Augmenta un 40% la discriminació homòfoba a Barcelona

Diumenge passat, a les sis de la matinada, Néstor, un jove de trenta anys va sortir de la discoteca Safari a Barcelona per anar a casa seva. A la porta, es va trobar un noi de la seva edat que molt amablement se li va acostar. El va acompanyar fins a l’estació de metro d’Hostafrancs,  fins i tot li va suggerir acabar la festa a casa seva. Abans d’arribar al metro, va venir un altre noi. Junts el van immobilitzar, el van pegar i li van robar el mòbil. “Fins i tot em van mossegar mentre em cridaven maricon”, explica. La seva pell encara conserva les cicatrius. Aquesta va ser l’última agressió homòfoba que es va registrar a la ciutat de Barcelona.

Fins al 31 de juliol l’Observatori Contra l’Homofòbia  va registrar 44 casos de discriminació contra el col·lectiu LGTBI dels quals un 73% són agressions físiques o verbals. Un 40% més comparat amb el mateix període de l’any passat.

El Néstor creu que en el seu cas els Mossos van incomplir el deure de socors. “Els vaig trucar tres vegades, els vaig esperar durant una hora, i no van venir”. De fet, el president de l’Observatori, Eugeni Rodríguez, demana un “esforç” de tots els cossos de seguretat davant d’aquestes dades “alarmants”. Tretze de les agressions registrades van passar davant de discoteques o altres contextos festius. I sempre en grup.

“Són persones que quan veuen una persona homosexual es dediquen a intimidar-la i apallissar-la”, expliquen. El principal problema és que, si els autors no han sigut identificats, el cas no arriba a la justícia. L’entitat només ha pogut presentar vuit denúncies davant de la fiscalia d’odi. “El nostre col·lectiu té por de sortir de festa a Barcelona, mentre que els assaltants cada vegada se senten més impunes,” es va queixar ahir Rodríguez en roda de premsa.

Per primera vegada, l’Observatori ha volgut estudiar on tenen lloc les agressions. L’Eixample és el districte on es produeixen més casos, seguit de Ciutat Vella i Sants-Monjuïc. Per provar de resoldre-ho, han demanat reunions amb els alts caps de la Guàrdia Urbana i els diferents regidors de districtes. La primera serà amb el regidor de Sants, Marc Serra, també responsable de l’àrea de Drets de Ciutadania.

Mètodes d’ajuda

L’entitat també ha decidit provar un mètode que ja funciona a Madrid: un whatsapp per atendre les víctimes d’agressions. L’estrenaran el dia 19 i 20 d’agost, de forma pilot. Qui truqui al 699901651 es trobarà amb un jurista i un psicòleg que l’ajudaran. El problema és que funcionarà de 10 a 12 del migdia tot i que la majoria d’agressions passen de nit. "Havíem de dedicar els nostres recursos i no podem, estem bastant desencisats amb l’administració", va assegurar el president de l’entitat.

També han demanat reunions d’urgència amb el conseller d’Interior, Miquel Buch. L’entitat és especialment crítica amb el canvi d’actitud del cos des de la destitució del Major Trapero. "Amb ell vam fer diverses reunions, ens coordinàvem i ens ajudàvem, ara no treballem en res, només hem fet una reunió".

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Una altra trobada prevista és amb la regidora de Mobilitat. Perquè el 15% de les agressions registrades aquest any han passat al metro de Barcelona. "Estem treballant en un protocol, però fins que no passi, ens agradaria veure alguna acció contundent" . Per exemple, instal·lar banderes LGTBI en diverses parades i fer sonar falques on es doni un missatge inequívoc: aquest és un espai segur i no es pot agredir ningú, menys encara per la seva orientació sexual.

Més enllà de les agressions, l’Observatori ha detectat altres casos de discriminació. Dues persones els han denunciat que tenen problemes amb els seus veïns a causa de l’orientació sexual. A dues persones més els passa el mateix però a la feina. I una persona va ser discriminada pel fet de tenir la sida. Hi ha quatre casos més que s’inclouen en l’apartat 'd’altres’. Un exemple són les pintades contra el col·lectiu. Un altre, una parròquia de les Corts que a la seva carta dominical demanava a les autoritats que no facin polítiques per ajudar el col·lectiu homosexual, bisexual o transsexual.