Els comerciants de 'souvenirs' demanen normes clares a Barcelona en plena guerra de preus

Molts barcelonins pensaran que el souvenir resulta una cosa anacrònica en l’era digital, on els records se segellen en la ment a cop de ‘selfie’ i de publicació en xarxes socials. Doncs no. Encara són bastantes les persones que volen un record físic dels seus viatges, tot i que és cert que ja no busquen ‘pongos’ (artefactes decoratius de dubtosa estètica que un no sap on col·locar) sinó que demanen una funcionalitat al seu ‘souvenir’. En aquesta conjuntura, el sector viu un període convuls a Barcelona per un triple motiu: la normativa municipal és tan benintencionada com confusa i ha propiciat la picardia de la venda de records en tota mena de botigues; aquesta ambigüitat ha portat que el sector es queixi d’una onada de sancions que veuen poc fonamentades; i finalment, però encara més dolorós per a la seva rendibilitat, la irrupció del ‘top manta’ il·legal i els seus preus ‘low cost’ ha obligat a reformular el gènere –el producte del Barça gairebé no té presència– , baixar preus i obrir noves vies de venda, com treure la manta al carrer, com va informar ahir aquest diari.

¿Vol el viatger tornar a casa amb un imant de la Sagrada Família, amb una samarreta amb un toro? Pel que sembla sí, segons els venedors especialitzats. Alok Lahad, president de la recent associació de Negocis Turístics de Catalunya, que de moment aglutina uns 60 operadors de ‘souvenirs’, defensa que la gran quantitat de viatgers que rep Barcelona anualment justifica les desenes de negocis de records que nodreixen elstres grans eixos turístics de la Rambla i el Barri Gòtic, l’entorn de la Sagrada Família i el parc Güell. Els turistes continuen volent emportar-se alguna cosa a casa que evoqui la seva estada, tot i que li demanen utilitat: un clauer, una samarreta, una gorra... el problema ve de la normativa local, que des de fa anys pretén frenar un monocultiu d’aquests articles a les zones turístiques, però que amb les successives reglamentacions ha propiciat tanta confusió que fins i tot ha alimentat nous negocis no especialitzats.

Normativa en evolució

Des dels governs municipals socialistes fins al dels comuns, passant pel de CiU, s’ha tractat de posar límit a l’obertura a preu fet de botigues al centre. Cada alcalde ha agregat ajustaments, com el vigent, que va augmentar la prohibició de noves botigues de records en perímetres més amplis de les zones turístiques. No obstant, es va establir que les botigues especialitzades en altres articles (per exemple de bijuteria, premsa, moda o alimentació) podien dedicar fins al 20% a la venda de records. Aquesta norma també va evolucionar fins a obligar a agrupar-los a l’interior de la botiga i a no treure’ls als aparadors.

L’ajuntament va presentar a començaments d’estiu un balanç de sancions (al 40% de botigues inspeccionades) per incomplir aquesta proporció. La realitat és que el pla especial d’ordenació d’establiments comercials destinats a venda d’articles de record o ‘souvenirs’ inclou sota aquest paraigua (segons l’article 5) “la venda de productes destinats a usos de regal, ornament o reclam, coneguts com a ‘souvenirs’, així com les artesanies i productes tradicionals susceptibles de ser adquirits, com a record típic. S’inclouen entre altres articles tèxtils com samarretes, gorres i barrets; esportius, així com productes típics, bijuteria i marroquineria”. Aquest sac sense fons és prou ampli com per generar confusió.

74 llicències específiques

Les botigues que tinguin més d’una cinquena part d’aquest gènere han de comptar amb permís específic. Sota l’epígraf “article de record o ‘souvenir’” hi ha 74 llicències en l’actualitat, tot i que n’existeixen moltes altres que tenien llicència prèvia de basar o fins i tot alimentàries, amb permís de ‘souvenirs’, ja que la seva activitat es regulava abans a nivell estatal i segons l’impost d’activitats econòmiques (IAE). Molt més difícil és saber quantes botigues venen records emparades en un màxim d’aquest 20%, ja que l’activitat principal declarada és una altra. Al Gòtic hi ha desenes de botigues de tot tipus que despatxen records per aquesta via. I al carrer de Sardenya, que ara prenen els grups de turistes per tornar de la Sagrada Família a la zona d’autocars (no poden utilitzar Marina), diversos comerciants han fet de l’esmentat percentatge la seva raó de ser.

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Mentre l’ajuntament mira de vetllar per aquesta complexa proporció, Lahad es queixa que molts operadors omplen la seva botiga amb quatre cinquenes parts d’articles anodins per complir la llei (des de xixes per fumar fins a samarretes de sèries). No entenen per què les botigues d’articles del Barça no es consideren turístiques, mentre que a ells les samarretes blaugrana sí que se les computen com a tals. "L’artesania compta com a ‘souvenir’ tot i que no sigui amb motius barcelonins o de Gaudí. I una samarreta de Messi és un ‘souvenir’ però una del Betis o l’Espanyol no per a gaires inspectors", explica el portaveu de la patronal. El resultat és que els comerços ofereixen un ‘look’ que sembla per complet de ‘souvenirs’, malgrat que no sigui aquesta la seva llicència. Un peix que es mossega la cua.

L’associació d’Amics de la Rambla ha demanat reiteradament al consistori que s’especifiqui amb detall el concepte de record per evitar la croada d’inspeccions amb diferents arrasadors, relata el seu president, Fermín Villar, mentre els imants ja cotitzen a un euro, per efecte de la competència del ‘top manta’ a uns metres de les botigues, que per cert regenten immigrants gairebé sempre, essencialment "perquè gairebé tots els indis immigrants parlen anglès i altres idiomes" i això fa molt més fàcil aquesta venda internacional, argumenta Lahad.