Albert Batlle: "És inadmissible que el primer que vegin els turistes a l'arribar a Barcelona siguin els manters"

El tinent d'alcalde promet fermesa contra el 'top manta' i reclama recolzament judicial contra la multireincidència en el petit delicte

Creu que els problemes d'inseguretat van associats a l'èxit de les ciutats i defensa l'aportació del turisme a l'economia de la ciutat

albert-batlle / periodico

6
Es llegeix en minuts
Toni Sust / J. G. Albalat

Cinc persones han mort a Barcelona l’últim mes de forma violenta. La seguretat és des del gener, i per primera vegada en 10 anys, el principal problema que diuen que tenen els barcelonins. Albert Batlle, nou tinent d’alcalde de Seguretat, es proposa revertir la situació. Té altres fronts oberts, menys dramàtics però no menys complexos: la lluita contra els furts, la gestió del ‘top manta’.

¿Què s’ha de dir als barcelonins perquè no tinguin por davant d’un nou homicidi?

Que aquesta situació ni és crònica ni irreversible. Dijous em reuniré amb el sector del lleure nocturn del front marítim i el Port Olímpic per analitzar la situació.

¿Limitar, reduir o tancar aquesta zona de lleure és una solució?

És una possibilitat que hi ha sobre la taula. S’ha de veure quines concessions s’han de renovar i quines no. S’han de limitar o eliminar els usos més perjudicials i diversificar els existents. Augmentar la seguretat privada dins dels locals i reforçar la seguretat pública.

¿Com es pot convèncer la gent que Barcelona és una ciutat segura i no violenta?

Parlem d’una crisi del delicte de baixa intensitat. El furt, el petit robatori. Potser hi ha hagut una escalada dels robatoris amb força o amb violència, però Barcelona, respecte al delicte greu, no està en una situació preocupant. Si compares les dades de delictes contra les persones –assassinats, homicidis, lesions greus–, estem en nivells inferiors comparats amb els de les ciutats amb què competim.

“Si compares les dades de delictes contra les persones –assassinats, homicidis, lesions greus–, estem en nivells inferiors comparats amb els de les ciutats amb què competim”

Els petits delictes, com els furts, són els que afecten més gent.

Ens ho van dir els cònsols: la de gestions que han de fer per a gent que es queda sense documentació. Si vas a una ciutat per passar-hi tres dies i n’has de dedicar un a fer papers per tornar al teu país, difícilment tornaràs a aquesta ciutat.

¿L’ocupació policial de les zones on hi ha manters és un punt d’inflexió?

És la línia que seguirem.

“Si vas a una ciutat per passar-hi tres dies i n’has de dedicar un a fer papers per tornar al teu país, difícilment tornaràs a aquesta ciutat”

¿Ja no es veuran manters a Barcelona?

S’ha de ser realista: el que s’ha d’intentar és que el fenomen no es desbordi.  És una activitat il·legal i com a tal la combatrem.

¿És una conseqüència del turisme? El ‘top manta’ resulta ben visible per als turistes.

Surten del barco i el primer que es troben és l’oferta dels manters. No és admissible. Es tracta de veure què fem primer: inserir-los laboralment perquè deixin la manta o exercir pressió en el col·lectiu perquè deixin la manta i es busquin altres activitats.

¿La inseguretat es resol només amb més policies?

És una condició necessària, no suficient. Està clar que Barcelona tenia un dèficit de presència policial.

Batlle, a l’ajuntament, dijous passat. / ELISENDA PONS

La plantilla de la Guàrdia Urbana s’ampliarà.

Sí, l’acord de govern [entre Barcelona en Comú i el PSC] preveu la incorporació de 1.000 agents en quatre anys. Quant als Mossos, el conseller va anunciar que a començaments de tardor s’incorporaran 300 agents més a Barcelona.

¿L’ajuntament es planteja demanar al futur Govern central canvis en el Codi Penal contra la multireincidència?

Demanem una modificació del Codi Penal molt senzilla, no es necessita un gran abordatge. S’han de canviar tres lletres sobre el tema de la multireincidència.

¿Què es persegueix?

Lluitar contra la impunitat amb pena de presó per a la reiteració delictiva. Una cosa és robar un pernil en un supermercat i una altra fer-ho 40 vegades, com en el cas dels carteristes del metro. Hi ha bandes organitzades que es dediquen al delicte de baixa intensitat perquè no té prou correcció penal.

“Una cosa és robar un pernil en un supermercat i una altra fer-ho 40 vegades, com en el cas dels carteristes del metro”

Introdueixen la possibilitat de l’expulsió de l’estranger que comet el delicte.

És una possibilitat contemplada a la llei d’estrangeria, una llei vigent. ¿Les lleis les complim o no? Qui no estigui d’acord amb la llei d’estrangeria que faci servir els mecanismes per modificar-la, però mentre estigui vigent s’ha d’aplicar.

¿Part de la delinqüència ve associada al turisme?

La delinqüència és una conseqüència no desitjada de l’èxit de la ciutat.

¿Com rebatre els que destaquen els efectes indesitjats del turisme?

És un tema de càlcul econòmic, del que aporta el turisme a Barcelona, que després es redistribueix com a serveis públics. El turisme és una indústria nuclear per a la ciutat.

Apareixen patrulles ciutadanes contra la delinqüència.

Aquesta mai pot ser la solució. Una exigència d’intervenció de l’Administració i pels cossos policials és admissible. No és admissible l’autoorganització ciutadana contra la delinqüència. Ho hem vist amb el cas de Desokupa.

"La de les patrulles ciutadanes no pot ser la solució. No pots anar al curandero perquè el metge no t’atén"

Això passa per falta d’eficàcia de les administracions.

Però perquè el metge no t’atén no pots anar a un curandero. Que ens exigeixin i ens arremangarem.

Els furts es multipliquen, però la violència a Barcelona s’ha incrementat.

Ens neguem a creure que els tirotejos que hi ha hagut formen part d’una cosa irreversible, cronificada.

Sembla que ha passat un any, però les seves declaracions sobre el retorn dels menes als seus països van irritar.

És un tema que ja s’ha reconduït.

¿Què fem amb ells?

Que es faci l’exercici efectiu de la tutela de l’Administració. És un tema que desborda el marc de l’administració local, l’autonòmica i probablement l’estatal. I també afecta els països d’origen. El Marroc no és un Estat fallit. Ha de ser possible la interlocució amb les autoritats marroquines per buscar una solució. Els nens que dormen al carrer poden ser objecte d’explotació sexual, introducció en la delinqüència, agressions.

Com els assalts a centres de menors.

Efectivament. I això lliga amb el que deia de les patrulles ciutadanes. Hi ha rumors que un mena ha comès una agressió i apareixen hordes de persones que volen perseguir-lo.

¿Narcopisos?

Cal creuar els dits quan diem que s’ha solucionat un problema, però és cert que, després de l’operació conjunta de fa un mes, el tema ha descendit de forma radical.

Però s’han instal·lat a la Mina, a Santa Coloma. Se’n van a la perifèria.

S’ha d’intentar extirpar el tumor, no dispersar-lo. He parlat amb l’alcalde de Sant Adrià i amb l’alcaldessa de Santa Coloma. Estem pensant a crear una taula de coordinació metropolitana en seguretat.

"He parlat amb l’alcalde de Sant Adrià i l’alcaldessa de Santa Coloma de crear una taula metropolitana de seguretat"

¿És partidari de tancar el CIE de la Zona Franca? El govern anterior ho va fer, sense efecte.

No vull contestar amb un sí o un no, no vull generar un titular.  Es va prendre una decisió que no es podia prendre. Mentre no canviï la llei d’estrangeria, diu el que diu. Un responsable de seguretat ha d’aplicar la llei.

"Ningú se sent còmode amb la situació de Joaquim Forn. M’agradaria molt veure'l aquí, exercint les seves funcions. No depèn ni d’ell ni de mi”

La sentència del procés pot generar tensió. ¿Què caldrà fer?

Canalitzar les emocions.

Notícies relacionades

¿Com veu la situació de Joaquim Forn?

Ningú se sent còmode amb la seva situació. La nostra relació personal sempre ha sigut molt estreta i lamento molt la situació en què es troba. M’agradaria molt veure'l aquí, exercint les seves funcions. No depèn ni d’ell ni de mi.