Més de 430 delictes

Els lladres de l'escola de 'Merlí' eren heroïnòmans i van assaltar 75 pisos

L'escola Menéndez Pidal ha sigut escenari d'un fenomen insòlit a la ciutat que els Mossos continuen disseccionant

L'objectiu ara és descobrir els líders de la màfia i indagar en un possible frau en la petició d'asil polític a Barcelona

merlin / periodico

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A mesura que es coneixen els detalls del que ha passat dins del’escola Menéndez Pidal de Barcelona, escenari on es va rodar l’exitosa sèrie 'Merlí', creix la perplexitat. Fins al curs escolar 2011-2012, quan es va tancar per falta d’alumnes, aquest centre de primària situat darrere de l’Hospital de la Vall d’Hebron va ser un recinte educatiu més, tan anodí com la resta, amb passadissos pels quals els mestres caminaven, carpeta de notes sota el braç, maleint la monotonia dels cicles acadèmics, ignorant qui els succeiria després de la seva clausura. Primer van arribar els focus de la televisió i els actors per qui sospirarien els adolescents. Un gir curiós que quedaria en anècdota prescindible. Perquè quan les càmeres es van apagar, es va convertir en un rusc gegantí de lladres... addictes a l’heroïna.

Un insòlit quarter general integrat per una comunitat de cent homes que cada nit sortien en grups de 4 o 5 persones a la recerca de pisos buits per Barcelona. Després, amb el sarró ple de joies, rellotges o tauletes electròniques, hi tornaven abans que es fes de dia. Les seves sortides nocturnes incloïen parades puntualment al barri de la Mina (Sant Adrià de Besós) a comprar heroïna. A l’escola, quan no estaven robant, dormisquejaven injectant-se la droga.

El desembarcament de gener

Durant els primers dies de gener, els veïns dels blocs de davant es van adonar que de l’escola abandonada entraven i sortien "homes grans" –en realitat tenien entre 25 i 35 anys, però el seu aspecte s’havia deteriorat a causa de l’addicció–. Van donar la veu d’alarma quan a diversos establiments de la zona hi va haver robatoris que apuntaven als nous llogaters del Menéndez Pidal. Així va arrencar la investigació delsMossos d’Esquadra, que va acreditar que tots ells procedien de Kutaisi, la segona ciutat més gran de Geòrgia. Construïda a la vora del riu Rioni i a menys de 100 quilòmetres del mar Negre, l’urbs està connectada per un vol amb una escala amb l’aeroport de Barcelona. Aquesta ruta aèria és la que va elegir una organització criminal, que segueix a l’ombra, per reclutar joves addictes a l’heroïna i portar-los a robar pisos de Barcelona. 

A l’escola van trobar un lloc ideal per als seus propòsits. Les dades que manegen els Mossos són "bestials", en paraules del subinspector Lisard Hidalgo. Des de la seva arribada, pel centre han passat més de cent homes que han comès més de 400 delictes en uns quatre mesos. Els més greus, 75 robatoris en domicilis de la ciutat. Encara que també hi ha cops contra negocis i furts. En suma, acumulen 87 detencions i antecedents amb diverses policies europees. La immensa majoria han acabat al Centre d’Internament d’Estrangeria (CIE) o expulsats d’Espanya.

Coordinadors per dormir 

L’envergadura de la comunitat que havia niat en la vella escola requeria figures d’organitzadors que s’ocupaven de distribuir-los per les antigues aules. Algunes eren per dormir i d’altres per amagar el botí o tallers per preparar els rossinyols amb què rebentaven els panys. Només consta la presència de dues dones integrades en la xarxa. Una d’elles es feia càrrec de la comptabilitat dels objectes robats. L’altra, de contactar amb els qui anaven a comprar-los. Una part dels diners amassats s’enviaven a Geòrgia a través d’establiments d’enviament d’efectiu. Una altra pista que remet a l’existència d’una màfia amb el segell georgià: caps amb puny de ferro a dalt de tot i subordinats que roben per a ells a canvi de quedar-se només amb una part del botí.

La dissecció d’un fenomen sense precedents a la ciutat ha obert noves línies de treball per als policies. La Divisió d’Investigació Criminal ha posat la seva lupa sobre l’entramat per buscar-ne els caps. En col·laboració amb el Cos Nacional de Policia, es busca així mateix desentranyar el funcionamentd’una possible xarxa d’explotació laboral. Durant els primers mesos del 2019, no pocs ciutadans georgians van sol·licitar asil polític a Barcelona. Va generar sospites, perquè al seu país d’origen no constaven amenaces que poguessin justificar l’onada de peticions. "Ara sabem que algunes d’aquestes peticions pertanyien a persones instal·lades a l’escola", aclareix Hidalgo.

Dues operacions per buidar-lo

El 4 d’abril els Mossos i la Policia Nacional van activar la primera operació policial que va entrar a l’escola. Van arrestar una desena d’homes, implicats en un centenar de robatoris, i en van identificar una trentena. El 29 de maig, per ordre d’un jutjat social, hi van entrar per desallotjar-la del tot. Durant aquest espai de temps, algunes de les 'places’ que van quedar lliures van ser reocupades per més ciutadans georgians i per algunes famílies sense recursos. També per un grup d’artistes que va acabar aixecant un mur per no haver de conviure amb els georgians. La destrucció d’aquest rusc ha sigut decisiva perquè s’hagi registrat un descens dels robatoris en domicilis durant els primers mesos del 2019. 

Notícies relacionades

Com a lladres eren bons, els reconeix Hidalgo. Sortien en grups –bateries– de 4 o 5 homes i es prenien temps per triar els objectius: sempre pisos buits. Per assegurar-se’n utilitzaven la tècnica dels marcadors, petits trossos de paper o plàstic que es col·loquen a l’escletxa de la porta i que, quan l’amo l’obre, cauen a terra. Si els marcadors segueixen al seu lloc a la nit, significa que la casa és buida.

Dins de cada grup comptaven amb experts en panys que podien forçar-los sense esforç. Utilitzaven guants i gorres per no deixar empremtes dactilars ni cabells que es poguessin convertir en proves d’ADN. I si les coses sortien malament, i topaven amb un llogater a l’interior que els sorprenia, se n’anaven sense tocar-lo, demostrant un coneixement gens menyspreable del Codi Penal, que castiga amb penes altes de presó, i ingrés preventiu abans del judici, la violència contra les persones. Però és molt més permissiu amb els robatoris amb força en domicilis.

Temes:

Robatoris