BARCELONEJANT

He vist la meva pròpia mort

Una 'escape room' de Barcelona explota la morbositat de viure el propi funeral i la por atàvica de ser enterrat viu

zentauroepp51210586 bcn muertos191206192448

zentauroepp51210586 bcn muertos191206192448

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

Hi ha una fantasia recurrent que consisteix aimaginar el funeral d’un mateix. La gent procliu a aquest exercici –macabre, morbós– fantasieja amb assumptes diversos, com qui assistirà a la cerimònia, si es presentarà aquella exnòvia o aquell exnòvio,quins vells amics agafaran el cotxe, el tren o l’avióper ser-hi presents; què diran i qui ho dirà, qui plorarà desconsolat i qui serà allà només per compromís. Té una part d’esbargir-se en el dolor que causarà la partida, una altra part d’imaginar una cosa impossible i una part de disfrutar per endavant del protagonisme mortuori; per a la majoria, l’únic protagonisme públic que mai disfrutaran. Signifiqui el que signifiqui en aquest context una cosa com ‘mai’.

El terror a ser enterrat viu s’ha filtrat en el cine, la literatura i la indústria funerària

A part de fantasia col·lectiva, és un tema literari. Edgar Allan Poe va escriure ‘L’enterrament prematur’ el 1844, quan les estadístiques indicaven que en el 2% dels enterraments celebrats als Estats Units el mort no estava mort. El conte parla dela por que sentien els nord-americans de l’èpocaa ser enterrats amb vida, autèntic terror que va donar lloc a una puixant indústria, la dels taüts de seguretat, elaborats amb sistemes d’avís perquèels morts que no ho estaven poguessin donar senyals de vidaquan es despertaven –sacsejats amb quines ràfegues de terror, és impossible imaginar-ho– a l’interior d’un fèretre. Els més populars tenien mecanismes que o bé feien sonar una campana a la superfície o bé hissaven una petita bandera. Despertar en el taüt era dolent, però l’espera era aterridora. Al cap i a la fi, eren les hores, segur interminables, que el viu era plenament conscient de ser sota terra, enterrat viu i per error. ¿I si no hi acudia ningú?

Un mètode d’execució

El cine ha entès bé la importància d’aquest terror: per això Tarantino enterra viva Uma Thurman al segon ‘Kill Bill’, i fins i tot hi ha una pel·lícula recent, ‘Buried’ (‘Enterrat’), que transcorre a l’interior d’una artesanal caixa on desperta el protagonista sabent que és sota terra. És una por atàvica: les verges vestals eren enterrades amb vida quan violaven els vots de celibat, i a Rússia, alguns països àrabs i la Itàlia medieval va arribar a ser al seu temps un mètode d’execució comuna. Els avanços mèdics han erradicat la possibilitatque enterrin la gent viva, i portat a la fallida el negoci dels taüts de seguretat, però aquesta por continua, més expressiva en uns que en d’altres, ves a saber per què. La Vanessa, la filla de Manolo Escobar, va explicar que el cantant insistia molt que es comprovés que estava mort abans que el portessin al cementiri.

Poe va escriure ‘L’enterrament prematur’ el 1844, quan el 2% dels enterrats als EUA eren vius

Notícies relacionades

Tot això ve a tomb perquè en l’avui puixant negoci dels ‘escape rooms’, especialment dinàmic a Barcelona, a algú se li ha acudit la idea d’explotar aquesta por tan atàvica. No deixa de ser un senyal de progrés: vol dir que el terror que al seu dia va donar lloc a fèretres amb campana i a estremiments nocturns i pors confessables i inconfessablesavui produeix una cosa tan terrenal com la morbositat, i que hi ha gent disposada a ficar-se voluntàriament en un calaix per viure l’experiència. Es diu ‘Catalepsia’, una picada d’ullet al conte de Poe: és catalèpsia el que pateix el personatge, aquest trastorn del sistema nerviós que el paralitza com si estigués mort. «Volíem fer l’‘escape room’ més petita del món», diu David Moreno, director d’Horror Box, l’empresa amb un assortiment d’experiències esborronadores que té aquesta entre les seves propostes més recents.

«Obres els ulls, tot està fosc, et costa respirar, a penes et pots moure. Estàs tancat en un taüt», diu l’eslògan promocional. Que un malson tan gran tingui l’estatus de divertida no té a veure només amb el joc d’estar mort, amb el gust pel que és desagradable o amb el repteescapístic per si mateix, sinó amb la possibilitat de donar curs a la fantasia del mateix funeral, ja que l’experiència inclou trasllat en cotxe de morts i exèquies a mida. En l’òrbita de Tànatos, el que per a molts és un trio, un quartet o un quintet en l’òrbita d’Eros. A Poe l’hauria horroritzat. 

Temes:

Barcelonejant