OBERTURA PER SETMANA SANTA

Ressuscitada una de les primeres obres de Gaudí

La cascada de la Casa Vicens, destruïda el 1945, torna a la vida al Museu de les Aigües de Cornellà

Els experts més grans en la història de l'arquitecte no van saber res d'aquesta obra fins fa uns anys

gaudi / periodico

2
Es llegeix en minuts
Gisela Macedo

Quan pensem en Antoni Gaudí, ens venen al cap construccions com la Sagrada Família, la Casa Batlló o la Pedrera. Pocs s’imaginaren que una de les seves primeres obres va ser una font i que, a més, no tenia res a veure amb el modernisme. Aquesta font, que va ser enderrocada als anys 40 del segle passat, ara ha sigut reconstruïda aljardí del Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat i s’obrirà al públic per Setmana Santa.

Es tracta d’una reproducció fidedigna i a escala real de la desapareguda cascada que Gaudí va construir per al jardí de la Casa Vicens, avui declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Aquest edifici va ser la primera obra de l’arquitecte a Barcelona i era la casa d’estiueig de l’adinerada família Vicens, que vivia al passeig de Gràcia i, durant el període estival, es traslladava a la Vila de Gràcia per passar les vacances. La reconstrucció de la cascada s’ha portat a terme amb les mateixes tècniques i materials idèntics que es van fer servir originalment. De fet, els maons utilitzats s’han fabricat de manera artesanal, un a un, tal com es feia en aquella època.

“Gaudí tenia un tractament dels materials molt artesanal, de manera que ha sigut necessari trobar uns arquitectes i paletes “de la vella escola”que coneguessin l’obra de Gaudí i així ho vam fer; comptem amb l’ajuda de professionals que han treballat en les restauracions de la cripta de la Colònia Güell”, ha explicat Daniel Giralt-Miracle, historiador i crític especialista en Gaudí, en una atenció als mitjans.

60 anys de vida

Notícies relacionades

La cascada es va enderrocar el 1945, 60 anys després de la seva construcció, el 1885, a causa d’una onada d’especulació dels terrenys on vivia la família Vicens, que ja no era tan rica. Van dividir en tres parcel·les el jardí de la casa per vendre-les. “Llavors, el primer que va caure va ser la font”, ha comentat l’historiador. Fins fa uns anys, ni el mateix Giralt-Miracle coneixia l’existència de la desapareguda cascada de la Casa Vicens: “Fa més de 30 anys que estudio Gaudí, vaig estar en la restauració de la Pedrera, vaig ser comissari de l’any Gaudí... I de sobte, el 2002, el catedràtic Josep Gómez Serrano i jo ens dediquem a buscar totes aquelles obres desaparegudes o no construïdes de l’arquitecte (avui recollides al llibre ‘Gaudí invisible’). Així, en un arxiu municipal, vam descobrir els plans oblidats d’aquesta peça, firmats per Gaudí, i tan detallats, que vam veure que era possible reconstruir-la. Aquell descobriment em va deixar realment sorprès i veure'l construït avui dia és realment emocionant”, ha declarat l’expert. 

Giralt-Miracle insisteix que no es tracta d’una obra purament ornamental, ni tampoc modernista: “Amb aquesta obra, Gaudí va trencar amb l’esquema de les fonts que hi havia en aquella època. Es tracta d’una peça que té autonomia en tots els aspectes: formalment és contundent, estèticament és preciosa i també és absolutament funcional; perquè servia per refrescar l’ambient de la casa, que estava just davant de la font. Es podria afirmar que és un precedent del nostre aire condicionat”.

Temes:

Antoni Gaudí