29 febr 2020

Anar al contingut

BARCELONEJANT

Amor, menjar i una cambrera bòrnia

Isabel Coixet roda a Barcelona 'Foodie love', una agredolça reflexió sobre la vida sentimental

Ramón de España

Amor, menjar i una cambrera bòrnia

maitecruz

M’acosto al rodatge de 'Foodie love', la sèrie d’Isabel Coixet  (guió i direcció) per a HBO, que, com el seu títol indica, va sobre l’amor en general i l’amor al bon menjar en particular. Al llarg de vuit episodis, assistim a les penes sentimentals d’una parella que sempre queda en bars i restaurants. Ella és Laia Costa, que treballa més fora d’Espanya que dins i reconeix que l’oportunitat de col·laborar amb Coixet no és de les que es rebutgen alegrement, tot i que ara visqui a Miami i estigui enfocant la seva carrera cap al mercat nord-americà; ell és Guillermo Pfenning, un formidable actor argentí que alguns –no gaires– recordaran per la seva commovedora presència a 'Nadie nos mira', una magnífica pel·lícula de la també argentina, tot i que instal·lada a Nova York, Julia Solomonoff, que no va trobar el seu públic i va durar quatre dies a les sales: la vulnerabilitat i fragilitat del personatge de Pfenning, un actor gai que sobreviu a Manhattan cuidant el nen d’una amiga o passejant gossos de potentats, era el punt fort d’aquest 'labour of love' cinematogràfic exhibit sota el radar.

Tot i que Coixet insisteix que la comèdia no és el seu estil, 'Foodie love' és una agredolça, i de vegades humorística, reflexió sobre la vida sentimental. Quan arribo al rodatge, que té lloc en un bar davant de l’estació de França, Guillermo està encaixant un plantada d’una dona i és consolat per una cambrera bòrnia interpretada per Yolanda Ramos. "Això de l’ull de vellut va ser cosa seva", em comenta Coixet. "La tia és de traca". M’empasso quatre preses de la seqüència i observo que Guillermo fa molta peneta –això ho broda– i que Yolanda es treballa el seu paper secundari. Soc fan de Yolanda, com ho soc de Jordi Sánchez; són dos actors còmics sensacionals que solen estar per sobre dels productes televisius en què s’involucren. Si estic fent zàping i enganxo 'La que se avecina' en un momentàs de l’infame Antonio Recio (‘Mariscos Recio, el mar al mejor precio’) em quedo enganxat a la pantalla fins que Sánchez desapareix. I el mateix em passa amb 'Benvinguts a la família', a TV-3: la sèrie no em fa maleïda la gràcia, però les aparicions de Yolanda Ramos són, com ella mateixa, de traca.

Yolanda Ramos i Jordi Sánchez són dos còmics sensacionals que solen estar per sobre de molts projectes als quals s’afegeixen

El procés ha sigut llarg fins a arribar a aquest rodatge, segons m’explica Coixet: "Vaig haver d’escriure els vuit capítols i que els aprovés la superioritat abans de rebre la llum verda. Això sí, una vegada en marxa, cap problema. Tenim una càmera formidable i caríssima i rodarem a Espanya, Itàlia, França i el Japó. La sèrie està plena de moments autobiogràfics i pot ser que algun exnòvio s’hi reconegui i no li caigui gaire bé, però ja se sap que els que escrivim ho vampiritzem tot".

Aprofito una parada per anar a prendre un cafè amb Yolanda Ramos. Des que la vaig conèixer en un dinar a casa de Coixet és com si fóssim amics de tota la vida. Em comenta que l’última pel·lícula que ha vist és 'Mónica del Raval', del gran Paco Betriu, i la convenço (crec) perquè busqui a Filmin fins que trobi 'Furia espanyola', amb Cassen i Mónica Randall, de quan semblava que Betriu seria el nou Berlanga (no ho va ser no per falta de talent, sinó per la mala sort i les males companyies entre productors, ell ja sabrà a qui em refereixo).

Quan tornem al set, ha aparegut Laia Costa vestida amb una granota groga. Creuem quatre paraules sobre la seva carrera internacional –que es va iniciar amb la pel·lícula alemanya 'Victoria'–, es queixa, però poc, que no li enviïn  bons guions des del seu país natal i m’explica que porta quatre llargmetratges seguits als Estats Units. Viu a Miami, en comptes d’a Los Angeles, per motius sentimentals i perquè, segons ella, ja no és obligatori viure a Hollywood per muntar-t’ho, en tens prou amb un bon agent i disponibilitat per viatjar. Vull creure que arriba tard a la seva cita de ficció amb Guillermo i que a aquest se li passarà la tristesa que li he vist experimentar fa una estona davant de la cambrera bòrnia.