Barcelona obre la primera escola de segona oportunitat pública d'Espanya

Que un dels desafiaments més grans del sistema educatiu vagi al vagó de cua de les prioritats de la cosa pública, com sembla que és el cas, és una de les paradoxes més grans de l’ensenyament contemporani. Aconseguir que un noi que ha deixat d’estudiar i que no treballa torni a apostar per la formació de cara a inserir-se amb certes garanties al mercat laboral és tan complicat com lògic. Hi intervenen la motivació, les frustracions i les expectatives, però també la capacitat de donar una resposta adequada i personalitzada a un problema que no té fàcil solució. Per fer-ho es van crear les escoles de segona oportunitat. A Catalunya hi ha set centres destinats a escolaritzar joves que han deixat els llibres i no tenen feina. El pròxim curs seran vuit després de l’obertura a Barcelona, al setembre, del primer equipament d’aquestes característiques de propietat 100% pública de tot Espanya. L’únic però és que, ara per ara, seran només 30 places. 

Això té poc a veure amb la formació professional perquè els alumnes són molt més peculiars. Pel seu entorn familiar, social i econòmic, però sobretot, per la seva absoluta falta d’orientació. Són una brúixola al pol nord, sense saber molt bé on mirar. Són, segons com es miri, els expulsats del sistema. Per això, tal com diuen els impulsors d’aquestes escoles, aquí del que es tracta és d’oferir continguts en funció de les necessitats, voluntats i capacitats de cada un. L’escola de segona oportunitat municipal ja s’està construint al local que fins fa uns anys ocupava l’antic CAP de Navas, al districte de Sant Andreu.

Concurs públic

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

La gestió, guanyada per concurs públic, queda en mans de Salesians Sant Jordi (administra quatre escoles més a Catalunya) i de la Fundació El Llindar (regenta un altre centre a Cornellà) i comptarà amb sis professionals a temps complet. El consistori ha invertit 550.000 euros en la reforma de l’immoble i per als pròxims dos anys disposarà d’una inversió d’1,2 milions d’euros. En el curs 2020-2021 s’hi afegiran 30 estudiants més. A tot el territori català són poc més de 1.000 (a tot Espanya són 7.500) els joves que intenten muscular el seu futur en un d’aquests centres. La de Barcelona, tal com va confirmar José María Usón, president de l’Associació Espanyola d’Escoles de Segona Oportunitat, és la primera experiència pública de l’Estat que compta amb l’acreditació d’aquesta entitat.

A la capital catalana, segons un informe del 2016 de la Fundació Barcelona Formació Professional, hi ha 17.000 persones d’entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen. És impossible entrar en el detall de la casuística de cada cas. Però sí que sembla evident que 30 places són del tot insuficients. El comissionat d’Educació, Miquel Àngel Essomba, ha assegurat aquest dilluns que la intenció del consistori és ampliar l’oferta durant aquest mandat. Per la seva banda, Begoña Gasch, directora d’El Llindar, s’ha queixat amargament del menysteniment que aquesta formació no reglada pateix des de fa anys. Aquests centres formaven part d’un decret d’escola inclusiva aprovat pel Govern el 2017. La normativa, denuncia Gasch, no s’ha desplegat.