Anar al contingut

Barcelonejant

El lleó rampant de Castelldefels

L'animal dissecat, del qual es va apoderar el Seprona, continua esperant sentència a la Ciutadella

Olga Merino

El lleó rampant de Castelldefels

JOAN CORTADELLAS

Des que la rocambolesca història va aparèixer en els mitjans, fins fa molt pocs dies no he pogut satisfer l’obsessió acaparadora de rendir homenatge al lleó dissecat que va interceptar la Guàrdia Civil a Castelldefels. El conserven en perfecte estat de revista a la seu de recerca del Museu de Ciències Naturals, al Castell dels Tres Dragons de la Ciutadella, els tècnics del qual divendres van accedir amablement a alliberar-lo del seu embolcall segellat de plàstic per posar a la foto. ¡Ah, quin exemplar més magnífic! ¡Un ‘panthera leo’! Quins ullals, quines urpes poderoses, com n’és d’arriscada la taxidèrmia, en posició rampant, com si la bèstia hagués sigut sorpresa en ple salt sobre la seva presa. L’animal deuria pesar ben bé 250 quilos en vida.

Els fets van passar entre juliol i agost de l’any passat, i pot ser que per això, per l’aturada estiuenca, la notícia passés desapercebuda per a molts lectors. Doncs bé, va ser llavors quan agents del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) van detectar un reclam al portal de compravenda Milanuncios, en què s’oferia un lleó dissecat per 5.995 euros, amb la qual cosa el venedor estaria incorrent en un delicte contra la fauna per tinença i comerç d’espècies amenaçades. ¿Com diantres havia arribat el rei de la selva a Castelldefels?

Una mare i una filla pretenien vendre’l, l’estiu del 2018, per uns 6.000 euros

Van posar fil a l’agulla. Les propietàries, una mare i una filla, veïnes de la localitat del Baix Llobregat, no disposaven d’un sol paper que acredités la pertinença o l’origen de l’animal. La mare assegurava que l’havia caçat el seu sogre i que, des de la seva mort, el conservava al traster (el lleó) fins que va decidir desfer-se’n. Un mamífer enorme, naturalitzat per taxidèrmia i col·locat sobre una base de cartró pedra, no és precisament una rampoina per donar la benvinguda a les visites al rebedor. Interrogada pels agents, la dona no recordava de quin país africà procedia la bèstia ni recordava les dates.

Aleshores, quan l’assumpte va aparèixer als papers, un cavaller va reconèixer el nostre heroi i es va presentar a la caserna amb una fotocòpia del certificat: «Jo era amic del caçador; vaig ser jo qui va organitzar aquesta batuda, i recordo que va ser a Namíbia, el 1994». Una pista essencial per als científics. La querella, dirimida als jutjats de Gavà, ja està vista per a sentència, i pot ser que a la nora del caçador la imprudència li costi una multa d’uns 50.000 euros.

L’exemplar, un mascle adult d’uns 8 anys, va ser caçat a Namíbia el 1994

         Segons el tinent Humberto Quiroga i el guàrdia civil Miguel Díaz, un dels agents del Seprona que va participar en la confiscació, tot sembla indicar que l’animal, un mascle adult d’uns 8 anys, va ser eviscerat a Namíbia i la pell adobada allà per a la seva conservació, si bé la taxidèrmia es va haver de practicar a Barcelona. Els sorprèn que es tracti d’un lleó de cos sencer i naturalitzat en actitud desafiadora, en posició d’atac, amb les potes davanteres suspeses a l’aire i la boca disposada a esquinçar. La cabellera de la bèstia, que va haver de ser esplendorosa, ha perdut bastants cabells amb el pas del temps.

Segons expliquen els experts del museu, els animals dissecats són molt vulnerables a la pols, la humitat, els canvis bruscos de temperatura i sobretot —el gran terror— a la malvolença de les arnes, majorment en les males taxidèrmies, quan, en altres temps, s’embotia l’animal amb qualsevol cosa, des de paper de diari fins a serradures. Per aquesta raó, quan els va arribar el lleó de Castelldefels, a fi de neutralitzar la possible presència de l’insecte, els tècnics van intentar introduir-lo en un congelador, però la instal·lació no disposa d’un aparell tan gran, de manera que van recórrer a altres tècniques.

És més que probable que el felí acabi formant part del Museu de Ciències Naturals, al Fòrum

És més que probable que, una vegada la justícia faci pública la sentència, el gran felí acabi fent companyia a un altre lleó dissecat dins de la magnífica col·lecció de vertebrats que hi ha al Museu de Ciències Naturals, el Museu Blau, obert al públic al Parc del Fòrum. Aquest segon lleó, mort al Zoo el 2009, està naturalitzat en una actitud molt més elegant, com si estigués passejant el seu poder per la sabana. Es tracta d’una circumstància habitual: quan mor un animal al zoològic, els cuidadors es posen en contacte immediat amb els experts del museu per si consideren oportuna la taxidèrmia.

El lleó no és l’únic animal exòtic que ha interceptat el Seprona a la província de Barcelona. Aquell mateix estiu, el del 2018, a Cornellà es van apoderar d’un exemplar de drac de Komodo presumptament robat, una espècie protegida per convenis internacionals; al pobre rèptil li faltava una mà i tenia tallada la cua. Les trucades més freqüents que reben, no obstant, denuncien un assumpte molt més trist: el maltractament d’animals domèstics.         

Temes: Barcelonejant