BCN prem l'accelerador per a la conciliació laboral

L'ajuntament es fixa el repte d'arribar a un 50% d'empreses implicades i ofereix assessoria i incentius

Les entitats que assumeixen aquestes millores de flexibilitat horària, corresponsabilitat i desconnexió tecnològica constaten un millor rendiment i treballadors més satisfets

zentauroepp47442238 esplugues de llobregat 21 03 2019 barcelona tema grande sobr190321201011

zentauroepp47442238 esplugues de llobregat 21 03 2019 barcelona tema grande sobr190321201011 / RICARD CUGAT

8
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

La mobilització feminista dels últims anys a favor de la igualtat i les polítiques promogudes des dels partits d’esquerres han posat d’actualitat –més que mai– conceptes coml’igualitarisme, la corresponsabilitat i la conciliació laboral,tot i queBarcelonafa anys ja va ser pionera en intentar fer calar aquest missatge no només entre la societat civil, sinó sobretot en els seus motors econòmics. Ara, l’ajuntament prem l’accelerador amb l’objectiu que en un parell d’anys la meitat de les empreses de la ciutat hagin assumit aquestes polítiques (que van de la flexibilitat horària al teletreball o els permisos per cuidar persones dependents) amb el repted’integrar millor la vida laboral i personal per dibuixar una societat més humana. Un emprenedor, empresa o entitat pot rebre ja assessoria, formació i ajuda sobre això a Barcelona Activa, mentre que el Pacte del Temps acumula aliats i iniciatives.

Els assoliments es van poder palpar en la jornadaAvancem cap a una organització del temps de treball més saludable, igualitària i eficient,celebrada aquesta setmana a la ciutat en el marc del Pacte del Temps de Barcelona i que incloïa premis per a les empreses que han assumit com a claus polítiques en aquest sentit. ¿Avança la capital europea en matèria de conciliació? Es calcula que un 30% de les empreses de Catalunya –extrapolable a la seva capital– ha incorporat aquests anys alguna millora en l’organització del temps que beneficia els treballadors. Per Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa i gerent de Política Econòmica del consistori, l’objectiu és arribar al 50% al 2020 a la ciutat, aprofitant un vent favorable de conscienciació i uns resultats que els implicats constaten com a favorables en dos sentits: el rendiment laboral i una vida menys estressada i més plena.

Una lenta transformació

El consistori ja va llançar el 1992 el programaLas dones canvien el món, al qual seguiria el 2003 la primera conselleria d’Usos del temps. La següent empenta, sota mandat dels socialistes, va ser la creació de la xarxaNUST(2006) per integrar empreses, associacions, cooperatives i altres, de diferents sectors i volums, compromeses en gestionar millor la conciliació de vida laboral, familiar, personal i social, amb un clima de confiança que afavoreixi la empresa i el personal. Primer van ser una trentena i el 2018 en sumaven 124 de molt actives en l’intercanvi d’experiències i la seva difusió. 

El següent nivell va ser elPacte del Temps(2014), que implica actuacions perquè els ciutadans visquin i organitzin la seva quotidianitat d’acord amb les seves necessitats. Inclou fomentar els hàbits saludables, reconèixer el paper dels cuidadors, repensar el temps de treball remunerat, facilitar més temps social per a la ciutadania, la corresponsabilitat efectiva entre homes i dones, la implantació progressiva de la reforma horària catalana (que prova de promoure un consell assessor del Govern amb la vista posada en els horaris europeus)...  I des de l’any passat (quan exigeix accions efectives) suma 77 entitats adherides. Sortir de treballar abans de les 17.30, el teletreball o la desconnexió digital són algunes fórmules en auge.

A més d’iniciatives per a les empreses, el pla assenyala la sanitat i l’educació amb projectes pilot

A escala municipal per afavorir una implantació més gran, no només s’assenyala l’economia sinó també la sanitat. Ben aviat s’impulsarà una campanya des de Salut per promoure les vuit hores de son, hi ha una prova pilot sobre dobles horaris de guarderies i una altra per assajar horaris avançats en instituts de l’Eixample, entre una llista. La mateixa Barcelona Activa predica amb l’exemple, sense programar reunions després de les 16.00 i amb desconnexió tecnològica (no s’envien emails entre les 20.00 i les 7.00 hores).  

Berbel no dubta que unes “bones mesures de conciliació es tradueixen enreducció de riscos laborals, psicosocials (estrès, depressió...) i de l’absentisme laboral”i cita alguns estudis de l’IESE. La productivitat creix de manera indirecta un 15% i augmenta la cohesió i satisfacció de l’equip de personal.

Ladoctora en Ciències Polítiques i Premi Nacional de Sociologia María Ángeles Duranemfatitza en aquest marc la importància del reconeixement del treball de cura de les persones grans que realitzen sobretot familiars dones. Poc a poc les empreses barcelonines recullen iniciatives sobre això. Però l’envelliment de la població, assenyala, es tradueix en un emergent “cuidatariat” on aquesta tasca no remunerada cobrarà cada vegada més protagonisme.

Per alcomissionat d’Economia Social del consistori, Álvaro Porro,els usos del temps es veuran clarament afectats per “tres onades de canvi”: la revolució tecnològica del 5G i el nou temps lliure que generarà (per exemple, si no s’ha de conduir); la feminista que impulsa nous repartiments del temps i els moviments juvenils vinculats al canvi climàtic “i el ritme de vida i consum”, que contempla com a noves oportunitats.

Alguns casos que han aconseguit el canvi

És més freqüent sentir històries per no dormir sobre jornades de treball maratonianes sense control, la complexitat de compaginar vida familiar i laboral, la devaluació curricular per a una dona al ser mare o l’estrès que un s’emporta a casa en forma de mòbil i portàtil operatius les 24 hores. Però cada vegada són més les empreses que, pensant més enllà dels comptes de resultats a curt termini, inverteixen recursos i imaginació en els seus empleats, com la seva força més valuosa, amb la idea que la realització personal motiva també el rendiment i el bon ambient en les empreses. A Barcelona aquestes polítiques s’incentiven també amb estímuls com elpremi a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps 2018. Els últims quatre guanyadors, aquesta setmana, s’han imposat a molts altres candidats, tot i que el veritable repte és que aquesta filosofia s’encomani.

Mercat de fruites i hortalisses de Mercabarna, un dels premiats.  / toni bofill

Al podi hi conviuen empreses de molt diferent volum i plantilla. A la categoria de més de 250 treballadors es va imposarUnió de Mútues, amb 660 empleats repartits per tot Espanya, però amb idèntics plans d’igualtat. Explica Antoni Orozco, director territorial de Gestió a Catalunya, que des del 2002 i molt abans que fos matèria de llei, el seu codi ètic ja va començar a introduir iniciatives per a la igualtat d’oportunitats i gènere. «Amb l’experiència anem evolucionant, ara fem plans bianuals i cada vegada s’analitza la situació i l’organització i s’intenta anar per davant de les normatives». 

Paternitat incentivada

Com a mostra, les polítiques 2017-2019 que els han valgut el guardó: permisos de paternitat de sis setmanes (abans de la legislació) “per afavorir la corresponsabilitat entre homes i dones”; permís retribuït de 10 dies laborals per a la cura de persones dependents, i una guia de beneficis oferts.

En una empresa tan gran fins i tot hi ha unacomissió específica d’igualtat, on ja fa anys van integrar el protocol contra l’assetjament, o la guia per a l’ús del llenguatge als seus documents “amb perspectiva de gènere”. «Quan s’implanta tot això, les enquestes internes sobre vida laboral deixen clara una satisfacció més gran del personal». Uns empleats que fa temps que tenen flexibilitat horària per acompanyar els nens a l’escola. En lloc de 8.00 a 15.00 hores, poden optar per entrar fins a les 9.00 i sortir a les 16.00 o bé recuperar-les mensualment. El repte, no obstant, assumeix Orozco, és la “corresponsabilitat”. Que no només les dones optin pels canvis horaris pels fills o per cuidar eventualment dels grans, sinó que l’home integri aquesta oportunitat a la normalitat.

L’horari europeu suposa horari europeu suposa un descans més gran i més producció, afirma un guardonat

EnMost Enginyers SLsón ‘només’ una vintena d’empleats, però Dusko Hadzijaner, administrador, es va adonar fa temps que el descans de 20 minuts –que solien ser més– de les deu o onze del matí per esmorzar era poc pràctic juntament amb el temps per menjar (d’una hora o dues a les 14.00 hores) i implicava la dilatació sense control de l’horari de tarda. Van impulsar el model europeu, de 8.15 a 16.15 hores amb vint minuts per menjar a les 12.00 del migdia, i el 80% dels seus treballadors s’ha passat a aquesta fórmula que permet “oxigenar el cervell, descansar les neurones dels enginyers i arquitectes, i tenir vida” personal tota la tarda.

I això que dubtaven sobre l’efecte metabòlic que implicaria i com conjugar-lo amb hàbits de cap de setmana. “Però a Europa i els Estats Units funciona i aquí veiem que el rendiment és igual o superior”.

Notícies relacionades

Mercabarnatambé està en el grup dels precoços. El 1998 ja van ser pioners en canviar el mercat de fruites i hortalisses de nit a la jornada diürna, i els 150 empleats de plantilla de gestió d’aquest centre de proveïment de Barcelona i la seva àrea (concentra més de 700 empreses) han anat assumint sense pausa diferents avenços. Des de la jornada de 37,5 hores setmanals a la flexibilitat en l’hora d’entrada (de 7.00 a 8.00 hores) i de sortida (de 15.00 a 16.00), sempre i quan no formin part del 25% que ha de donar serveis a la tarda. Però fins i tot els torns són rotatius, explica Marta Rodríguez, directora d’Organització i Recursos Humans. En qüestió de natalitat, l’empresa atorga una setmana més de permís del que fixa la llei a les mares, i un parell de dies extra als pares. També hi ha permisos per a visites pediàtriques, dotacions econòmiques per a la guarderia, borsa d’hores extres –que s’intenten evitar– per utilitzar quan es necessitin, formació proigualtat i contra l’assetjament, un gimnàs amb activitats gratuïtes per desestressar-se... Això sí, a canvi es demana “compromís i eficiència” al personal com a retorn. 

Activitats físiques per a empleats de la Unió de Mútues. / RICARD CUGAT

L’altre premiat de l’any, en la categoria de petites empreses de menys de 10 treballadors, ha sigut la firmaBlueknowSL (d’e-commerce), representada pel seu CEO Santiago Ameller, per impulsar iniciatives com el teletreball, la flexibilitat horària, la formació en horari de feina, la consideració de la situació familiar dels treballadors quant a les seves vacances... Sent pocs, el personal pot participar en les decisions sobres mesures de conciliació. I, atenció, es facilita la “desconnexió digital durant caps de setmana, festes i horari nocturn”.