Rèquiem pel semàfor 'terminator'

Tothom es queda atònit davant d’aquest símbol de la revolta. Perquè recorda el que ha tingut lloc en dies passats, però sobretot perquè continua funcionant malgrat estar completament calcinat. El semàfor del costat Besòs de Balmes abans de creuar Aragó la setmana passada es va convertir en un delspunts més fotografiats de Barcelona, amb permís dels gastats clàssics de Gaudí. En poc més de 45 minuts, dimecres passat, més de 30 persones treuen el telèfon i el retraten; negre, socarrimat, mig desfet. Però encara passant del verd al vermell, agafat a la vida que finalment es va apagar dijous, quan l’empresa concessionària va decidir retirar-lo del servei. Si ja no hi ha manera de salvar-lo, aquí teniu aquest rèquiem pel semàfor ‘terminator’. 

El jove que atén al pròxim Bar Provisional, on cada tauleta té un cactus natural, explica que va ser la nit de dijous a divendres quan el semàfor va ser víctima de la ira dels radicals. Va ser el mateix dia que els ultres concentrats a la plaça d’Artós van campar al seu aire per l’Eixample mentre els Mossos els anaven al darrere, convertint els barris de Cerdà en un episodi de ‘Benny Hill’. Es va evitar el xoc frontal amb els independentistes, però n’hi va haver prou d’ensumar-se perquè la temperatura es disparés. Cap a les deu de la nit, el propietari del Provisional entrava taules i cadires al local per evitar que s’utilitzessin com a arma llancívola. Tal com van fer en molts altres encreuaments de la capital catalana, els mossos van anar retrocedint i els de la caputxa van arrossegar els contenidors fins al centre de la calçada per crear una barricada. Hi van calar foc i les flames van pujar i es van expandir, i no només l’asfalt es va esquerdar, sinó que els tres semàfors del perímetre es van veure afectats. Danys col·laterals.

El que ens incumbeix va quedar negre, amb aquestes bombolles tan característiques del plàstic cremat. Però sota dels discos plens de cendra podia distingir-se perfectament que el vermell, el verd i el groc seguien a dalt i a baix, a baix i a dalt, i no van deixar d’intercanviar-se el rol en cap moment. Fidels al trànsit inexistent. Com el simpàtic robot de la pel·li ’Wall-e’ obsessionat a recollir escombraries galàctiques. O com els robots dolents de ‘Terminator’, que malgrat haver rebut pallisses com si no hi hagués un demà, continuen repartint nates. Fins que se’ls apaga el pilot vermell de l’ull i llavors ja no hi ha déu que els salvi.

¿Pantalla superada? 

Adrià Gomila, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, explica que durant aquests dies han mort 75 semàfors. S’està trigant una miqueta a canviar-los perquè hi ha un problema d’estoc. «Hem acabat els que teníem i n’estem esperant més», diu. Ningú esperava que la ciutat es convertís en una pantalla del ‘Call of duty’. No parlem d’una peça que calgui demanar a Alemanya, sinó de Tacse, una empresa amb seu a Barcelona que tant et subministra un lluminós vial com un pas a nivell o un sistema acústic per a invidents. El consistori calcula que la broma de reparar elements viaris del carrer li costarà als barcelonins prop de 200.000 euros. 

Però tornem al terreny. El semàfor, durant els dies en què va aguantar el tipus malgrat les cremades de tercer grau que li afectaven fins i tot el tronc, també va ser un interessant termòmetre sobre el que va passar als carrers de l’Eixample més noble durant la setmana que va seguir la sentència dels 100 anys. N’hi havia prou de fixar-se en la cara i el posat del passejant, el conductor o el motorista per endevinar de quin peu calça en matèria processista. L’home del vestit ve negant el cap des de l’altre costat del pas de vianants, amb el gest incòmode. El noi de la màniga curta i la carpeta de la UB somriu dissimuladament, com qui recorda el primer dia de picar timbres i sortir corrents. La dona que mou el crani però també esbossa un mig somriure sembla recordar les seves carreres en els primers 70. El taxista s’indigna i ho comparteix amb el passatger, que treu el telèfon i li fa una foto. La japonesa es fa un ‘selfie’ sense saber on és ni per què. 

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

I a la cantonada, pujat en una escala, el Pedro intenta col·locar el cartell d’un nou bar que fa dues setmanes que intenta obrir. El regenten uns pakistanesos, que, sense parlar ni gota de castellà, es fan entendre per explicar que estan fins al capdamunt de tot. «Els tinc contents... esperen les lletres des de fa una setmana, però sempre que venia, la Urbana o em feia fora o no em deixava passar».

Sobre el futur del semàfor ‘terminator’, de moment reposa en un magatzem d’ETRA, l’empresa concessionària. Un portaveu del consistori deixa una porta oberta a la recuperació d’aquest símbol: «Ara per ara es queda allà i ja es valorarà què en farem». La pel·li dels robots ja té sis entregues, no s’ha de perdre l’esperança.