MOBILITAT COMPARTIDA

El nou Bicing de tota la vida

Les estacions de muntanya, com ja passava amb el model anterior, es buiden abans de migdia

L'ajuntament espera que el desplegament de les elèctriques ajudi a distribuir més i millor les bicicletes

El nou Bicing de tota la vida
3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els abonats més veterans, els que són del Bicing des de principis del 2007, recordaran els primers temps. En l’estrena de la bicicleta pública, el sistema informàtic queia constantment, sense que la concessionària ni l’ajuntament fossin capaços de solucionar-lo. Ningú esperava aquella allau de socis. La cosa es va posar insostenible, fins a vorejar els 200.000 inscrits. Van tardar tres anys a normalitzar la situació i hi va haver puntes de 600 reclamacions diàries. Va passar a un segon pla davant de tant error de computadores, però hi va haver un altre problema; menys tecnològic i més lògic: els ciclistes feien recorreguts de baixada, però no de pujada, amb el que les estacions dels barris de muntanya es quedaven buides abans de migdia. Això, tal com pot comprovar-se consultant el mapa de disponibilitat de bicis, continua passant. És una mica el nou Bicing de sempre. Potser el desplegament de les mil unitats elèctriques previstes ajudi a equilibrar la balança

A les 11 del matí del dilluns 1 d’abril, l’aplicació informa que a Sarrià-Sant Gervasi amb prou feines queden 15 bicicletes lliures en el mig centenar d’estacions. Totes juntes tindran una capacitat pròxima a les 500 màquines. La situació empitjora a les quatre de la tarda, quan en queden només sis. La visita a alguna de les estacions ajuda a reduir la xifra: tres d’aquestes tenen el pneumàtic punxat. La cosa no millora ni a Gràcia ni a Horta-Guinardó. La situació és completament oposada per sota de la Diagonal, on l’ampolla està sempre mig plena. I com és d’esperar, quant més a prop s’és del mar, més a vessar estan els baixadors. Passa ara i ha passat sempre, per molt que les dues empreses que s’han fet càrrec del negoci disposin de furgonetes que intenten repartir les bicis per la ciutat.

Canvi senzill

Notícies relacionades

El Bicing ha iniciat aquest mes d’abril el desplegament de les mil bicicletes elèctriques que està previst que siguin operatives abans que acabi l’any. Són prop de 700 més que el sistema anterior, amb l’afegit que es podran deixar a qualsevol estació mentre que abans, els baixadors endollables eren bàsicament sota terra. A això cal sumar-hi la possibilitat de convertir les mecàniques en elèctriques sense gaire maldecaps, cosa que seria un autèntic revulsiu i una competència real per a tots els sistemes de mobilitat compartida que han aparegut a Barcelona els últims anys. N’hi ha prou de col·locar la bateria a la forquilla i el petit motor a la roda posterior. Quan el 2020 estigui totalment desplegat, la cosa quedarà amb 6.000 mecàniques i 1.000 d’endollables, tot i que la xifra, en funció de la demanda, pot anar variant a favor de les que disposen d’assistència al pedaleig. També està previst instal·lar 95 noves estacions (seran 519 en total), sobretot a barris alts com Trinitat Nova, Vallcarca, Penitents o Roquetes. El nou Bicing disposa avui de poc més de 104.000 abonats i 836.000 usos mensuals. Continua sense ser apte per a turistes però per fi funciona les 24 hores del dia. 

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, usuària habitual de la bicicleta per moure’s per la ciutat, ha admès aquest dimecres que el tema del repartiment és un dels talons d’Aquiles del sistema. Aquest problema no el tenen, per exemple, les empreses de moto o bici compartida com Cooltra o Scoot, ja que estan totalment electrificades, cosa que elimina el desafiament de les pujades. L’edil de Barcelona en Comú ha assenyalat que el normal seria que les bicis elèctriques s’acumulessin a les estacions de la part alta, mentre que les mecàniques es quedarien per sota de la Diagonal. Això és el que espera el consistori, però els camins dels ciclistes són inescrutables, així que ja ho veurem. Tampoc ajuda el fet que els dos models es distingeixin només per un adhesiu amb un llamp: es presta a la confusió, tot i que tot és qüestió d’anar agafant el costum.