El llegat del Freire de Nou Barris

Maria Lluïsa Serralta té clar, i així ho reivindica, que la primera escola van lluitar-la un grup de dones de Verdum i la Guineueta. Alumnes d’un centre al Guinardó que van lluitar per tenir un espai en què formar-se als seus barris. “Si es veia algun home trepitjar l’escola era per anar a treure-hi la seva dona. Apreníem molt, i això era perillós”, recorda la presidenta de l’associació de veïns de Verdum, que es va implicar en el projecte el 1974, dos anys després de la seva creació. “No fèiem només alfabetització; també vam aconseguir oferir el graduat escolar”, assenyala amb orgull la veterana activista, una de les fundadores de l’Arxiu Històric de Nou Barris. Classes a la parròquia de Sant Sebastià que van obrir portes i ments a desenes de dones del districte entre els convulsos anys 1972 i 1979, i que van ser la llavor de la pionera escola d’adults Freire, encara en funcionament.

Hi va treballar, pensar, lluitar, imaginar i crear fins a la jubilació, de costat amb Serralta, el mestre Rafa Juncadella, mort aquest dijous als 87 anys Rafa Juncadella. Aules en què es va forjar “un gran canvi social a Nou Barris; sobretot per a les dones” segons remarca l’activista veïnal Aurora Álvarez. Una revolució que ha impregnat el caràcter del moviment associatiu del barri fins avui. “El Rafa va ser un pioner, un avançat al seu temps”, resumeix Álvarez.

“No soc jo, això és la gent”

Escriure una peça en memòria d’algú sense ni tan sols citar-lo fins al segon paràgraf podria resultar estrany si aquest algú no fos Rafa Juncadella. “Si sabés que aquests dies estem parlant tant d’ell estaria enfadat. Quan li deien perquè tu vas impulsar això o l’altre [va idear centenars d’iniciatives tan transformadores com duradores] ell sempre deia ‘no, no soc jo, això és la gent”, destaca Xavi Artal, membre de l’Ateneu Popular de Nou Barris.

Artal va ser un dels xavals que l’estiu de 1992 va participar en la primera brigada a Nicaragua organitzada per l’agermanament “de barri a barri”, entre Roquetes i el Boris Vega, a la ciutat d’Estelí, al país centreamericà, creat també per “el Paulo Freire de Nou Barris”, com el defineix aquest activista cultural. “M’hi vaig apuntar per fugir de la Barcelona de les Olimpíades. Tenia 25 anys –explica– i aquell viatge em va marcar, com a tants joves del barri que han viatjat a Nicaragua en tots aquests anys gràcies a l’agermanament”.

Allà van crear, ja aquell primer any, l’escola infantil Nou Barris, encara en funcionament. Anys més tard, un altre grup de xavals del districte va intentar iniciar en aquest barri nicaragüenc un projecte de circ social que van repescar anys després un altre grapat de joves del districte, que el van convertir en l’exitós Niu de les Arts.

Estelí plora aquests dies Rafa tant com Nou Barris.  

La cultura va de festa

L’educador social i activista cultural Antonio Alcántara defineix Juncadella, nascut a Sant Vicenç dels Horts el 1931, com un visionari. Li sobren els exemples. “A mi quan em van explicar allò de les sopes, vaig dir, però aquest tio flipa, ¿com muntarem això aquí?”, fa broma. El Festival Sopes del Món Mundial se celebra des de fa 15 anys i reivindica la riquesa de cultures del districte. Sí, va ser una altra de les idees de Juncadella, a través de la Xarxa Nou Barris Acull, també filla d’aquest referent de la cultura de base a la ciutat, a qui també se li va ocórrer un dia crear el certamen La Cultura va de festa, que està a punt d’arribar a les 40 edicions, amb la voluntat de crear espais de lleure i cooperació.

“Ensenya el que sàpigues”

Notícies relacionades

Rafa Juncadella: «Veig alumnes recollir coses del contenidor»

50 tallers gratuïts per un sistema d'intercanvis

La lluita per la universalització del dret a la cultura, sempre des d’una perspectiva comunitària, va ser el motor de la vida d’aquest home bo, Medalla d’Honor de Barcelona el 2003. “La cultura ens farà lliures” era una de les frases que més repetia. L’excapellà (va penjar els hàbits el 1976 per dedicar-se a la feina de base) va fundar també al costat de Mercè Suñol la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de Nou Barris, el lema del qual és “aprèn el que vulguis i ensenya el que sàpigues”. Ho explica Núria Orbaneja, coordinadora de la xarxa, que ara mateix té 41 intercanvis en marxa al centre Ton i Guida (espai de gestió comunitària guanyat pel veïnat en els 90 després d’una lluita en què el mestre va jugar un paper crucial).

Juncadella també era molt conegut pel seu costum d’escriure cada dia un pensament –per exemple “viure senzillament perquè d’altres senzillament puguin viure”– en quatre papers, que penjava un al carrer a la porta de casa seva, un altre al CAP Roquetes, un altre al Ton i Guida i un altre a Nou Barris Acull. Papers que tots respectaven, que ningú tocava, i que Orbaneja assegura que continuaran penjant com a petit homenatge.