Anar al contingut

DADES DE CRIMINALITAT

Només el 10% de les detencions per robatoris violents a Barcelona acaben en presó preventiva

Els Mossos d'Esquadra admeten que hi ha hagut més homicidis i més robatoris amb agressivitat però afirmen que no és "alarmant ni excepcional"

Els investigadors han resolt 5 dels 12 crims del 2019 i apunten que dues de cada tres morts són venjances per drogues

Guillem Sànchez

Només el 10% de les detencions per robatoris violents a Barcelona acaben en presó preventiva

Els Mossos d’Esquadra admeten que les xifres de robatoris violents i d’homicidis que s’han registrat a Barcelona aquest estiu "no són bones". Però consideren que no són "excepcionals" ni "alarmants" i diagnostiquen que la percepció d’inseguretat, que s’ha estès fins a la premsa internacional –la revista alemanya ‘Der Spiegel’ es refereix a la ciutat com a "capital del crim"–, ha empitjorat més que les dades que ells manegen. A Barcelona hi ha hagut vuit crims mortals des de l’1 de juliol, més que en qualsevol altre estiu, i l’activitat dels lladres agressius ha augmentat un 30% des de l’1 de gener fins avui respecte al mateix període del 2018

Aquest dimecres la cúpula del cos de seguretat s’ha reunit de nou a la comissaria de les Corts per tractar la situació. Demanen paciència a la ciutadania, perquè els "tempos processals" són llargs i revertir qualsevol fenomen delinqüencial és lent. Fa un any, recorden, les grans inquietuds de la ciutat eren "els narcopisos i l’onada de robatoris a domicilis". Els primers són "residuals", mentre que la segona ha remès de manera notable. Ara preocupen els lladres, que cada vegada són més violents i així ho reflecteixen les denúncies que presenten les víctimes dels seus atacs, tal com va avançar EL PERIÓDICO i reincidents. "Aquesta és l’arrel del problema: els detenim, però no aconseguim treure’ls del carrer", lamenten.

Sense presó preventiva 

Des de l’1 de gener, els Mossos i la Guàrdia Urbana han efectuat 1.529 detencions per robatoris violents. Però només en 165 ocasions els lladres van acabar en presó preventiva, el 10%. Això significa que els arrestos acaben tenint una repercussió molt relativa en la inseguretat de la ciutat, perquè els autors tornen al carrer a l’espera que arribi la data del seu judici –que pot allargar-se anys– i durant aquest temps fan exactament el mateix que abans: robar amb violència. Els agents de paisà encarregats de perseguir-los coneixen bé la majoria d’ells i fins i tot hi ha un 'top ten’ dels més hiperactius. La Conselleria d’Interior posa el focus en aquesta qüestió i demana una modificació del Codi Penal que ajudi a combatre la reincidència. Una hipotètica actualització de la llei no estaria disputada amb l’aplicació de mesures ja existents, remarquen fonts del departament, com les ordres d’allunyament. En el passat, van demostrar la seva eficàcia contra els carteristes del metro, ja que incomplir una d’aquestes ordres i tornar a la zona a la qual un jutge ha prohibit el seu retorn després d’haver acreditat que és un territori que utilitza únicament per delinquir suposa el trencament d’un mandat judicial i, en conseqüència, l’ingrés a la presó. "¿Per què no es podrien aplicar aquestes ordres per impedir als lladres violents reincidents que entrin al districte de Ciutat Vella?", proposen.  

Molts delinqüents que operen a Ciutat Vella, el districte més freqüentat pels 20 milions de turistes que visiten anualment Barcelona, resideixen en pisos ocupats o habiten espais que han convertit en assentaments, expliquen fonts policials. Des d’allà tenen una gran facilitat per assaltar els turistes i per ocultar-se, auxiliats per l’arquitectura del nucli antic, compost per carrers estrets i ric en racons mal il·luminats durant la franja nocturna. Per això, raonen, tenia sentit reforçar amb la presència d’antiavalots de la Brigada Mòbil el dispositiu Ubiq, activat la tardor del 2018 després de l’operació Bacar, contra la màfia dominicana que s’havia apropiat dels narcopisos al Raval. "De moment, hi haurà Brimo al nucli antic durant uns quants dies", prometen. Dimarts a la nit, hi van enviar sis unitats; el dia anterior només n’havien sigut dos.

Cent ferits per arma blanca

El dispositiu Ubiq, que funciona en paral·lel al Polièdric, dissenyat en exclusiva per als nens del carrer, consta d’un comboi integrat per gairebé una vintena d’agents de diferents unitats que intenten contenir els robatoris violents i detectar la possessió d’armes blanques a la via pública. El 2019 hi ha hagut a Barcelona 100 incidents violents amb arma blanca. Una quantitat que, segons asseguren, no representa un augment considerable. 

Venjances mortals 

Per saber si l’augment d’homicidis que s’ha produït a Barcelona aquest estiu –vuit des de l’1 de juliol– respon a un problema estructural o conjuntural és "encara aviat", insisteixen fonts dels Mossos. A aquesta conclusió s’arribarà en els pròxims mesos i es constatarà si la dinàmica actual, la més elevada en estiu de la dècada, es manté o, tal com esperen les autoritats, remet. En el passat, s’han donat ratxes de morts violentes semblants que, al final, s’han vist compensades per una època més pacífica. 

Dels 12 crims mortals que s’han acumulat a la ciutat des que va començar l’any, cinc ja estan resolts, perquè els seus autors han sigut arrestats. I una altra dada rellevant per a la policia és que les indagacions que han dut a terme han comprovat que el mòbil de vuit d’aquests 12 assassinats és per un tema de drogues. "Venjances" entre traficants enfrontats. Resulta ‘rellevant’ perquè això significa que, tret d’alguna excepció, com ara la mort del marit de la perruquera de Sarrià a començaments de juliol, són esclats de violència circumscrita en entorns que comporten perill, allunyats de la vida corrent.