El Palace despulla 100 anys d'història a través de les fotos de centenars d'hostes

Un 26 d’octubre de 1929, Pilar de Carulla es casava amb Joaquín Fuster amb magnificència amb un banquet al saló Diana de l’Hotel Ritz, on es va servir un menú de nou plats gairebé tan llarg com el seu vel de tul de ‘chantilly’. Mig segle després, la parella va celebrar el seu llarg amor al mateix escenari. Les dues imatges il·lustren els esclats de la flor i nata de l’època i la fidelitat dels barcelonins a un hotel de luxe que transcendeix molt més enllà la seva funció turística. Perquè El Palace (va haver de canviar de nom fa uns anys després d’un litigi) es va convertir amb els anys en seu de la vida social burgesa, en punt de trobada des d’intel·lectuals a banquers, en allotjament d’alts vols per a famosos d’ampli espectre (de Dalí a Freddie Mercury) o fins i tot en la cara oposada, durant la guerra civil.

El centenari de l’hotel, que va canviar el panorama local de l’allotjament des de 1919, ha portat un 2019 hiperactiu a l’edifici de la Gran Via amb Roger de Llúria, però potser el més fascinant arribarà ara, amb un recorregut de més de 300 fotos recopilades al llibre ‘Del Ritz a El Palace’, presentat la tarda d’aquest dilluns amb el trampolí d’una exposició amb un terç del sucós material, oberta a tots els ciutadans fins a final de novembre. La gràcia és que el 80% d’aquesta artilleria visual l’han aportat els mateixos protagonistes en els últims mesos, després que l’establiment fes una crida.

Memòria i emoció

«La resposta ha sigut molt emocional, ha vingut molta gent, fins i tot d’avançada edat, a portar personalment les fotos que guardaven dels seus moments a l’hotel», relata Jean-Marie Le Gall, el seu director. El seu equip ha treballat en la selecció i fins i tot s’ha nodrit de l’hemeroteca personal d’alguns exempleats que guardaven fotos com una relíquia. El capítol «Entre bambolinas» és testimoni en sípia d’entranyables posats, com el del seu xofer fins al 1954, Juan Torres Haro, o de qui en va ser primer maître durant llargs anys, Fernando Cubeles. 

Els banquets de casament, posades de llarg i celebracions de categoria –que, relata Le Gall, amb els anys han perdut pes davant els esdeveniments corporatius–, es despleguen per dècades al majestuós vestíbul de l’hotel, alhora que hi treuen el cap rostres famosos o escenes de desfilades de moda. Al llibre, hi ha lloc també per a les dedicatòries que després del seu pas van deixar des d’Ella Fitzgerald o John Wayne, passant per Sofía Loren, Polanski, Gary Grant, Jane Birkin, Maradona, Pelé, Woody Allen, Withney Houston o John Le Carré, entre un llarguíssim elenc.

Però un segle de vida, en blanc i negre o color, dona també per a grisos. Com els períodes de guerra i postguerra, quan es va convertir en menjador popular de la CNT i la UGT, amb cues de comensals famolencs en format ja d’autoservei. El valor documental inclou altres imatges poderoses, en aquest cas de col·lectius desfavorits, com els berenars oferts per Nadal als nens acollits a la Casa de Maternitat i Expòsits, de 1925 a 1930.

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

Unes taules en què es van asseure d’Alfons XIII a Lluís Companys. I així, se succeeixen des de feliços rostres anònims a famílies de renom, els quals la direcció de l’hotel ha volgut ara «connectar» amb la memòria del local, sense perdre de vista el futur, al qual s’al·ludeix a les imatges del Saló Cugat. Perquè El Palace s’ha renovat conservant el seu incombustible classicisme –sense rival a la capital catalana–, però unint les «necessitats del client del segle XXI», diu Le Gall. 

S’ha entossudit també a acostar-se al barceloní, per la qual cosa mantindrà iniciatives sorprenents, com a cine de Nadal al seu terrat condicionat o un espai efímer de gastronomia alpina al gener.  Diu al pròleg el metge i escriptor Jaume Aleu (el client amb més estades de l’hotel) que des d’allà va veure forjar-se, diu, la Barcelona «obstinada a convertir-se en una ciutat transcendent, cosmopolita i global».