Colau, la regulació hotelera i les plagues de llagostes

Alguns dels rivalsd’Ada Colau  el recorden com una de les tragèdies fundacionals i s’hi refereixen gairebé com a un membre fantasma: l’hotel amputat, el Four Seasons que es volia instal·lar a l’edifici del Deutsche Bank al passeig de Gràcia amb la Diagonal. El govern de Xavier Trias, amb el recolzament del PP, havia aprovat, uns mesos abans de les municipals en què va ser derrotat per Colau, un acord a diverses bandes que permetia l’hotel i deixava en mans del consistori el taller Masriera, un singular temple de caire neoclàssic construït a finals del segle XIX al carrer de Bailèn.

Colau va frustrar aquesta operació, els promotors de l’hotel van decidir replantejar el projecte i l’acord de Trias se’n va anar en orris: el taller Masriera continua misteriosament tancat, com, de fet, fa dècades. On hauria estat el Four Seasons hi haurà apartaments de luxe. I això és el que denuncien els rivals: on s’haguessin creat 400 llocs de treball se’n generaran només una vintena. El del Four Seasons, convertit en un símbol, és un cas entre alguns dels que van topar amb la nova línia imposada per Barcelona en Comú al capdavant de l’ajuntament, la regulació hotelera, que va frenar l’obertura d’establiments al centre. La moratòria d’apartaments turístics ja estava establerta: ho va fer Trias el 2014. Colau s’ha centrat en el combat dels pisos turístics il·legals, un dels pocs camps en què l’oposició aplaudeix la seva gestió.

Venècia i la turismofòbia

De fons, el debat partia de com ha d’actuar una ciutat que es converteix en una de les principals destinacions turístiques. Fins ara, la visió era més o menys la de congratular-se pels diners que rep la ciutat. Fins que van començar les veus que, poc a poc i en considerable minoria, van alertar que el risc era el de cedir la ciutat als visitants, el de convertir-se en Venècia.

Aquestes veus van trobar rèplica en altres, les que van denunciar que el govern de Colau promocionava la turismofòbia, un corrent que a hores d’ara sembla més apaivagat i que va tenir el seu zenit amb algunes accions: pintades i ous llançats a hotels, al Poblenou i a Gràcia, l’atac a un Bus Turístic al qual es van punxar les rodes al costat del Camp Nou.

Més turistes que veïns

En algunes zones hi havia més turistes que veïns, diu l’alcaldessa, que ha arribat a denunciar que fins i tot per als turistes és dolenta la massificació de turistes. També les enquestes municipals van alimentar el discurs de Barcelona en Comú: durant el mandat, el turisme es va convertir per primera vegada en el principal problema de la ciutat, segons el baròmetre municipal. El govern pot atribuir-se una cosa: Abans ningú parlava de posar límits al turisme. A hores d’ara, tots comparteixen que era necessària alguna regulació.

El gener del 2017, el veto, tot i que no a tot Barcelona, es va convertir en norma, a l’aprovar-se el Pla Urbanístic Espacial d’Allotjaments Turístics (PEUAT). Per tirar-lo endavant, Colau va comptar amb el recolzament del seu soci aleshores, el PSC, amb el d’ERC –que a canvi va demanar redoblar el nombre d’inspectors de pisos turístics il·legals– i amb l’abstenció de la CUP.

El PEUAT distingeix essencialment entre tres zones. A la més cèntrica, impedeix la instal·lació de nous hotels: la idea és que a la llarga es concreti un decreixement de l’oferta. En una segona àrea, permet que un establiment obri les seves portes si les tanca un altre hotel. En una tercera zona, la més allunyada del centre, sí que permet nous hotels, igual que en els espais de regulació especial que formen la quarta. L’oposició advoca per flexibilitzar el sistema en funció de com evolucioni.

30 hotels menys

Es calcula que el PEUAT ha deixat Barcelona sense uns 30 hotels. Per a alguns és una tragèdia, essencialment per als hotelers. Afirmen que el PEUAT foragitarà projectes de qualitat. Altres crítiques a la norma: ha beneficiat qui ja tenia hotel al centre. L’ha deixat sense competència. Una altra conseqüència: s’ha beneficiat ciutats adjacents, com l’Hospitalet, que ha acollit projectes que podrien haver-se quedat a Barcelona. Si un comparteix la convicció que la concepció metropolitana és el futur, no sembla un efecte negatiu, al marge que els que dormin a l’Hospitalet continuïn visitant els mateixos centres turístics barcelonins.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

L’ajuntament exhibeix l’augment de peticions per instal·lar hotels allunyats del centre que ha suscitat el PEUAT. I tot i que els hotels s’han menjat aquesta peça, cal citar el cas dels creueristes. Continuen venint, tot i que se n’ha reformulat la ubicació. Ja ho feien fa dècades, com va consignar aquest diari recordant el capítol de Vacaciones en el mar en què la sèrie va recalar a Barcelona. Últimament, els creueristes han sigut notícia perquè l’encara regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va decidir optar per la grolleria a l’assenyalar-los: “Són com una plaga de llagostes”.

I la setmana que ve, l’última pel·lícula: ‘Alcaldessa’, del rum-rum al superpower.