Els dos models de ciutat a què s'enfronta Barcelona

En menys de dues setmanes, Barcelona tindrà un nou alcalde, o la mateixa alcaldessa. El 15 de juny tindrà lloc el ple de constitució de l’ajuntament. Amb el nou alcalde, o la mateixa alcaldessa, arribarà un nou govern. Una possibilitat és que ERC opti per posar-se a caminar sola, amb la complexitat que suposa tenir 10 regidors, suant més sang o una mica més que el govern del mandat anterior, amb 11.

Però si el govern és de pacte, com suggereix l’aritmètica, les possibilitats que semblen més probables són la d’un govern d’ERC amb BComú o un de BComú amb el PSC, amb el recolzament de Manuel Valls si Déu vol. I això és així perquè un tripartit format per ERC, BComú i JxCat, que planteja Ernest Maragall, o un d’ERC amb BComú i el PSC, que planteja Ada Colau, compten amb el veto dels comuns als postconvergents, i viceversa, i el dels republicans als socialistes, i viceversa. Així les coses, val la pena constatar com s’entendrien republicans i comuns i comuns i socialistes en funció de projectes concrets, al marge que l'alcalde fos Maragall, Colau, Jaume Collboni o Joan Subirats, per citar totes les propostes que s’han sentit.

S’ha de dir que en les dues hipòtesis es preveu una coincidència considerable en molts dels temes centrals de ciutat. No en va els tres partits van ser socis de votació –i el PSC de govern– en aspectes rellevants durant una bona part de l’anterior mandat.

El tramvia

Sintonia a falta de totes les concrecions

La connexió del tramvia és una d’aquestes qüestions rellevants que va ser objecte de debat durant els últims quatre anys sense acabar d’arrelar. En teoria, un govern d’ERC amb BComú l’aprovaria sense dilacions: el mateix Ernest Maragall es va encarregar de propiciar una votació simbòlica a favor del projecte, el gener passat –a només quatre mesos de les municipals– que advocava perquè es materialitzi però sense data ni cap concreció. Una posició que va diferir de la que defensava l’anterior president del grup d’ERC, Alfred Bosch, que reclamava un informe detallat del benefici privat que podria suposar la connexió per la Diagonal.

Però tampoc es pot concloure que si el govern és del PSC i de BComú la connexió perilli més o menys. Perquè els socialistes, com ERC i els comuns, també la van recolzar en la votació simbòlica, si bé denunciant que no comprometia a res.

La regulació hotelera

Un model compartit amb matisos

Els tres grups també van votar junts a favor del pla especial urbanístic d’allotjament turístic (PEUAT), pel qual es va regular el turisme, vetant l’aparició de nous hotels al centre. Va ser el gener del 2017, i el recolzament d’ERC va ser el que més va costar. Els republicans van reclamar redoblar els esforços en la inspecció de pisos turístics il·legals i al final hi van donar el seu sí. El PSC era llavors soci de govern de Colau, i per tant hi va votar a favor de forma automàtica.

Hi ha certs matisos entre els tres partits, els socialistes s’han mostrat més partidaris de revisar el pla i flexibilitzar-lo si és necessari, però ni republicans ni comuns s’han tancat a aquesta revisió. En suma, tant en el cas d’un govern ERC-comuns com en el d’un entre el PSC i BComú el PEUAT es mantindria.

Pla de vivenda

Rectificació en els dos casos

En el mateix ple de gener del 2017 en què es va aprovar el PEUAT, es va donar també llum verda al pla de vivenda de Colau. Per tant, el PSC hi va votar a favor com a soci del govern. No així ERC, que es va mostrar crític amb la mesura i hi va votar en contra. Però tant socialistes com republicans s’han mostrat crítics amb la gestió de Colau en vivenda.

Els socialistes insten a mobilitzar solars de propietat municipal de forma immediata i acusen Barcelona en Comú d’haver-se quedat curts per aturar la maquinària ja existent. Els republicans han xocat amb l’alcaldessa per la limitació de lloguers, acabada d’aprovar pel Govern català, en plena campanya electoral, i clarament a instàncies d’ERC. Tampoc hi va haver una sintonia clara sobre la imposició del 30% de vivenda pública a totes les promocions, que socialistes i republicans van recolzar de mala gana.

En suma, tant si l’aliança de govern unís socialistes i comuns o republicans i comuns, la gestió de la vivenda patiria algun gir, tot i que l’eliminació del 30%, per exemple, no sembla senzilla a hores d’ara. ¿Com explicar-la a la ciutadania i sobretot a les entitats que l’han aclamat?

Funerària pública

Desavinences polítiques més que tècniques

¿Per què no es va aprovar la funerària pública en l’anterior mandat? No va quedar gaire clar. Més que per l’allunyament de les actituds va ser per la guerra política d’egos entre els tres partits. ERC estava disposada a tirar el tema endavant i va demostrar afany en l’assumpte fins al punt d’oferir una mesura provisional que rebaixés la tarifa d’un enterrament, amb els serveis bàsics, a uns 1.800 euros.

Però la mesura mai va tirar endavant, perquè el govern va argumentar que per això requeria el recolzament del PSC per crear una nova empresa i els socialistes s’hi van negar per considerar que el govern incorria en el postureig. Aleshores, el PSC ja no era soci de govern i no hi va haver manera. Si ERC governa amb Barcelona en Comú, tot indica que la fórmula barata podria entrar en vigor sense dilació.

Si el pacte fos PSC-comuns, també sembla viable que tiri endavant una mesura per abaratir els enterraments, tot i que els socialistes potser reclamarien canvis en el projecte de Colau, del qual, entre altres crítiques, van dir que amenaçava llocs de treball en les empreses privades del sector.

La seguretat

Més agents, més efectivitat

La inseguretat ha sigut assenyalada pels barcelonins com el principal problema de la ciutat, i ha sigut motiu de crítiques de l’oposició a Colau, que replica acusant la Generalitat d’abandonar Barcelona en aquesta qüestió. Collboni s’ha compromès a aconseguir 400 mossos més per a la ciutat i sumar 1.000 agents a la Guàrdia Urbana, amb Albert Batlle com a expert en la qüestió. Maragall s’ha proposat aconseguir 500 mossos més. I tots dos han criticat que no hi hagués regidor de Seguretat.

Municipalització de l’aigua

Entre el recolzament i les reserves

Després que Agbar gestionés el servei en l’àrea metropolitana durant més d’un segle sense intervenir-hi concurs públic, l’AMB va crear el 2012, amb Xavier Trias com a alcalde, i gràcies a un acord entre CiU i el PSC, una societat publicoprivada: un 75% va correspondre a Agbar, un 10% a Criteria (La Caixa) i el 15% restant a la mateixa AMB. Ho va fer, també, sense obrir concurs, cosa que va donar peu a recursos d’Acciona, Aqualia i Aigües de València. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la societat amb una sentència que va comptar amb un vot particular contrari del president del tribunal i que va ser recorreguda, al seu torn, per Agbar. La decisió definitiva correspon al Tribunal Suprem, i en principi no hauria de tardar a arribar.

Davant d’aquest escenari, el govern de Colau va anunciar el novembre del 2016 la seva intenció de dirigir-se cap a la municipalització de l’aigua, va calcular que això suposaria un estalvi per al ciutadà i va minimitzar la despesa que l’operació podria suposar en indemnitzacions. ERC es va mostrar a favor de la iniciativa. El PSC, llavors soci del govern de Colau, no va aixecar la veu, però com a ‘pare’ de l’empresa qüestionada juntament amb CiU sembla lògic que no vegi tan clara la municipalització, si bé sectors del partit són més a prop que lluny de la mesura. D’entrada, es diria que la municipalització sembla més senzilla en un pacte d’ERC amb BComú.

Pla de barris

Una gestió que el PSC abomina

En cas que el PSC governés amb BComú, no hi ha dubte que qüestionaria el pla de barris que va impulsar Colau, amb 150 milions d’euros de pressupost per a tot el mandat. A començaments del 2019, els socialistes van criticar amb severitat el pla, i van advertir que només s’havia completat el 6% de les inversions. BComú va replicar que el pla havia sigut executat en un 67%. Està clar que si socialistes i comuns tornen a governar junts, el pla serà objecte d’un dur debat. Però també ERC es va mostrar crítica amb la iniciativa, de la qual d’entrada va qüestionar la inversió, per escassa.

El front simbòlic

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Llaços grocs, carrers rebatejats

És probablement el cas en què s’endevinen dos desenvolupaments més diferents en cas que hi hagués un govern ERC-BComú o un BComú-PSC. És de preveure que si els socialistes pacten amb els de Colau, sigui ella o no l’alcaldessa, imposin la retirada de símbols i actes simbòlics, entre altres aspectes. En canvi, si ERC està en el govern el combat simbòlic de l’independentisme serà una de les seves banderes. És més que probable que els de Colau acabessin sent molt criticats a qualsevol dels dos escenaris.