Anar al contingut

la gran cita de l'estiu

Atac groller a les festes de Gràcia

Els okupes de la Nova Usurpada destrossen el decorat de la plaça del Nord per considerar-lo racista

Els veïns afirmen que el campament indi recreat és un homenatge als pobles colonitzats

Natàlia Farré

Bona gent. Així són els veïns de la plaça del Nord de Gràcia. Els que van decidir que el seu carrer era un bon lloc per celebrar-hi una festa major tranquil·la. Per a petits i adults. Un festeig amable, tan amable que el soroll cessa a la una de la matinada, una hora abans del que marca el reglament, per no molestar el descans de ningú. 

Van decidir debutar en això d’engalanar la plaça. I fa mesos van posar fil a l’agulla convocant tots els residents perquè poguessin opinar. La plaça es va omplir de papers anunciant la cita. Es van penjar pasquins a tots els portals, tots, fins i tot en el de la casa okupada, Nova Usurpada. Els veïns van expressar la seva opinió; els okupes van donar primer el silenci per resposta, i després, dimecres i dijous a la nit, es van expressar a puntades de peu. Van trencar el decorat, en aquest cas un poblat indi, perquè el consideren racista. 

Als antípodes d’aquesta actitud agressiva hi ha els veïns. Sí, bona gent que no entén el que ha passat i que es mostra desconcertada: “La nostra intenció era fer un homenatge a aquests pobles exterminats i colonitzats”, però ferms: “Hem reconstruït el decorat, i el refarem tantes vegades com sigui necessari”. Alhora conciliadors: de moment no han presentat denúncia i cedeixen el seu espai als que els han dit racistes perquè expliquin el seu punt de vista. 

Pancho Vila i Zapata

Ara per ara, silenci administratiu per part dels okupes. Mentrestant, els residents legals de la plaça prefereixen parlar de la part positiva de l’experiència: “Hem creat un gran vincle entre veïns. Feia molts anys que vivíem aquí i no ens coneixíem. Només per això ha valgut la pena”. Són prudents. No volen embolics. S’entén, i més si es navega per les xarxes socials, Nova Usurpada té actes convocats a la plaça fins dissabte.

Pancho Vila i Emiliano Zapata. Els dos líders revolucionaris mexicans no s’han colat a l’article perquè sí. El 6 de desembre de 1914, Agustín Víctor Casasola va fer una foto històrica. Una imatge que mostra els dos personatges posant al saló presidencial de la república, el primer assegut a la cadira, símbol del poder de Porfirio Diaz, l’home a enderrocar. Portaven per companyia a un grup de guerrillers, un d’ells un indi paipai. Doncs bé, aquest guerriller era avi de Silvia Nájera, veïna de Gràcia que dijous va inaugurar el decorat de la plaça del Nord reivindicant la preservació dels pobles kumiai, pai-pai, cochimí i triqui. Ella, descendent d’indígenes americans, no es va sentir ofesa per res. Al contrari. I a això s’agafen els veïns, molt tocats pels fets. 

Harry Potter, a Progrés

Igual de contrariats es mostren al carrer de Joan Blanques de Baix, amb un decorat que recrea la cançó ‘John Brown Petit Indi’. No va ser tan salvatge, però també han sigut increpats i el seu decorat, violentat. Dijous a la nit no hi va haver puntades de peu ni destrosses, però sí advertències orals i un parell de pintades fetes d’amagat amb la paraula racistes a les figures construïdes. Ells, com a la plaça del Nord, neguen qualsevol intenció pejorativa. Al contrari. El seu és un homenatge realitzat amb afecte a una cançó entonada per generacions de nens. En els dos carrers ofesos, hi ha el recolzament que reben de veïns, associacions d’altres carrers i públic en general. “¿On cal firmar per mostrar el nostre rebuig als fets?”, pregunta llançada per un dels milers de visitants que ahir recorrien Gràcia. 

N’hi havia per tots costats admirant els decorats que van resistir sense problemes a la pluja caiguda a la nit, gent sobretot als dos carrers que apunten com a favorites: l’omnipresent en els últims anys al podi Verdi i la que en les últimes convocatòries parteix com a favorita però que el jurat relega fora de les tres primeres places: Progrés, amb un decorat sobre el món de Harry Potter  que sembla sortit de la mà de la J. K. Rowling en persona.