Un actor egipci planteja construir una piràmide al costat de les Tres Xemeneies

Hectàrees de terreny pendents d’edificar a primera línia de mar a pocs metres de Barcelona –a Barcelona, a ulls de qualsevol inversor– al costat del que podria convertir-se en una nova icona turística de la ciutat. ¿Què podria sortir malament? L’enclavament, els solars que flanquegen les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, són una mina d’or en la qual continuar explotant la marca Barcelona, aquesta reivindicada per l’ara soci de govern Jaume Collboni. Una peça clau per recosir la sempre pendent Gran Barcelona –són entre Sant Adrià i Badalona– i posar mà –i grues i totxo i bitllets– a la vora Besòs, "la Ventafocs de l’àrea metropolitana", com l’ha definit el consultor Rafael Salanova en la presentació aquest dimarts de 'El colós adrianenc del Mediterrani’,el somni de l’actor i empresari egipci Mohamed Aly, que es resumeix en la construcció d’una piràmide davant les tres xemeneies per convertir el pintoresc conjunt arquitectònic en una "universitat museu que uneixi Europa i Àfrica".

La presentació no s’ha fet a la vella central elèctrica, la Sagrada Família de l’extraradi, sinó en un luxós hotel barceloní, on el promotor egipci, que es presenta com a "admirador de l’època faraònica" ha mostrat tot el seu poder, sense escatimar en 'renders' i maquetes. El seu ‘colós adrianenc’ es caracteritzaria per aquesta piràmide de vidre, similar a la del Louvre, "la quarta piràmide del Mediterrani", que a la maqueta sembla baixeta, això sí, ja que aquí, per a faraòniques, les xemeneies del Besòs, de 200 metres d’altura cada una.

Museu mundial del personal de pau de l’ONU

A més de per Aly i Salanova, el projecte ha sigut presentat per l’arquitecte Luis Alonso, cofundador del despatx Alonso i Balaguer, qui l’ha definit com com "un espai de coneixement", amb la idea de "fusionar el patrimoni industrial barceloní amb un símbol renovat de l’època faraònica d’Egipte", que també podria acollir –la casa és gran i somiar és gratis– el museu mundial de personal de pau de l’ONU i les oficines de seguiment dels 32 missions de pau europees que estan en actiu a l’Àfrica.

El ‘colós’ enllaçaria amb el camí de la Pau, un nou passeig que recorria el litoral des de l’estàtua de Colom fins a les Tres Xemeneies, "una espècie de passeig de la fama, però en comptes d’estrelles de cine aquí es recordaria premis Nobel", segons els seus ideòlegs.

A ulls d’Alonso, al no ser capital, Barcelona "sempre ha necessitat excuses per transformar-se". De l’Exposició Universal alsJocs Olímpics, i aquest projecte internacional podria ser "una oportunitat de canvi per a tot el front marítim metropolità, a més de per establir les bases d’un nou model de gestió supramunicipal de col·laboració publicoprivada eficaç, sostenible i de projecció internacional". 

La viabilitat del somni d’Aly –qui ha aprofitat la presentació per convidar els assistents a l’estrena de l’última pel·lícula que ha produït i protagonitzada, aquest dimecres a Gran Via 2– passaria, en primera instància, perquè la Generalitat li donés el vistiplau. El Consorci del Besòs, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona van impulsar la tardor passada un procés de debat sobre el futur de l’antiga central tèrmica situada entre aquests dos municipis i en aquests moments es troben redactant un el Pla Director Urbanístic (PDU) de la zona que proposa delimitar i ordenar aquestes 32 hectàrees. De moment, l’equip d’Aly assegura no haver mantingut converses amb la Generalitat més que de manera "extraoficial". Tampoc s’han reunit formalment amb Metrovacesa i Endesa, propietaris del 60% dels terrenys.

Arquitectura espectacle

Des de la Plataforma per a la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià demanen "una transformació del litoral que sigui respectuosa amb el patrimoni, les persones i el medi ambient evitant fenòmens com l’especulació, la densificació i la gentrificació"; "que afavoreixi la millora de la qualitat de vida, que s’allunyi de l’arquitectura espectacle i respongui a les necessitats dels barris pròxims i de la regió metropolitana".

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’arquitecte Juli Capella qualifica la proposta de "totalment especulativa" i "tècnicament impossible". Un exemple de "pirateria urbanística", una vella coneguda en aquesta ciutat. "Em sembla una falta de respecte que apareguin projectes així, sense haver parlat amb els veïns, amb la Generalitat ni amb els ajuntaments. Al segle XXI les coses ja no es fan així. L’espai públic no pot quedar en mans de la brabuconada d’un constructor", assenyala contundent Capella. "Afortunadament es va acabar l’època dels arquitectes estrella i els projectes faraònics, de l’arquitectura exhibicionista, feta d’amagat dels ciutadans," prossegueix.

Capella recorda com Catalunya ha dilapidat durant els últims 40 anys la seva franja costanera. "Aquest és un espai absolutament únic. Insòlit. Verge. No hi ha cap altre terreny igual, tan gran i estratègic. La seva transformació s’ha de fer amb molt de compte", analitza l’urbanista, que apostaria "gairebé per una desurbanització". "Ens juguem l’oportunitat de plantejar un projecte modèlic on es rebaixi la densitat. Els veïns d’aquesta zona ja han patit molt. Mereixen un espai de gaudi per a ells", conclou.