El 'mercat de la misèria' de Barcelona desapareix

Ni rastre del conegut com a mercat de la misèria, ubicat de manera irregular a la zona de Glòries, des del cap de setmana passat, quan la Guàrdia Urbana va desplegar un dispositiu de fins a 30 agents als voltants per dissuadir els venedors ambulants que anaven arribant. “No va ser necessària cap acció contundent perquè ja s’havia fet una feina prèvia, amb molta discreció, durant gairebé mig any”, ha explicat el gerent municipal, Jordi Martí, amb referència al desplegament de tècnics de serveis socials i agents de la policia de barri. “Al tractar-se d’un col·lectiu d’alta vulnerabilitat era fonamental establir un diàleg –ha afegit–, explicar-los que no podien vendre allà i redirigir-los a programes socials”.

Aquest supermercat de la pobresa ocupavaúltimament un triangle de 200 metres quadrats delimitat per la Diagonal, Gran Via i Ciutat de Granadaun triangle de 200 metres quadrats; però també es col·locaven davant el mercat dels Encants, sobretot els caps de setmana. La presència policial en aquesta zona, denunciava la junta de la Fira de Bellcaire, era pràcticament testimonial i els desallotjaments eren molt puntuals. Amb l’obertura del parc de Glòries a la cantonada, que està prevista a començaments del pròxim mes d’abril, la policia local mantindrà el dispositiu “en tot moment i amb diferents intensitats”, segons ha explicat l’intendent de l’Eixample de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez.  

“La policia ja ha anat informant aquests dies els venedors que no es toleraria l’ocupació de l’espai públic, per un tema eminentment de seguretat”,ha explicat Velázquez, que també remarca la poca o nul·la resistència oferta pels venedors. Els agents només han interposat denúncies a venedors “en casos molt puntuals”, perquè la gran majoria ja sabien que aquest mercat tenia els dies comptats.

Alternatives a la venda irregular

Avui dimecres al matí, tres venedors parlen amb dos agents de la Guàrdia Urbana situats davant el recinte dels Encants. Els comuniquen que no poden instal·lar la seva manta. L’Oussama, de 21 anys, no sabia res. Ha arribat amb bicicleta des del passeig de Maragall carregant una gran motxilla. “Venc sabatilles i joguines”, explica aquest noi magribí, que es pot treure uns 15 euros al dia de mitjana. “Amb aquests diners puc sobreviure –continua–; menjo i puc pagar el lloguer”.

L’Oussama feia unes cinc setmanes que treballava en aquest supermercat de la pobresa a l’aire lliure, però justament aquest cap de setmana passat no va poder acostar-s’hi i no es va assabentar d’aquest dispositiu permanent. “No he parlat amb Serveis Socials però m’encantaria que em donessin una alternativa. M’agrada molt la mecànica”, afirma.

El gerent municipal puntualitza que, segons l’informe realitzat per tècnics de Serveis Socials, el mercat era més un espai de socialització que d’activitat econòmica. Martí recorda que aquest mercat ambulant alternatiu sempre ha existit als voltants dels Encants, que va estar instal·lat durant anys dins de l’antic nus viari de Glòries, però és impossible saber cap a on es desplaçarà ara.

El perfil dels venedors

Notícies relacionades

El 'mercat de la misèria': veïns i venedors dels Encants denuncien la inacció de l'ajuntament

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Quan algunes associacions de veïns denunciaven la inacció de l’administració, el govern municipal responia assegurant que estaven fent un “seguiment actiu del fenomen” dels districtes afectats, Sant Martí i l’Eixample, amb equips de carrer de Serveis Socials que recollien informació i informaven els venedors dels recursos municipals i programes socials a la seva disposició. Això últim “ha servit perquè estiguin més ben ateses, però no perquè abandonin l’activitat”, han reconegut fonts municipals.

El perfil majoritari dels venedors del denominat ‘mercat de la misèria’ és d’un home d’uns 40 anys. El 40% estan empadronats en municipis de fora de la ciutat, sobre tot a Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. El 80% són d’origen estranger, i la majoria disposen de NIE i residència permanent, per la qual cosa se certifica que són aturats de llarga durada. Segons un informe realitzat per l’Àrea de Drets Socials el 2018, els venedors manifesten utilitzar la venda ambulant com a activitat de supervivència, perquè en realitat voldrien accedir a una feina normal, i només el 30% reben prestacions i ajuts molt petits que no els permeten viure.