El 'mercat de la misèria': veïns i venedors dels Encants denuncien la inacció de l'ajuntament

Els veïns i entitats dela zona de Glòriestemen que els metres quadrats que recuperaran els vianants el primer semestre del 2022, quan està previst que acabi la reurbanització de tot l’entorn, siguinocupats pels ‘altres’ manters, els que històricament es col·loquen als voltants dels Encants i que venen tota mena de productes utilitzats, principalment objectes que troben als contenidors d’escombraries.

Aquest supermercat de la pobresa, que pot congregar més d’un centenar de venedors, s’instal·la últimament en un triangle de tot just 200 metres quadrats delimitat per Diagonal, Gran Via i Ciutat de Granada; però també es col·loca de manera espontània davant el mercat dels Encants, sobretot els caps de setmana, quan aquest mercat irregular reuneix diversos centenars de venedors. “Des de fa un any i mig aquest mercat ambulant ens preocupa més, perquè cada vegada sembla que hi ha més venedors i menys espai públic”, explica el vocal d’urbanisme del’Associació de Veïns Clot-Camp de l’Arpa, Miquel Catasús, que entén que l’ajuntament pot fer molt més, si bé entén la complexitat d’un fenomen relacionat amb l’ocupació il·legal de l’espai públic, la neteja i, sobretot, la pobresa.

L’Associació de Veïns Clot-Camp de l’Arpa va demanar a finals de l’any passat participar en un grup de treball que abordés aquesta problemàtica, una comissió en què podrien participar també altres entitats com La Farinera i centres educatius com l’institut Salvador Espriu, que en repetides ocasions han denunciat el rastre de porqueria, que deixa aquest mercat quan aquests mercaders abandonen el lloc i altres conductes incíviques com l’aparició de defecacions per part d’alguns individus en racons pròxims a aquests equipaments. “En l’última reunió de l’associació va sortir aquest tema. Sentim que l’actual govern no fa res. I aquesta solució escapistaperjudica els veïns però també el mateix ajuntament”, afirma Catasús, que considera que, si el govern d’Ada Colau ha decidit tolerar aquest fenomen perquè no té prou recursos, almenys s’hauria de fer responsable de la neteja.

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona recorden que aquest mercat espontani existeix des de fa més de 25 anys tot i que admeten que aquesta activitat irregular ha crescut en els últims anys segurament com a resultat de la crisi. Les mateixes fonts desmenteixen la suposada inacció municipal. Asseguren que estan realitzant un “seguiment actiu del fenomen” per abordar-lo “des del realisme i garantint sempre al màxim la convivència a l’espai públic”.

Escombrada manual i sense desallotjaments forçosos

La neteja a la zona es realitza diàriament amb unabrigada d’escombrada manual, asseguren fonts del consistori, tot i que poden passar hores fins que arriben a la zona i retiren els plàstics, peces i altres productes que no s’han venut. “És difícil establir la programació exacta de la neteja perquè els horaris, els espais que ocupen i fins i tot la brutícia que es genera són molt variables dia a dia”.

Els agents de la Guàrdia Urbana estan presents a la zona de manera permanent en torns de matí i tarda per garantir principalment l’ordre públic. En aquest sentit, la policia municipal ha optat per evitar les intervencions sobtades per no provocarmals majors com un possible ‘efecte estampida’que pugui posar en perill els mateixos venedors i la resta d’usuaris de la via pública.

La junta de venedors dels Encants entén aquest punt com una permissivitat excessiva per part de l’administració. “Una vegada li vaig dir a un urbà que si es podia vendre a la via pública deixava de pagar el lloguer i impostos i em posava a vendre amb ells”, recorda un venedor de la Fira de Bellcaire. 

El perfil dels venedors

Notícies relacionades

El mercat de la misèria s'expandeix a les Glòries

Manters de les Glòries: «Aquí som quatre desgraciats i envien quatre cotxes per fer-nos fora»

Els Serveis Socials, asseguren des de l’ajuntament, són a sobre del tema. Els equips de carrer fan periòdicament funcions d’observació per recollir informació i informen els venedors dels recursos municipals a la seva disposició, si bé “ha servit perquè estiguin més ben ateses però no perquè abandonin l’activitat”, reconeixen.

El perfil majoritari dels venedors és d’un home d’uns 40 anys. El 40% estan empadronats en municipis de fora de Barcelona, sobre tot Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. El 80% són d’origen estranger, i la majoria disposen de NIE i residència permanent, per la qual cosa se certifica que són aturats de llarga durada. “La gran majoria manifesten utilitzar la venda ambulant com a activitat de supervivència, perquè en realitat voldrien accedir a una feina normal. Només el 30% rep prestacions i ajuts molt petits”, expliquen fonts municipals basant-se en un informe realitzat per l’Àrea de Drets Socials l’any passat.