Els xavals de barri prenen la paraula

Matí de primavera, gairebé estiu, després de molts dies de primavera, gairebé hivern. El dia que mereixien els xavals de la Verneda, Baró de Viver i Sant Genís després de tant esforç. De tanta il·lusió. Les grans absents van ser les noies del joveníssim Agrupament Escolta Trini Nova. El motiu era causa major. A la mateixa hora, a pocs barris de distància, en els seus, havien sigut convidades a fer el pregó de la Cultura va de festa, el dia gran del teixit associatiu de Nou Barris. La seva absència sobre el petit escenari instal·lat a la plaça de la Palmera no només estava justificada, sinó que evidenciava l’èxit de l’experiència; “un projecte de pluja fina i de llarg recorregut”, com ho defineix Pilar Lleonart, responsable de Ciutat Educadora, que no oculta l’orgull que sent al sentir els nois cantar sobre les taules ‘Sota l’ombra d’un baobab’.

L’excusa per a la trobada festiva celebrada aquest diumenge a la Verneda era la presentació de LA preciosa i encomanadissa cançó cocreada pels joves de Sant Genís, Baró de Viver, Trinitat Nova i Verneda, i Xiula (una de les bandes del moment entre els escolars); iniciativa del programa municipal Baobab, en el marc del Pla de Barris, que pretén “donar visibilitat a les entitats de lleure associatiu des d’una mirada comunitària, garantint l’accés i la participació de nens, adolescents, joves i famílies i facilitant la creació de nous projectes en barris on no n’hi ha”, resumeix Gretel Vila, tècnica referent del projecte. Barris com Trinitat Nova, que aquest curs, gràcies a la iniciativa –i sobretot, a la tossuderia dels seus joves–, han estrenat agrupament. O com Sant Genís i la Verneda, on ja hi ha grups de joves treballant de forma altruista perquè això sigui una realitat el pròxim curs.  

“Som l’oportunitat”

“Som la força, som el barri, som l’oportunitat; la nova veu que ara està en lluita, per tenir dignitat [...] que la gent ens vegi i ens cregui, que junts som la força del canvi constant”, coregen a l’uníson mentre ballen i s’emocionen sobre l’escenari xavals com Javier Edo, jove de 18 anys veí de la Verneda “exiliat” a un casal al Poblenou perquè al seu barri no tenia l’oportunitat, qui no va dubtar a afegir-se al grup motor. “Hem tornat al barri, per donar-li vida, diguin el que diguin, això de veritat”, prossegueix la cançó. Aquest “diguin el que diguin” no és sobrer. Es nota quan ho canten i ho expliquen sense embuts. “Quan vam començar ens deien que aquest barri estava mort, que no hi trobaríem nens, però nosaltres no ens rendim”, assenyala Paula Hernández, de 21 anys, estudiant d’Educació Primària a la UAB i la més gran del potent grup que està començant a muntar, han d’acabar de decidir si un esplai o un cau a la Verneda. 

El comissionat d’Educació, Miquel Àngel Essomba es fa també seu aquest “diguin el que diguin”. “Quan vam començar amb això, aquest projecte no tenia massa pretendents”, assegurava després de l’acte. Sobre l’escenari, ha volgut felicitar “els joves que es mobilitzen pels seus barris, regalant el seu temps a la comunitat”, dinamitant estereotips, i va recordar que encara hi ha 20 barris de la ciutat en els quals no hi ha cap esplai ni casal.

Compartir processos

L’objectiu de la cocreació de la cançó era teixir xarxa entre els quatre barris i compartir processos, motivacions i resistències amb què s’estan trobant a l’hora d’iniciar els projectes als seus barris. El videoclip els servirà d’encomanadissa carta de presentació per arribar a les famílies, escoles i entitats dels seus barris, sense els quals aquesta experiència no tindria sentit.

“El programa Baobab ha d’anar de baix a dalt. L’objectiu és crear espais als barris en els quals no n’hi ha, i reforçar-ne els existents. Per exemple, al Besòs sí que n’hi havia, però la majoria dels nens que hi anaven eren de la concertada, aquí del que es tractava no era de crear res nou sinó de reforçar el que ja existia ajudant a acostar-lo a tots els nens”, detalla Vila, que afegeix que en el cas de Trinitat Nova, el primer ja federat, van tenir un paper molt important els campaments urbans. “Va ser l’espurna. La manera d’acostar aquest tipus de lleure comunitari als xavals i fer-los entrar el cuc perquè tinguessin ganes de mantenir-lo viu tot l’any per ells mateixos. L’objectiu és acompanyar-los, però que siguin autònoms”, conclou la tècnica. Ja són 10 monitors, d’entre 18 i 22 anys i uns 30 nens.

Del barri i per al barri

La lletra de la cançó parla per ells. “Entramos al fin de semana, algo me sana; antes llegaba el sábado, todo importaba un rábano, ahora llego a la plaza, un niño que me abraza, me quita la coraza”. El Mario té 20 anys i és veí de Sant Genís, un dels tres joves del barri amb ganes de començar alguna cosa. “D’estar amb els nens, jugar amb ells, treure’ls d’excursió”, explica el jove assegut a les escales de la plaça de la Palmera, abans de pujar a l’escenari a cantar. Al seu costat, Yasmina, de 18 anys i també veïna del barri està segura que l’esplai pot funcionar. “La meva mare està a l’associació de veïns i em va dir que a través del pla de barris estaven començant a moure això i em vaig animar. ¿Per què al nostre barri no hi pot haver un esplai com a la resta?”, es pregunta la jove. “Nens n’hi ha i molts, quan ens posem els dissabtes a la tarda a la plaça de la Casa Groga sempre n'hi ha un munt que estan motivats”, afegeix la Noelia, la tercera jove implicada. 

Perquè l’experiència funcioni, tan important com que hi hagi joves del territori compromesos ho és que hi hagi famílies amb ganes de portar-hi els seus fills. No hi ha casal sense monitors, però tampoc sense nens. I no hi ha nens sense mares que creguin en la importància educativa del lleure comunitari. Erika Castillo, veïna de Baró de Viver, és una d’aquestes mares, implicada en el projecte Baobab des de l’inici pels seus fills. “No vull que ells carreguin amb la motxilla que he carregat jo”, explica després del concert de Xiula en el qual els seus petits Aitor, de set anys, i Javi, de cinc, no han parat de ballar (després de la presentació de la cançó dels xavals la festa, a la qual també ha assistit la tinenta d’alcalde Laia Ortiz, ha continuat amb un concert).  

“Al barri es viuen situacions difícils. Moltes famílies que ho estan passant malament, que no tenen feina, però els nens no tenen perquè pagar-ho. Els nens han de tenir oportunitats. Tant a l’escola com fora de l’escola, per això quan va començar allò del pla de barris i el casal del Baobab a l’agost els vaig apuntar”, relata aquesta dona de 37 anys, criada al barri “en un moment en el qual el barri estava malament, hi havia molta droga”. “Jo no vull que els meus fills visquin amb això”, prossegueix la dona, exemple de resiliència, nascuda i criada al barri i que hi ha tornat després de patir un desnonament.

“A més de casals, el que fa falta al Baró de Viver és un parc gran, com aquest”, prossegueix amb referència al de la Palmera, on ha portat els seus fills a ballar. “Tenim parcs, però molt petits i tancats a cada bloc, el bonic seria parcs oberts on es barregessin els nens i on no hi hagués tants cotxes”, prossegueix aquesta dona d’idees clares.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

Els casals d’agost als quals es refereix Castillo són els organitzats per l’ajuntament  a través de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i el pla de barris (amb un pressupost de 270.000 euros). L’any passat van ser nou –tres més que en l’edició anterior– els casals i campaments urbans dirigits a nens de 4 a 12 anys de barris en una situació d’especial vulnerabilitat, on no hi havia cap oferta de lleure durant el mes d’agost en els que van participar gairebé 700 nens com el Javi i l’Aitor.

“A més de per als nens, aquests casals van molt bé per a les mares, per poder desconnectar”, conclou Castillo reivindicant potser sense adonar-se’n les dificultats d’aquesta maternitat real que ignoren les campanyes publicitàries del dia de la mare.