LÍMIT A LA IMPUNITAT

Patrulla nocturna contra la delinqüència a Barcelona

EL PERIÓDICO acompanya en una guàrdia nocturna els agents dels Mossos d'Esquadra pel districte de Ciutat Vella

zentauroepp49529452 barcelona mossos190824162930

zentauroepp49529452 barcelona mossos190824162930 / ANGEL GARCIA

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els lladres s’han abalançat sobre els turistes de Barcelona i no hi havia policies per frenar-los. Els Mossos d’Esquadra han estat sis anys sense promocions. Sis anys durant els quals els agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC) –els patrullers, la ‘infanteria’ del cos– s’han anat incorporant a altres especialitats o han atès nous reclams, com la prevenció antiterrorista o el dispositiu Toga –que per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga els Mossos a protegir durant les 24 hores totes les seus judicials des que els CDR van regar les entrades amb excrements de porc–. Dia i nit, davant comissaries com la del districte de Ciutat Vella es quedaven aparcats molts més cotxes que els que sortien a patrullar. Una imatge que ho deia tot sobre el dèficit humà: hi havia vehicles, però no policies per conduir-los. Amb la Guàrdia Urbana, que ha compensat en part la infradotació dels Mossos durant aquest temps, no n’hi ha hagut prou per evitar que es disparessin els robatoris violents a BarcelonaL’últim any han augmentat un 30%. Gairebé un 60% respecte al 2016.  

Nit de patrulla 

EL PERIÓDICO ha acompanyat els Mossos durant una nit de patrulla per Ciutat Vella, la de dijous a divendres passat, per presenciar com la policia catalana prova de recuperar el terreny cedit. Aquesta nit treballen cinc vehicles de l’USC, una dotzena de policies de paisà que formen part del pla Polièdric –dissenyat per atendre els menors estrangers que viuen al carrer i contenir els robatoris que protagonitzen alguns d’ells– i dues unitats d’agents de la Brigada Mòbil.

“El que ha passat aquí –al nucli antic de la ciutat– és que faltaven efectius. Moltes vegades hi ha hagut un o dos cotxes per a tot el districte [de Ciutat Vella]”. Qui parla és el mosso responsable del torn de nits. I un dels seus agents, afirma: “Hem arribat a tenir cinc robatoris violents diferents en un mateix punt i no n’hem poder atendre cap”. El buit l’han notat els lladres, que “ni tan sols es giraven per veure si hi havia un policia a prop: sabien que no n’hi havia”, resumeix. “Ara se senten menys impunes”.

Les detencions han augmentat des de l’1 de gener en un 80%. El problema, no obstant, no s’ha pogut resoldre amb més arrestos perquè els jutges deixen en llibertat els lladres violents el 90% de les vegades. Per això, el Govern demana un canvi en el Codi Penal que combati la reincidència en lloc d’afavorir-la. 

La Brimo buscant la motxilla 

“La Brimo dissuadeix molt”, valora positivament el cap de torn. “El que fem nosaltres”, explica el sergent a càrrec de les dues furgonetes d’antiavalots, “és donar recolzament als patrullers, ser-hi per al que necessitin”. Aquesta nit, la Brimo ajuda una parella italians.

AlMichele i laGiada els han tret la motxilla a la platja de la Barceloneta. A l’interior de la bossa, el GPS del mòbil Samsung del Michele indica que el lladre se l’ha emportat fins al Pou de la Figuera, al barri de la Ribera. Minuts després, un cotxe patrulla s’acosta a un grup de cinc joves asseguts en un banc d’aquesta plaça. Un té la motxilla del Michele al costat dels peus. “¿De qui és?”, pregunta l’agent. “Meva”, respon. Arriben les dues unitats de la Brigada Mòbil i comencen els escorcolls i identificacions. Un d’ells s’hi encara: els acusa de “racistes”. Per emissora confirmen que tots –tret d’un– acumulen un bon nombre d’antecedents per furts i per robatoris amb violència.

Els agents treuen llanternes i, juntament amb el Michele i la Giada, busquen pels parterres enjardinats. Apareix un mitjó, una carmanyola, uns calçotets...són coses del Michele. Els lladres havien buidat la motxilla entre les plantes a l’adonar-se que s’acostava la policia.  El Michele no es creu el que va apareixent i, amb la carmanyola a la mà, suplica en veu alta que sisplau trobin també les claus de casa. Sense claus, no té on dormir aquesta nit. Acaben apareixent.

El Michele i la Giada busquen en un parterre les seves coses. / ÁNGEL GARCÍA

Només falta el telèfon Samsung, que ja no fa senyal. Els mossos parlen amb el jove que té menys antecedents, el mateix que havia mentit dient que la motxilla era seva. El jove reflexiona i demana fer una trucada. Al cap de pocs minuts, un amic es presenta a la plaça i entrega el telèfon del Michele. La Giada, la seva parella, assisteix estupefacta a la seqüència. “Soc a Barcelona des de fa només un mes i aquesta és la tercera vegada que em roben”, explica resignada. 

El Michele mira el telèfon segons després de recuperar-lo. / ÁNGEL GARCÍA

Notícies relacionades

El grup identificat per robar la motxilla del Michele no només és conflictiu perquè roba a turistes, si no per una altra cosa: exerceix una gran influència sobre els nens del carrer. “Animen els menors a robar i els compren per 20 o 30 euros el que agafen”. Per als petits són referents tòxics, avisen els agents de Ciutat Vella.

L’activació a la primavera del pla Polièdric i a la tardor del 2018 del dispositiu Ubiq, que destina una quinzena d’agents de diferents unitats a punts conflictius de la ciutat, ha aconseguit que comenci a remetre la sensació d’“impunitat” que havia apoderat els lladres. L’arribada dels 300 agents en pràctiques a començaments d’estiu ha permès tornar a treure cinc cotxes per tanda. I el suplement de la Brimo, mentre duri, també es nota. La nit de dijous a divendres, almenys, ha sigut tranquil·la.