu que la normativa municipal que regula els VMP i els cicles de més de dues rodes si bé és prou «restrictiva», resulta «impossible» de complir perquè «no hi pot haver policia a cada cantonada». El col·lectiu crida els usuaris dels patinets elèctrics a tenir «més respecte» i «educació viària». I insisteix que el rerefons de tota aquesta problemàtica és la «massificació» produïda pelmodel turístic de Barcelona.

«Un exemple d’autosuperació»

La casa de la Josefa era en un d’aquests «carrers estrets» del Raval, el de la Paloma. Molt a prop hi havia el seu centre d’atenció d’atenció primària, el CAP Raval Nord. Allà va ser on li van diagnosticar, aquest any, un càncer de còlon. «El seu era un clar exemple d’autosuperació.  Li vam ensenyar a posar-se ella sola la insulina, venia orgullosa al CAP a ensenyar-los que bé que portava diàriament el sucre. Ni tan sols li va minvar gens la seva fortalesa el tumor que li vam diagnosticar i que mantenia a ratlla gràcies a la seva tenacitat i cures de la seva treballadora familiar», diu Laura Romera, la seva metge de capçalera. La Josefa era, segons la seva doctora, un «exemple anònim de dona valenta, independent i autònoma malgrat les adversitats». «A mi m’agrada el carrer i al carrer li agrado jo», recorda Romera que li deia la Josefa. La metge insta l’ajuntament a «prendre mesures reals» perquè cap persona més perdi la vida per un patinet elèctric i també reclama «civisme» ciutadà.

Notícies relacionades

Una dona gran atropellada a Esplugues, primera vianant víctima dels patinets elèctrics

Les flors que cauen dretes

Però qui més a prop va estar de la Josefa aquest últim any és Patricia Cisneros, la treballadora familiar que la cuidava. «Era una persona sola. Hi ha tantíssims casos així... Ho sé perquè jo fa gairebé 14 anys que treballo a domicilis del Raval», afirma la Patricia. «La Josefa era independent, li agradava la vida, li agradava menjar. Anava al menjador social per no estar sola». Aquesta treballadora familiar recorda com va preparar la Josefa per a l’operació. «Caminava amb ella, li feia batuts amb proteïnes. Va aconseguir pujar els quatre quilos i mig que necessitava per ser operada», diu la Patricia. «I va sortir divinament de la intervenció... Jo vaig estar amb ella el mateix matí de l’accident».

La Josefa havia treballat anys i anys en una fàbrica de tèxtil. Sabia llegir, però tenia dificultats per escriure. Només tenia l’educació més bàsica. Cada dia la Patricia li deixava deures. També sopes de lletres per exercitar la memòria. A la Josefa li agradava veure la gent ballar i la música. «Posàvem Rocío Jurado o Rocío Dúrcal a casa. L’omplia de molta felicitat. Alguna vegada els veïns ens van renyar pel soroll», diu Patricia. Ella era qui la dutxava, lapentinava i li preparava tots els àpats. Amb la seva mort va sentir una «gran impotència». D’un dia per l’altre, lamenta, li va ser «arrabassada» la persona que més va cuidar durant els últims 12 mesos.