El TSJC obliga Airbnb a eliminar de la seva web 12.000 pisos turístics il·legals a Catalunya

Després de cinc anys de pugna legal, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a la Direcció General de Turisme (DGT) de la Generalitat per exigir que el gegant de les plataformes d’allotjament Airbnb compleixi la normativa catalana i, en conseqüència, deixi d’anunciar al seu portal les vivendes que no compten amb número de registre turístic (cosa que n’acredita la legalitat) o que es publiciten amb un número erroni o inexistent. Fins ara només estaven retirant els anuncis de Barcelona ciutat a través d’un conveni amb l’ajuntament i només després que aquest els detectés.

La sentència obliga a la fi a eliminar gairebé 12.000 anuncis d’aquest tipus (a tot Catalunya), tot i que és especialment rellevant perquè  emfatitza que la seu barcelonina d’Airbnb té un paper actiu en el seu entramat empresarial i, per tant, ha d’acatar les regles del joc territorials. La contundència del dictamen fa pensar als responsables de Turisme que un possible recurs de cassació de l’empresa difícilment prosperarà. Si la companyia no l’acata, el Govern exigirà l’execució judicial.

Sector en contínua evolució

El director de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, explica a aquest diari que la DGT no qüestiona els nous formats de negoci turístic que fins i tot poden «generar noves oportunitats», sinó que exigeix el compliment de la legalitat en qualsevol dels seus canals. El requeriment fet des del 2013 a les set principals plataformes digitals de reserva d’allotjament havia donat fruit amb totes (en alguns casos prèvia via judicial), fins al punt que Airbnb era l’única que continuava anunciant pisos sense número de registre. 

El Govern no exigeix un  tràmit d’autorització de l’activitat turística (lloguer per a  menys de 31 dies) en un pis, però sí una declaració responsable a l’ajuntament del municipi, el qual el trasllada a Turisme i genera un número de registre que dona legalitat a aquesta activitat i permet essencialment «evitar el frau i tenir transparència sobre l’oferta real», agrega Bono.

El març del 2014 Turisme va iniciar actuacions administratives contra Airbnb Ireland (ABBI) i Airbnb Online Services Spain SL –Ara Airbnb Marketing Services– (AMS) perquè suprimís qualsevol publicitat de vivendes turístiques sense registrar.  Esgotada aquesta via i després de nombrosos recursos, la plataforma va traslladar el cas als tribunals, amb una defensa fèrria dels seus interessos argumentant (entre d’altres) que la seu barcelonina només s’encarregava del màrqueting local, que no duia a terme una activitat turística sinó d’operacions tecnològiques de ‘software’, que la normativa catalana vulnerava la directiva 2000/31/CE de comerç electrònic i la llei de serveis de la Societat de la Informació, que ABBI només havia de complir la norma d’Irlanda o que els seus serveis eren de simple connector, no d’intermediari.

D’altra banda, el Govern «va aportar proves» que les dues seus «actuen de mutu acord i que l’únic accionista d’AMS és la matriu americana Airbnb INC», relata la subdirectora de la DGT, Anna Maria Martínez, que centra bona part de la seva tasca en la inspecció i compliment de la regulació catalana.

Desestimat

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Finalment, la sala contenciosa administrativa secció cinquena del TSJC ha desestimat les demandes presentades des de Barcelona i Irlanda, i ha confirmat les resolucions recorregudes per totes dues. En xifres, suposa que la plataforma –que té anunciats 38.800 allotjaments turístics– hauria de retirar 5.343 pisos sense número i 6.478 més amb número no coincident amb els registres oficials.  A més de poder sancionar les irregularitats (que no és l’objectiu de la DGT) i d’exigir l’eliminació d’aquests anuncis d’allotjaments no legals (millor arma per erradicar la seva activitat), Bono es congratula perquè en la sentència es reconeixAirbnb com un sol grup empresarial (amb independència de les seves diferents personalitats jurídiques), i és d’aplicació la llei de turisme quan actuen a Catalunya; i es precisa que el domini airbnb.es (registrat per la matriu americana) només pot ser de persones físiques o jurídiques amb vincles amb Espanya. També es detalla que el portal ha de discernir quina és la seva oferta turística (ofereixen altres allotjaments que no ho són)  i reconeix el seu paper actiu en la contractació. 

El director de Turisme destaca també el reconeixement que la normativa catalana «no vulnera marcs jurídics europeus i estatals» sobre les plataformes tecnològiques. La sentència fins i tot es remet a casos de fraus denunciats, per corroborar la vàlua de la regulació.