Anar al contingut

Control mediambiental en el suburbà

Salut Pública sabrà en dues setmanes si hi ha amiant en l'aire del metro

Instal·lats 20 captadors a les estacions de Catalunya i Torrassa, de l'L1, i Passeig de Gràcia i Liceu, de l'L3

Óscar Hernández

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) sabrà d’aquí dues setmanes si hi ha amiant en l’aire del metro i si aquest pot afectar els passatgers. Tot dependrà dels resultats de la recollida de mostres realitzada avui i demà per una empresa especialitzada a través de 20 captadors de partícules a quatre estacions –Catalunya i Torrassa, de l’L1, i Passeig de Gràcia i Liceu, de l’L3–.

Els aparells, instal·lats per l’empresa ACM, es componen d’un conducte amb un sistema aspirador de l’aire i d’un recipient amb tres filtres que retenen partícules minúscules, com les de l’amiant,  substancia contaminant i prohibida pels seus efectes nocius en la salut però amb la que es va fabricar tant material constructiu, a través del fibrociment, com tècnic, com pastilles de fre o pintura.

Anàlisi microscòpica a França

Segons ha explicat Lluis Mallart, director d’ACM, els resultats del "treball d’investigació" s’entregaran a l’ASPB abans del pròxim 23 de juliol, dia en què es reunirà la comissió independent sobre l’amiant. Les partícules recollides als filtres seran analitzades per uns laboratoris francesos que utilitzessin microscòpics electrònics, molt més potents i precisos que els òptics utilitzats fins ara. Aquesta tecnologia es denomina Microscòpica Electrònica de Transmissió (TEM), ha informat TMB, que col·labora amb l’estudi.

"Per a la màxima fiabilitat i precisió els mesuraments s’executen per primera vegada segons la norma internacional EN ISO 16000-7 i seguint la guia francesa GA X46-033". ha informat l’empresa del metro. "En cada punt de mostreig els aparells capten i filtren un cabal mitjà de set litres per minut durant sis hores, és a dir, 2.250 litres d’aire ambiental", ha explicat TMB. Els detectors s’han col·locat tant en vestíbuls com en andanes, al costat dels túnels.

Punts de més risc

Les quatre estacions de metro elegides, de l’L1 (vermella) i l’L3 (verda), són les que presenten un risc més gran de contenir amiant en suspensió a causa de la seva antiguitat, configuració, any de fabricació dels trens que hi circulen i la presència de fibrociment en la infraestructura. L’elevat trànsit de persones ha sigut una altra de les variables tingudes en compte, ja que l’objectiu és, sobretot, valorar el risc d’exposició per al públic, segons va anunciar al seu dia l’ASPB.

Els 280 controls previs de TMB

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), empresa pública explotadora del metro, va recordar ahir que ja havia realitzat  280 anàlisis de mostres en tota mena d’espais i vehicles per buscar fibres d’amiant a la xarxa. “Els resultats sempre han estat per sota dels valors de detecció”, va informar la companyia. 
“Es compleix així la voluntat de l’empresa de tractar de manera responsable, diligent i transparent la problemàtica de l’amiant present al metro, i de cooperar amb les administracions competents i els representants dels treballadors per donar la millor resposta”, va afegir TMB.