Barcelona copiarà el pla de plaça Catalunya per erradicar el 'top manta' al litoral

L’“èxit” de l’operatiu policial conjunt contra el ‘top manta’ desplegat a l’intercanviador ferroviari de la plaça de Catalunya des del febrer ha motivat el govern municipal a afrontar un altre pas a l’altra zona amb més activitat mantera de la ciutat, el litoral. L’ajuntament està disposat a liderar-lo –amb la mateixa estratègia– de forma imminent al front marítim, començant pel Portal de la Pau. La tàctica de “saturació”, que en comptes de desallotjar l’activitat evita que s’arribi a instal·lar mitjançant la presència policial, es repetirà tram a tram fins al passeig de Joan de Borbó, segons avança EL PERIÓDICO.  

La guerra contra el ‘top manta’ ha conegut l’última dècada diferents estratègies ofensives: des de persecucions policials pel passeig de Gràcia que acabaven amb desbandades i desplegaments de mocadors dues illes més enllà –a l’estil del joc del gat i la rata–, fins al seu arrelament a diferents punts turístics de la ciutat combatut amb més o menys batudes segons el govern municipal de torn. Els últims temps la seva evolució cap a la hiperconcentració en uns quants punts calents –on gairebé faria falta un exèrcit per forçar el desallotjament–, sumats a escassos recursos policials, a l’enuig monumental del comerç barceloní i a un enfocament per part del govern de Colau de caràcter social i centrat en la inserció laboral dels manters, ha agreujat els problemes de convivència amb aquesta activitat. I amb aquests, per fi, la determinació de l’ajuntament per mirar d’acabar amb aquesta venda ambulant il·legal des de diferents flancs, tenint en compte que és un fenomen “estructural” i que, casualment, alguns dels seus epicentres a la capital catalana són espais de titularitat d’altres organismes o administracions. 

El comissionat de Seguretat del consistori, Amadeu Recasens, assegura que, des del punt de vista policial i malgrat els “recursos limitats”, les diferents institucions estan col·laborant per afrontar el problema tant a la via pública com als dispositius de vigilància duanera, de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia en matèria d’estrangeria. Té clar que sense interactuar serà impossible plantar cara a l’activitat. “Si tothom hi posa recursos es pot fer”, insisteix, assumint que si és necessari l’ajuntament liderarà la planificació. De moment, han pactat aquesta suma de forces amb la policia portuària (ja que el Port és el titular de la franja marítima) i treballen amb la participació dels Mossos, explica, donant per feta la seva implicació, orquestrada o des d’“una ordre de servei”. En aquest sentit, consideren que ha sigut essencial el compromís per part del port d’aportar més dotació econòmica per cobrir hores extres per aquests serveis.

10 intervencions en dies

Els últims dies assegura que s’han produït 10 intervencions a la zona centre (inclou el litoral) amb un total de 15.000 peces decomissades. Al seu parer, aquestes confiscacions són més efectives a amb efectes dissuasius que multar els venedors o els clients (normalment turistes) amb sancions que no se solen cobrar.

En qüestió de dies o de molt poques setmanes s’iniciarà la suposada reconquesta de l’espai públic del front marítim, que començarà pel Portal de la Pau per un doble motiu: la seva afectació més gran a la mobilitat per als vianants i els perjudicis econòmics que des de fa temps denuncia el mercat de brocanters situat al costat de Colom. Recasens assumeix que és impossible abordar alhora tota la zona, perquè els manters es compten per centenars, per la qual cosa s’ha decidit treballar per trams. 

Qualsevol tindrà el dubte si quan una zona es desvesteixi d’agents, les mantes tornaran a guanyar terreny. Però el comissionat assegura que no estan disposats que això passi perquè mantindran operatius preventius fins que “sigui necessari”. I destaca que a l’intercanviador de Renfe, el gran operatiu conjunt va servir també per “apoderar” el personal de seguretat de Renfe i TMB, de manera que tot i que la presència de la policia pública s’hagi anat reduint, aquest hi exerceixen la seva autoritat. Espera que passi el mateix amb la policia portuària.  

Però l’abordatge policial no és més que un dels fronts. El comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, Álvaro Porro, destaca que l’operatiu que ultimen té una “mirada global”, en tant que els mesos previs han treballat tant amb l’oficina del Síndic de Greuges com amb la Conselleria d’Interior i la subdelegació del Govern a Catalunya, entre altres institucions. Però sobretot, busca alleujar la pressió d’aquesta activitat no regulada des de quatre blocs.

Xarxes de distribució

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

Primer des de la gestió de l’espai públic (amb presència policial i també no policial, com els serveis d’educadors a peu de carrer): també combatent l’activitat en xarxes de distribució i venda a l’engròs –competència dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional perquè cal intervenir a les naus on es concentra la mercaderia que alimenta el mercat–, tot i que defensa que no hi ha màfies pel mig. En tercer lloc, oferint alternatives sociolaborals, a les quals ara s’hi suma el Govern. El consistori afirma que ha aconseguit regularitzar més de 120 immigrants amb plans ocupacionals (comporten un contracte laboral d’un any de durada que, segons Porro, el 2017 va aconseguir que després un 73% dels participants seguissin en el mercat de treball) i cooperatives. 

La següent fase en aquest àmbit és treballar amb els manters que sí que tenen papers, incentivant-los perquè busquin una altra via de supervivència amb cursos formatius i participació de Barcelona Activa. Finalment, es continua treballant amb el Govern per regularitzar més àgilment la situació d’alguns immigrants provinents de països on hi ha moltes traves burocràtiques.