Anar al contingut

sector en auge

Els comerciants de 'souvenirs' demanen normes clares a Barcelona en plena guerra de preus

La confusa regulació d'aquest sector propicia la picardia i desencadena una allau de sancions

Els operadors es queixen de la competència del 'top manta' però també augmenta l'oferta legal

Patricia Castán

Els comerciants de 'souvenirs' demanen normes clares a Barcelona en plena guerra de preus

Molts barcelonins pensaran que el souvenir resulta una cosa anacrònica en l’era digital, on els records se segellen en la ment a cop de ‘selfie’ i de publicació en xarxes socials. Doncs no. Encara són bastantes les persones que volen un record físic dels seus viatges, tot i que és cert que ja no busquen ‘pongos’ (artefactes decoratius de dubtosa estètica que un no sap on col·locar) sinó que demanen una funcionalitat al seu ‘souvenir’. En aquesta conjuntura, el sector viu un període convuls a Barcelona per un triple motiu: la normativa municipal és tan benintencionada com confusa i ha propiciat la picardia de la venda de records en tota mena de botigues; aquesta ambigüitat ha portat que el sector es queixi d’una onada de sancions que veuen poc fonamentades; i finalment, però encara més dolorós per a la seva rendibilitat, la irrupció del ‘top manta’ il·legal i els seus preus ‘low cost’ ha obligat a reformular el gènere –el producte del Barça gairebé no té presència– , baixar preus i obrir noves vies de venda, com treure la manta al carrer, com va informar ahir aquest diari.

Les samarretes del Barça o del Madrid compten com a ‘souvenir’, però no les de la resta d’equips, diuen els afectats

¿Vol el viatger tornar a casa amb un imant de la Sagrada Família, amb una samarreta amb un toro? Pel que sembla sí, segons els venedors especialitzats. Alok Lahad, president de la recent associació de Negocis Turístics de Catalunya, que de moment aglutina uns 60 operadors de ‘souvenirs’, defensa que la gran quantitat de viatgers que rep Barcelona anualment justifica les desenes de negocis de records que nodreixen els tres grans eixos turístics de la Rambla i el Barri Gòtic, l’entorn de la Sagrada Família i el parc Güell. Els turistes continuen volent emportar-se alguna cosa a casa que evoqui la seva estada, tot i que li demanen utilitat: un clauer, una samarreta, una gorra... el problema ve de la normativa local, que des de fa anys pretén frenar un monocultiu d’aquests articles a les zones turístiques, però que amb les successives reglamentacions ha propiciat tanta confusió que fins i tot ha alimentat nous negocis no especialitzats.

Normativa en evolució

Des dels governs municipals socialistes fins al dels comuns, passant pel de CiU, s’ha tractat de posar límit a l’obertura a preu fet de botigues al centre. Cada alcalde ha agregat ajustaments, com el vigent, que va augmentar la prohibició de noves botigues de records en perímetres més amplis de les zones turístiques. No obstant, es va establir que les botigues especialitzades en altres articles (per exemple de bijuteria, premsa, moda o alimentació) podien dedicar fins al 20% a la venda de records. Aquesta norma també va evolucionar fins a obligar a agrupar-los a l’interior de la botiga i a no treure’ls als aparadors.

Records en un súper de la Rambla / SERGI CONESA

L’ajuntament va presentar a començaments d’estiu un balanç de sancions (al 40% de botigues inspeccionades) per incomplir aquesta proporció. La realitat és que el pla especial d’ordenació d’establiments comercials destinats a venda d’articles de record o ‘souvenirs’ inclou sota aquest paraigua (segons l’article 5) “la venda de productes destinats a usos de regal, ornament o reclam, coneguts com a ‘souvenirs’, així com les artesanies i productes tradicionals susceptibles de ser adquirits, com a record típic. S’inclouen entre altres articles tèxtils com samarretes, gorres i barrets; esportius, així com productes típics, bijuteria i marroquineria”. Aquest sac sense fons és prou ampli com per generar confusió.

74 llicències específiques

Les botigues que tinguin més d’una cinquena part d’aquest gènere han de comptar amb permís específic. Sota l’epígraf “article de record o ‘souvenir’” hi ha 74 llicències en l’actualitat, tot i que n’existeixen moltes altres que tenien llicència prèvia de basar o fins i tot alimentàries, amb permís de ‘souvenirs’, ja que la seva activitat es regulava abans a nivell estatal i segons l’impost d’activitats econòmiques (IAE). Molt més difícil és saber quantes botigues venen records emparades en un màxim d’aquest 20%, ja que l’activitat principal declarada és una altra. Al Gòtic hi ha desenes de botigues de tot tipus que despatxen records per aquesta via. I al carrer de Sardenya, que ara prenen els grups de turistes per tornar de la Sagrada Família a la zona d’autocars (no poden utilitzar Marina), diversos comerciants han fet de l’esmentat percentatge la seva raó de ser.

Molts comerços en zones turístiques espremen el 20% permès de records, i la resta és gairebé un farcit

Mentre l’ajuntament mira de vetllar per aquesta complexa proporció, Lahad es queixa que molts operadors omplen la seva botiga amb quatre cinquenes parts d’articles anodins per complir la llei (des de xixes per fumar fins a samarretes de sèries). No entenen per què les botigues d’articles del Barça no es consideren turístiques, mentre que a ells les samarretes blaugrana sí que se les computen com a tals. "L’artesania compta com a ‘souvenir’ tot i que no sigui amb motius barcelonins o de Gaudí. I una samarreta de Messi és un ‘souvenir’ però una del Betis o l’Espanyol no per a gaires inspectors", explica el portaveu de la patronal. El resultat és que els comerços ofereixen un ‘look’ que sembla per complet de ‘souvenirs’, malgrat que no sigui aquesta la seva llicència. Un peix que es mossega la cua.

L’associació d’Amics de la Rambla ha demanat reiteradament al consistori que s’especifiqui amb detall el concepte de record per evitar la croada d’inspeccions amb diferents arrasadors, relata el seu president, Fermín Villar, mentre els imants ja cotitzen a un euro, per efecte de la competència del ‘top manta’ a uns metres de les botigues, que per cert regenten immigrants gairebé sempre, essencialment "perquè gairebé tots els indis immigrants parlen anglès i altres idiomes" i això fa molt més fàcil aquesta venda internacional, argumenta Lahad.

Records efímers i barats

Un passeig pel perímetre d’una de les meques turístiques de la capital catalana, la Sagrada Família, posa de manifest l’evolució del negoci del ‘souvenir’, marcada tant per la competència com per la llei de l’oferta i la demanda. On fa dos anys imperaven les samarretes del Barça i el Madrid, ara hi ha 't-shirts' de tot tipus i condició. On s’exhibien imants a tres euros, ara es publiciten a un euro per competir amb la trinxera del top manta, que els caps de setmana –almenys fins al recent operatiu orquestrat per l’ajuntament juntament amb els Mossos– s’instal·lava a la plaça de Gaudí.

El representant dels venedors legals de records, Alok Lahad, explica que no poden comercialitzar roba blaugrana perquè les seves peces són oficials del club i tot i que no siguin Nike, a la venda resulten més cares que les falsificacions de Nike que despatxen els manters per uns 20 o 25 euros. “Ja no se’n venien, tots les hem tretes i només en tenim alguna més amagada”, es lamenta.

Els clauers, imants i samarretes amb missatge de Barcelona són ara els articles més demandats, tot i que en el punt de venda dominen les samarretes amb missatges d’humor o grollers, que no es consideren ‘souvenir’ i poden formar part del 80% d’altres articles, segons normativa. “Hem de posar en venda tot això –diu un venedor al carrer de Marina mostrant un arsenal de samarretes presumptament gracioses, així com bijuteria i objectes variats– per vendre els ‘souvenirs’”. A uns passos, el que van ser quioscos de premsa ara venen més records que revistes. I a diverses botigues de fundes i carregadors de mòbils destaquen els articles de records. “En aquesta zona el que vol la gent és comprar coses on hi posi la paraula Barcelona”, diu un dependent indi, que afegeix que els manters han fet “molt mal” a les botigues que paguen imposats i contínuament tenen inspeccions. “Ara és difícil vendre molt aquí”, es queixa, mentre explica que altres dependents s’han passat al top manta “per guanyar més”.

A la Barceloneta o alguns carrers del Gòtic el negoci amb aquestes peces ha pres també una part de les botigues d’alimentació que obren fins a la nit, o les multiproducte que funcionen tot el dia. I fins i tot les begudes incorporen el component turístic, evocant toros o icones que per als catalans resulten d’allò més 'kitsch', però que el viatger continua demandant per sorprenent que sembli. "Hem intentat vendre samarretes amb el 'ruc' català, o figuretes de ‘castellers’, però no les comprava ningú, al final el públic mana i quan ve aquí pensa que és també a Espanya i el que demana és el toro", explica Lahab.

 Conscients de la importància cultural i patrimonial del record turístic, fins i tot el comerç local ha mirat de dignificar la indústria del ‘souvenir’. Els Amics de la Rambla van arribar fa alguns anys a un acord amb l’ajuntament per poder obrir les botigues turístiques els diumenges, a canvi d’una retirada generalitzada de presumptes records ridículs com eren els barrets mexicans, rememora el seu president, Fermín Villar. No s’han erradicat, ni de lluny, els vestits de farbalans o les castanyoles, que molts viatgers continuen buscant aquí sense distingir les particularitats regionals, igual que farien a Madrid o a Sevilla, simplement com icones associades al seu viatge a la península Ibèrica.