La nova vida comercial de l'antic Pedralbes Centre atreu milers de compradors

El 1989, la glamurosa actriu Catherine Deneuve va inaugurar en gran i com un reclam inqüestionable el que serien unes galeries comercials d’èxit a la Barcelona dels anys 90, primer com a seu –a la zona alta– del Bulevard Rosa i al cap de poc temps amb el nom definitiu de Pedralbes Centre. Trenta anys després, el relleu protagonitzat fa uns dies pel gegant tèxtil japonès Uniqlo està tenint el mateix efecte cicló només amb la força de la seva marca global. Signe dels temps i del centrifugat comercial a Barcelona. Cues per pagar i un anar i venir de compradors que, cert és, no es veien als baixos del 609 de la Diagonal des de fa anys. «La botiga és espectacular però jo tinc una certa nostàlgia, eren molts anys de galeries i amb beneficis repartits entre més negocis, tot i que és veritat que cada vegada hi havia menys gent», argumenta Antonia Ramos, veïna de la part alta de la Diagonal.

I és que al poder d’atracció d’aquesta multinacional, que ja és segona de l’univers de la distribució tèxtil després d’Inditex, s’hi ha sumat el poder de la novetat. I l’ham definitiu dels descomptes en alguns articles. Un ‘megamix’ que ha tornat a posar en òrbita elsbaixos comercials de l’edifici Dau, aquest gran bloc d’oficines propietat de la Immobiliària Colonial, l’aparador del qual a ran de carrer s’ha transformat dràsticament.

El juliol del 2018, el Pedralbes Centre –que va arribar a comptar amb una sèrie de televisió del mateix nom a TV-3– es va extingir per sempre, aprofitant el final encadenat dels contractes de lloguer dels seus petits establiments. Per emmarcar les seves tres dècades d’activitat es pot recordar que als seus locals van germinar èxits locals –ara mundials– com Tous i Mango.  La defunció va coincidir amb la del Bulevard Rosa del passeig de Gràcia, com certificant la caiguda en desgràcia de les galeries multimarca a la ciutat després d’anys d’auge. Potser víctima de la seva pròpia oferta, o de la competència de més centres comercials, o de l’efecte vampíric de les multinacionals. No obstant, en el cas del Pedralbes Centre convivia el desig de Colonial de dotar d’uns millors accessos les plantes d’oficines de l’edifici, per on passen uns 2.500 treballadors, i de reformular els baixos.

Renovació total

Després de més d’un any d’obres, la fisonomia del Dau és ben diferent. Una entrada a la oficines doble i ultramoderna i un frontal a la Diagonal que comparteixen Furest (l’únic supervivent que manté el seu espai privilegiat tal com era) i Uniqlo. En lloc de desenes d’establiments variats, Colonial ha optat pel que en principi seran cinc grans espais. A més dels dos en marxa, n’hi haurà dos o tres més de més petits a la resta del perímetre. Fonts de l’empresa expliquen a aquest diari que els espais ja estan remodelats, «a punt per ser llogats», i pendents dels destinataris finals, que es trobaran amb un bloc amb unes altes prestacions (i una certificació) mediambientals. 

En el cas d’Uniqlo, que va debutar dimecres passat amb la que és la seva tercera botiga en dos anys a Barcelona, es despleguen 930 metres quadrats en dues plantes amb moda per a dona, home i nens. Per «connectar amb la comunitat local», com fa el grup japonès a totes les ciutats on opera, aquí han encaixat un gran mural a la paret de la seva escala que representa la Diagonal i el seu dinamisme, a càrrec del col·lectiu de dissenyadors Hey Studio.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’expectació a la zona s’ha traduït aquests dies en un riu de visitants, molts dels quals surten amb bosses carregades d’aquestes peces on destaquen els bàsics de qualitat, els anoracs de plomes ultralleugers i els teixits Heattech o Airism, marca de la casa.  

¿Ha mort el rei, visca el rei? Per a Anna Bosque, veïna de les Corts i clienta del Pedralbes Centre, és «difícil valorar el canvi perquè una botiga així aquí tindrà l’èxit assegurat, però també suposa menys varietat del que al seu dia ens van donar les galeries». L’Andreu, que feia cua per pagar un anorac i per la seva joventut no va viure els anys de glòria de l’anterior etapa, creu que el cicló japonès és un superfitxatge per a la zona alta i «el tipus de botiga que pot competir avui dia amb l’imparable ‘shopping’ per internet». Alba M., compradora amb les seves filles, opina que a la Diagonal i al barri ja tenen una oferta molt variada com perquè només els gegants es puguin obrir pas.