El disseny converteix els bancs de l'església de Santa Anna en llits

Se sap que a la parròquia de Santa Anna els joves immigrants desemparats troben un lloc per dormir. Però no és tan sabut el treball que s’ha fet per adaptar els bancs que fan de llits improvisats. El tunejat porta la firma de Curro Claret, per a qui el disseny no ha de ser només útil (màxima que comparteixen tots els artistes de la branca) sinó que ha de tenir també vocació d’eina social. Claret col·labora sempre que pot (o sigui, sempre) amb aquells que no es poden permetre el luxe de pensar en el disseny i aplica el seu talent per resoldre problemes. “M’agrada treballar amb les persones que, pels motius que siguin, es troben en una situació de vulnerabilitat”, afirma.

La seva trajectòria l’avala: allà hi ha el premi Ciutat de Barcelona 2013 pel seu compromís. I el seu treball, també. Dues botigues d’una coneguda marca de sabates llueixen decoració seva realitzada amb materials reutilitzats i ajuda d’usuaris de la Fundació Arrels i la Fundació San Martín de Porres. Amb els primers treballa regularment fabricant mobiliari; de fet, una de les últimes col·leccions realitzada als tallers de l’entitat, construïda amb restes de taules de skate, omplia fins ahir una de les sales dels organitzadors dels ja acabats World Roller Games. I amb dos exusuaris d’Arrels (Aurelio i Meinhart) ha tunejat els bancs de Santa Anna perquè, a més de servir per al culte, puguin ser utilitzats pels joves immigrants per dormir i no es facin gaire mal a l’esquena.

D’objecte de reflexió a objecte en ús 

Divendres era un dia tranquil, suposadament, però tot i així els 10 bancs adaptats estaven plens. Ocupen la part de la nau central més allunyada del presbiteri i la més amagada. No per ocultar els nois sinó per donar-los una mica d’intimitat. Santa Anna no només acull gent necessitada sinó que també és un pol d’atracció turística. El seu claustre i sala capitular, gòtics, estan protegits per la Generalitat com a patrimoni rellevant i al seu dia va custodiar una de les poques obres que va deixar Bartolomé Bermejo a la ciutat però que les flames van devorar durant la guerra civil. No són els únics objectes amb talla de museu, els bancs adaptats també ho són. Així mateix. La versió original d’on han sortit els que llueixen a Santa Anna forma part de la col·lecció del Museu del Disseny i s’exhibeix en l’exposició permanent.

Por el amor de Dios , el nom del banc, va sortir del cap de Claret, el 2010, com a objecte de reflexió per a una mostra a la galeria H2O, i com a iniciativa personal:“Les esglésies tenen la tradició de ser espais de refugi, així que vaig pensar: ¿què passa si un banc es redissenya perquè pugui fer, a més del seu propi ús litúrgic, la funció d’acollida?”. El nom “és un toc d’atenció, un crit d’ànim: ¿com pot ser que passin aquestes coses i que no estiguem actuant com a conjunt de la societat? Tot i que no pretenia ni jutjar ningú ni resultar dramàtic”.

Un canvi no perceptible pels feligresos

Notícies relacionades

L’ONCE posa bona nota a les Glòries

Multades tres empreses de busos per l’accident mortal de França

Viu la seva vida com objecte artístic i de reflexió en esglésies de Viena i Vic i en el Museu del Diseny. En aquesta singladura, Peio Sánchez, rector de Santa Anna, va assabentar-se de la seva existència i va proposar fer una versió a partir dels que ja estaven col·locats en l’església que governa. Dit i fet. “Aquesta versió està feta amb la voluntat ja expressa que tinguin el doble paper: l’ús per dormir i l’ús litúrgic, per això s’ha fet una intervenció fàcilment reversible i que no és perceptible pels feligresos”. Una ampliació del banc a partir d’una taula que s’acobla de forma fàcil i es guarda en vertical en el suport quan es recull. L’adaptació s’ha realitzat al taller d’ebenisteria de Klaus Speis al Raval; i fa 15 dies que els bancs compleixen la seva funció.

N’hi ha 10, però n’hi podria haver més i s’omplirien. El nombre respon a una qüestió de pressupost. Adaptar-los costa 400 euros per banc (matalàs a prova d’àcars i d’altres, al marge). Aquests els ha pagat una companyia de creuers nord-americana que després de veure la feina que feia Santa Anna amb els necessitats va decidir col·laborar. La resta esperen l’aparició d’una altra ànima caritativa.