PLE MUNICIPAL

Barcelona reclama que els visitants paguin fins a quatre vegades més per la taxa turística

ERC acorda amb BComú, el PSC i JxCat demanar un recàrrec de fins a quatre euros diaris

La mesura, que requereix un canvi al Parlament, donaria a la ciutat un màxim de 100 milions a l'any

zentauroepp48339075 barcelona 26 05 2019 cuaderno tema turismo turistas en los a190930104306

zentauroepp48339075 barcelona 26 05 2019 cuaderno tema turismo turistas en los a190930104306 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust

ERC ha marcat un dels seus primers gols com a primer grup de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona. Els republicans van anunciar dijous passat que portarien al ple d’aquest dilluns la proposta de sol·licitar que s’oficialitzi un recàrrec a l’actual taxa turística –com es coneix l’impost sobre les estades en establiments turístics– pel qual els visitants paguin fins a quatre euros diaris més que ara per pal·liar el desgast i les disfuncions econòmiques que creen a Barcelona. La mesura requerirà el recolzament del Govern de la Generalitat: és el Parlament que ha d’habilitar la modificació de la llei que regula la taxa per permetre el recàrrec. I la proposta va ser aprovada gràcies a un acord d’Esquerra amb Barcelona en Comú, el PSC i Junts per Catalunya. Que ERC i JxCat estiguin en el pacte hauria de facilitar que el Govern català, en el qual són socis, faci seva la norma.

Actualment, la taxa és de fins a 2,25 euros diaris als hotels més cars i els pisos turístics i en els casos de creueristes que passin més de 12 hores a la ciutat, i d’un mínim de 0,65 eurosper a altres establiments i estades de menys de 12 hores de creueristes. ERC proposa un recàrrec de zero a quatre euros a les sumes ja citades, que variaria en funció de la zona de la ciutat, de menys a més freqüentada pel turisme, i en funció de l’època de l’any. 

La recaptació màxima prevista pel recàrrec seria de 100 milions, però l’ajuntament veuria bé començar amb menys

Barcelona percep uns 15 milions d’euros anuals per la taxa, la meitat del recaptat, ja que l’altra meitat se la queda la Generalitat. Partint del fet que la ciutat registra 30 milions de pernoctacions en establiments hotelers i que rep 2,2 milions de creueristes, i tenint en compte que, segons els càlculs d’ERC, el pagament del recàrrec seria d’una mitjana de tres euros, i que quedaria en la seva totalitat en mans del consistori, les arques municipals rebrien anualment fins a 100 milions més, cosa que elevaria a 130 milions l’aportació dels visitants per compensar algunes conseqüències negatives del seu pas per la capital catalana, dels quals 15 continuarien anant a la Generalitat. Els turistes pagarien, així, més de quatre vegades el que aporten ara via taxa.

No obstant, representants dels grups que han tancat l’acord, comentaven aquest dilluns que d’entrada l’ajuntament en tindria prou que el recàrrec suposés un ingrés de 30 milions d’euros, la qual cosa, sumat als 15 milions que Barcelona rep per la taxa elevaria la quantitat rebuda fins a 45 milions, que triplicaria l’actual.

L’acord ha sigut presentat pels regidors Miquel Puig (ERC), Jordi Martí (Barcelona en Comú), Xavier Marcé (PSC) i Elsa Artadi (JxCat). El procediment previst és el següent: el Parlament ha d’aprovar la modificació de la llei de l’impost sobre les estades en establiments turístics i el recàrrec serà regulat després mitjançant les ordenances municipals. Com que les de l’any que ve s’han de tancar ben aviat, es preveu que en el millor dels casos s’introdueixi el 2021. Quant al Parlament, Artadi ha remarcat que la modificació podria tenir llum verda en el marc de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

Efecte immobiliari

L’efecte més rellevant de l’afluència dels turistes, va destacar dijous el regidor Puig, és l’immobiliari: davant de la possibilitat de llogar la seva vivenda per prop de 200 euros diaris a un turista, els propietaris difícilment preferiran llogar-la a un preu inferior. Això dona sentit als pisos turístics i, va especificar Puig, estimula que hi hagi vivendes turístiques il·legals, que, segons tots els experts i segons tots els partits, és el pitjor mal del fenomen turístic a la ciutat. Puig va recordar que, com més depèn una localitat del turisme, més baixa és la seva renda per càpita. I es posa com a exemple Lloret de Mar, assenyalada com el municipi més turístic de Catalunya i, alhora, el més pobre.

Notícies relacionades

A finals de la setmana passada ja s’intuïa un acord per la proposta, que dotaria la ciutat d’una suma considerable que ERC advoca per destinar majoritàriament a la lluita contra els pisos turístics il·legals. Aquest dilluns, Puig i representants de Barcelona en Comú i el PSC, els socis del govern municipal, i de Junts per Catalunya, han presentat el pacte al qual han arribat per votar a favor de la iniciativa.

Protesta del sector

Associacions vinculades al sector turístic van mostrar la setmana passada el seu rebuig davant de la possibilitat que el recàrrec vegi la llum. L’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) va rebutjar «totalment» la proposta i va considerar que no ajudaria a desemmascarar els pisos turístics il·legals, sinó el contrari. El Gremi d’Hotels de Barcelona va mostrar la seva «oposició rotunda» a la mesura i va instar a reforçar la inversió perquè el turisme no creixi en nombre, sinó en «millorar-ne el perfil i la qualitat».