Anar al contingut

Barcelona blinda la seva xarxa de petits clubs

La categoria d'Espais de Música Viva, que protegirà locals per a 150 persones i amb 40 concerts a l'any, es pot aprovar en dos mesos

Nando Cruz

Barcelona blinda la seva xarxa de petits clubs

ALBERT BERTRAN

Nervis d’última hora als petits locals de concerts de Barcelona. L’ajuntament ultima la creació d’una nova categoria anomenada Espais de Cultura Viva que blindarà legalment desenes d’espais que constitueixen el teixit de base de la música en viu, però que fa dècades que es troben en una intempèrie legal. Després de tres anys de treball, la normativa està llesta per entrar en el plenari del març. Si no s’hi oposen els grups polítics, s’aprovarà en uns dos mesos.

La categoria d’Espais de Cultura Viva és un reconeixement llargament anhelat per bars musicals, associacions culturals, galeries d’art i altres espais que sense ser sales de concerts sí que programaven actuacions. Es tracta d’una estructura legal, una categoria inexistent en altres ciutats del país, que permetrà a aquests locals, per exemple, disposar d’un aforament variable. Aquesta modificació facilitarà que locals amb una llicència de bar cafeteria i amb aforament minúscul ajustat a aquesta activitat, com passa amb l’Heliogàbal, puguin multiplicar l’aforament a l’hora dels concerts sense por de ser multats.

Una altra modificació clau que s’introduirà en l’ordenança municipal és la creació d’una categoria de música semiacústica. Fins ara, els locals de petit format només podien programar música acústica. Si volien oferir actuacions electrificades, havien d’assumir unes obres d’insonorització que per a molts eren inviables, fins i tot rebent subvenció municipal. Aquesta categoria permetrà tocar amb instruments endollats i a un màxim de 95 decibels, cosa que garantirà un aïllament a l’exterior que no superi els 45 decibels. Això dona via lliure a moltes més opcions que el concert de guitarra acústica i veu. Els locals que s’acullin a la categoria d’Espais de Música Viva i siguin en zones d’especial saturació, hauran d’acabar els concerts a les 23.00 hores.

Proximitat i diversitat

Els Espais de Cultura Viva seran locals amb un aforament de fins a 150 persones i que programin un mínim de 40 actuacions a l’any; siguin musicals, de poesia o de qualsevol altra art escènica. La nova normativa els defineix com a “espais de petit format, de proximitat, que duen a terme una programació cultural estable vinculada a la música en viu, les arts escèniques o qualsevol manifestació vinculada a l’art contemporani i la cultura popular, i que tenen un paper d’articulació social al territori entenent la diversitat (de gènere, d’origen, generacional) com un element fonamental”. L’objectiu de l’ajuntament és reconèixer, protegir i potenciar “el paper articulador social del territori” que històricament han desenvolupat molts d’aquests locals, una funció de dinamització de la vida cultural del seu entorn més pròxim, del barri.

Daniel Granados, assessor de l’Institut de Cultura de Barcelona i principal impulsor d’aquest projecte, defineix el “reconeixement d’espais de rellevància cultural” com una eina clau per “enfortir un circuit de baix a dalt. Es parla molt de creació de públics des d’una perspectiva molt d’indústria, però no es rega on s’ha de regar: en les fonts creatives. Per fer-ho cal reforçar el teixit i canviar el marc normatiu per protegir-lo i garantir-lo”. I afegeix: “Rosalía no seria on és avui si abans no hagués actuat en locals de petit format que fins ara eren il·legals”.

L’aprovació el març d’aquesta nova normativa municipal culminarà un procés que es va iniciar amb la circular del març del 2016 que obria la possibilitat a qualsevol bar de programar concerts. Llavors, molts no s’ho van poder ni plantejar perquè la insonorització que exigia la llei era impossible d’assumir per locals d’aforaments petitíssims i escàs volum de negoci. La categoria de música semiacústica i la flexibilitat d’aforament permetrà que els locals tinguin una situació legal i econòmica més folgada. I això hauria de repercutir en els músics, un altre sector molt afectat per la precarietat dels petits locals.

Koitton Club, Heliogàbal, Diobar, Robadors...

El document que es presentarà en el plenari defineix aquests Espais de Cultura Viva com a locals que “generen un context adequat per a la cohesió social i la participació ciutadana” i que “promouen la interacció amb diferents institucions, entitats o col·lectius”. Així, als antípodes dels esdeveniments massificats, de la uniformitat cultural i del tracte al públic com un simple consumidor, treballen, entre molts altres, el Koitton Club de Sants, el Diobar del Born, el Celler Saltó del Poble-sec, l’Espai Niu del Poblenou o Big Bang, Cronopios, 23 Robadors i Freedonia del Raval. Són espais on es teixeixen vincles amb el barri i els escenaris del qual estan oberts a col·lectius i cultures sovint invisibilitzats per la cultura oficial i les grans sales comercials.

Un dels requisits per accedir a aquesta categoria d’Espai de Cultura Viva és demostrar que col·laboren amb alguna entitat del barri. És una manera d’evitar que aquests locals es puguin convertir en bombolles alienes al seu entorn més pròxim. Per allunyar de la precarietat i la incertesa aquests petits espais, des de l’any passat les subvencions a sales reserven el 60% dels diners per als de menys de 150 persones. Una vegada aprovada la categoria, la idea és potenciar-la amb plaques identificatives per a cada local, una pàgina web que servirà com a catàleg d’aquesta xarxa i una agenda compartida des de la qual informar de la infinita i diversa oferta del circuit musical de base de Barcelona.

El sector pressiona

La legislatura està a punt de concloure i el sector musical tem que una trava política d’última hora encalli l’aprovació de la nova normativa, la qual cosa, si hi ha un canvi de govern en les eleccions del mes de maig, podria tirar per terra tot el projecte. Ahir l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya va emetre un comunicat instant tots els grups municipals a aprovar-la en el pròxim plenari. El manifest està firmat també per entitats com l’Acadèmia Catalana de la Música, l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, l’Associació Professional de Músics de Catalunya, la Plataforma Música Viva i fins i tot per Fecalon, la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn.

El sector musical està fart d’afalacs i reconeixements simbòlics que venien acompanyats de multes i tancaments. El cas del bar Heliogàbal de Gràcia és paradigmàtic: va rebre un premi Ciutat de Barcelona per la seva tasca cultural i poc després el mateix ajuntament el tancava. Aquesta incertesa ha fet que molts propietaris de locals hagin estat mesos i anys a punt de llançar la tovallola. La nova categoria vol “generar les condicions necessàries perquè aquests locals tinguin recursos i garanties per fer la seva feina en condicions sense que això afecti la convivència veïnal”, insisteix Granados. Una reivindicació molt anhelada pel teixit cultural i que sembla que al final es concreta.

Temes: Música