Manters de les Glòries: «Aquí som quatre desgraciats i envien quatre cotxes per fer-nos fora»

Als voltants de la plaça de les Glòries, en un solar ubicat entre la Diagonal, la Gran Via i Ciutat de Granada, acostumen a situar-se cada dia desenes de venedors ambulants. Són els altres manters de Barcelona i procedeixen majoritàriament del Marroc, Algèria, Romania i Sudamèrica. A diferència dels qui venen al centre de Barcelona (a la plaça de Catalunya, el passeig de Joan de Borbó, la Barceloneta...), que es dediquen al ‘top manta’, els venedors de les Glòries ofereixen als vianants productes de segona mà que recullen al carrer. Per això el seu és conegut com el mercat de la misèria. Ells denuncien que a Barcelona hi ha manters de primera i de segona, i que la Guàrdia Urbana no actua igual amb tots.

Barrets, calçat, joguines, ràdios, cremes solars i productes cosmètics, tot trobat al carrer, és el que es pot trobar al mercat de la misèria. “La policia és més dura amb nosaltres que amb els del ‘top manta’, sí. Aquí som quatre desgraciats i venen quatre cotxes per fer-nos fora”, certifica Carlos (nom fictici), un espanyol de 91 anys. Ha vingut aquest dissabte a Glòries a vendre un casc de moto i dos barrets. Carlos matisa, això sí, que la policia no els pega, sinó que els desallotja sense violència. “Tambén tenim problemes amb els dels Encants. Ens denuncien i després venen aquí a les 7 del matí a comprar-nos coses que ells venen després”, critica. Al maig, de fet, van tenir un conflicte amb els paradistes del mercat per situar-se a les voreres del seu entorn.

“Als venedors del ‘top manta’ els deixen estar tot el dia a la plaça de Catalunya i ningú els fa fora. I això que ells tenen al darrere comerciants que els venen els seus productes i no paguen impostos. A nosaltres, no obstant, ens fan fora cada dia”, relata des de les Glòries María, una dona de mitjana edat sudamericana, minuts després de l’última batuda policial. “Ens tracten com delinqüents, quan venem coses reciclades que trobem als ‘containers’. No són coses robades, ho fem per sobreviure”, insisteix.

Sabates per un euro

Notícies relacionades

L'agressió dels manters a un turista posa Colau en el punt de mira

El pols de cada dia amb el 'top manta'

Els venedors del mercat de la misèria, igual que els del ‘top manta’, aclareixen que es dediquen a aquest negoci per necessitat. “Venir a Glòries ésl’últim recurs de tots els que som aquí –afegeix María–. Jo venc sabates per un euro... Ens maltracten bastant”. Mohamed, que porta 14 anys a Barcelona i que va néixer al Marroc, guanya al dia entre 5 i 7 euros. “Venc roba i ferralla. El que guanyo és per menjar. No visc al carrer, però gairebé: en una casa abandonada”, explica. I, amb referència als venedors del ‘top manta’, diu el mateix que els seus companys: “Ells venen roba falsa, nosaltres no”.

María creu que un dels motius pels quals les mesures de l’administració municipal són, sempre segons la seva percepció, més laxes amb el ‘top manta’ que amb el mercat de la misèria és perquè els manters del centre de Barcelona tenen un sindicat, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, i estan molt més organitzats. “Nosaltres no estem associats ni protegits. Som uns pobres infeliços, uns desgraciats que fem això per complementar la pensió de final de mes”, diu amb pesar aquesta dona. Tot i que la majoria ni tan sols cobren una pensió.