10 fronts econòmics que demanen més diàleg als alcaldables de Barcelona

L’última trobada que el sector del comerç va celebrar amb l’alcaldessa Ada Colau fa uns dies va escenificar a la perfecció les desavinences que en molts moments han existit entre el govern municipal dels comuns i els agents econòmics de Barcelona. El mandat finalitza amb relacions distants amb molts representants del comerç, l’hostaleria o el turisme, i amb reiterades crítiques a la seva gestió. Això no s’ha de prendre estrictament en clau d’enfrontament amb els ‘lobbys’ –que fins i tot podria ser ideològicament meritori per aquest govern municipal–, ja que la trinxera crítica inclou molts petits empresaris i empleats d’aquests àmbits. Els alcaldables hauran de tenir en compte aquestes 10 bretxes obertes amb alguns dels principals sectors estratègics.

1 El creixement del ‘top manta’ fa empipar el petit comerç

El fenomen de la venda ambulant a les voreres ha arrelat a Barcelona, sense que hi hagi voluntat real de frenar-lo, segons la Plataforma d’Afectats pel Top Manta, que aglutina nombrosos col·lectius de comerciants, però també veïns. Colau ha sigut reiteradament interpel·lada pels comerciants, però no ha sigut fins als últims dies quan ha decidit donar un cop de timó al conflicte i anunciar un pla de xoc en col·laboració amb altres cossos policials, pendent d’implantar, per provar d’erradicar les mantes del litoral de la ciutat. Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, lamenta la seva“defensa total dels manters” durant el mandat, sense tenir en compte la competència deslleial i els prejudicis que pateixen molts establiments petits de l’entorn, opina. Aquests afectats reclamen als alcaldables “el final dels problemes de convivència i seguretat que genera” de forma permanent i no durant el període electoral.

2 Sense acord sobre la creació de BIDS ni la dinamització

Una altra pota del malestar amb el mateix col·lectiu és lafalta de sintonia sobre els esperats BIDS o àrees de promoció econòmica urbana, que tot i que encara no tinguin el paraigua legal necessari a nivell autonòmic són vistos amb recel pel govern local. La col·laboració publicoprivada que implica s’interpreta des del consistori com un intent de privatització de l’espai públic, la seva neteja i seguretat. En canvi, l’alcaldessa ha proposat com a pla de dinamització comercial la compra de 150 locals comercials en desús (estimada en 30 milions d’euros) per tot el territori en règim de lloguer de protecció oficial. El problema, assenyalen des del sector, és que aquesta iniciativa és “irrellevant” en el conjunt de la ciutat, integrada per 73 barris. També hi ha discrepàncies profundes sobre la promoció i l’impuls a la campanya nadalenca, massa austera segons el sector.

3 Pèrdua de fitxatges hotelers potents

ElPEUAT o pla especial urbanístic d’allotjament turístic té el mèrit d’haver frenat el creixement excessiu de l’oferta turística a zones col·lapsades. Però entre els seus aspectes qüestionats té una rigidesa que impedeix el desembarcament de cadenes estratègicament importants per a la imatge turística de la ciutat o per a la revitalització d’edificis emblemàtics en desús. I la normativa no sempre dona bons resultats, assenyalen des delGremi d’Hotels de Barcelona. L’exemple més clar és el de la Torre Deutsche Bank, al passeig de Gràcia, on havia de desembarcar Four Seasons, amb una estimació de 400 llocs de treball. Els Comuns van prometre a l’anterior campanya pisos socials i van impedir la construcció de l’hotel però el que finalment està en marxa són 34 residències de superluxe, amb una vintena d’empleats. Un altre cas va passar a la Torre Agbar amb Hyatt, entre altres casos. Les grans cadenes tenen poc interès en els barris perifèrics on s’atorguen llicències amb comptagotes i unes condicions dures, si no hi havia una llicència prèvia.

4 Promoció turística qüestionada i “turismofòbia”

Els últims anys l’ajuntament ha intentat guanyar protagonisme a Turisme de Barcelona, el consorci publicoprivat que havia col·locat la capital catalana al podi europeu del turisme. El nou enfocament ja no se centra en la promoció, sinó que en certa manera exerceix d’agència de mediació turística. Amb la tesi municipal –i als barris més saturats– que hi havia un excés de visitants, l’organisme s’ha reconduït i gairebé es parla amb timidesa de balanços positius o accions per captar turisme de qualitat, concepte que el consistori qüestiona en termes econòmics. Les xifres de viatgers s’han recuperat el 2018, però des de l’hostaleria insisteixen que ha sigut a costa d’un viatger amb menys poder adquisitiu. Al costat del comerç i gairebé tots els grups de l’oposició reivindiquen la creació d’un consorci de promoció comercial de la ciutat, amb la vista posada també en una promoció més potent de la ciutat per a un viatger més estratègic (i de negocis). I esdeveniments que mantinguin Barcelona al mapa, així com erradicar els brots de turismofòbia i més diàleg amb el sector.   

5 Marca Barcelona sense definir i sense pla d’atac a la vista

El mandat que s’acaba ha sigut un dels més complicats de gestionar quant a la imatge exterior de Barcelona. La confluència d’episodis de turismofòbia (reportats en alguns dels principals mitjans de comunicació internacionals), de l’atemptat de la Rambla i de l’1 d’octubre i les seves posteriors incerteses han afectat la projecció en una mesura o una altra. Des de Barcelona Global, el seu president, Pau Guardans, prefereix ser propositiu abans que crític i considera que en aquest moment ja no es tracta de fer reflexió conceptual sobre lamarca sinó de “promoure-la” activament. No de cara al turisme sinó a l’atracció de talent i d’estudiants internacionals. “S’han posat temes interessants sobre la taula però no s’ha actuat”. I apressa a actuar en defensa proactiva de la “reputació de la ciutat”, després dels esmentats conflictes.

6 Creueristes qualificats de “llagostes”

Les recents declaracions de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, comparant els creueristes amb una “plaga de llagostes” han tornat a deixar el sector parat. A altres ports catalans (i de la resta de la Península, excepte Palma) s’encoratja la seva presència per l’aportació econòmica, mentre que Barcelona està reconduint el creixement cap a la temporada baixa i els que inicien o acaben ruta a la ciutat. El Port de Barcelona no ha volgut entrar en aquesta la polèmica però recorda que l’impacte econòmic és de1.083 milions d’euros a Catalunya(73% a Barcelona ciutat) i 562 per al PIB català.

Els recels dels Comuns contra els creuers sorprèn entre els operadors, perquè els tres milions anuals de creueristes no equivalen a individus (es comptabilitza dues vegades al passatge que inicia i acaba la ruta, i desenes de milers són viatgers catalans), i en representen molts menys que els excursionistes d’un dia arribats en cotxe o tren. A nivell mediambiental, aporten un 1,2% de la contaminació per òxids de nitrogen a la ciutat (el trànsit als carrers arriba al 59,9%), es defensen. Per a l’allotjament local, el seu pes també és rellevant.   

7 Guerra oberta pel conflicte de les terrasses

La croada que viuen els bars i restaurants amb l’ajuntament no té precedents. L’ordenança heretada de Xavier Trias (CiU) i aplicada amb ímpetu per Colau va obrir una batalla que només es va acabar amb el recolzament de gairebé tots els grups de l’oposició a la causa dels hotelers i la consegüent modificació de l’ordenança. La seva aplicació inicial va suposar retallar moltes terrasses, en alguns casos invasives però en d’altres molt arrelades a nivell de barri. Però quan semblava que la situació se suavitzava, la mà de Pin en algunes places i eixos com el passeig de Joan de Borbó, al marge de la modificació, ha desencadenat el conflicte fins a la creació d’una comissió especial de terrasses del districte central que en el seu recent debut ha sigut un foc creuat entre les diferents parts, i polititzat.

8 La regulació complexa de les habitacions per dies

Mentre l’oferta il·legal d’apartaments turístics per dies s’extingeix a costa de les denúncies i de frenar la seva publicitat des de grans portals com Airbnb, creixen sense fre els llits que es poden llogar en el format d’habitacions per dies a domicilis particulars. Aquest nou meló, que ben aviat regularà el Govern amb un decret, haurà de ser incorporat al seu torn al complex mapa de l’allotjament turístic de Barcelona. L’actual govern municipal ho contempla com una economia a priori més col·laborativa que els pisos (molts dels quals convertits en negocis professionals) però és conscient de la complexitat de controlar la seva activitat. El Gremi d’Hotels i diverses associacions de veïns com la de la Barceloneta rebutgen la seva legalització a la ciutat perquè serà complicat discernir si es tracta d’habitacions en vivendes privades o de pensions encobertes. 

En paral·lel, i malgrat la gran reducció de pisos turístics il·legals, sobre la taula hi ha el tema d’introduir una data de caducitat per a les llicències turístiques –com va avançar aquest diari–, de manera que no siguin un privilegi vitalici per als 9.600 titulars que al seu dia van pagar tot just uns 200 euros pel permís, sinó que puguin ser redistribuïdes.   

9 L’impacte de la mobilitat en l’activitat econòmica

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Les decisions que afecten la reurbanització d’un eix mai són fàcils, però, en el cas de vies clau que han esperat tants anys una reforma total com la Rambla i la Via Laietana,sorprèn la falta de sintonia amb alguns agents econòmics instal·lats in situ. A la Rambla els plans de Colau tenen en contra els bars i els restaurants (que perden la terrassa), així com els quiosquers, entre d’altres operadors. La Via Laietana surt d’un procés participatiu, sobre el qual els comerciants de la zona en diuen de tots els colors, i reneguen del projecte.

10 Vivenda protegida per força

La decisió del consistori de guanyar vivenda protegida obligant a incorporar-la en un 30% de les noves promocions privades de la ciutat ha sigut mal rebuda pels constructors i promotors, al considerar que frenarà l’activitat i que és inviable en algunes zones pel preu del terra si no es compensa amb altura o altres beneficis per incentivar la construcció. També hi ha una pugna oberta amb el Govern sobre si la localització ha d’afectar o no els preus de la vivenda protegida, com ha defensat aquest. Per contra l’alcaldessa creu que això segregaria les persones amb menys recursos. Els sectors econòmics, per contra, reclamen propostes que van més enllà. Com la requalificació de terrenys industrials en edificables o augmentar els coeficients d’edificabilitat permetent més densitat residencial.