Anar al contingut

L'ocupació d'un espai públic

Cimera per treure el 'top manta' de l'estació de Renfe a la plaça de Catalunya

Els Mossos i la Guàrdia Urbana negocien aquest dilluns una guàrdia policial conjunta i permanent

Després de cinc desallotjaments al gener, el pla municipal vol evitar que els manters tornin

Óscar Hernández

Cimera per treure el 'top manta' de l'estació de Renfe a la plaça de Catalunya

FERRAN NADEU

Els cinc desallotjaments massius de manters del gener no han aconseguit erradicar el peculiar assentament comercial que s’instal·la al vestíbul de l’estació de Renfe de la plaça de Catalunya. Almenys de moment. La falta d’una vigilància policial permanent, per la negativa dels Mossos d’Esquadra a romandre en aquest recinte subterrani amb la Guàrdia Urbana per dissuadir els venedors, ha retardat la solució definitiva del problema. No obstant, en la reunió que aquest dilluns 4 de febrer mantindran els comandaments dels dos cossos policials, amb responsables de l’Ajuntament de Barcelona i la Renfe, s’aprovarà el que tècnicament es denomina “dispositiu de saturació conjunta”.

La solució definitiva per impedir la recol·locació dels manters arriba un any després que la Renfe va començar a alertar de forma insistent que la presència d’entre 100 i 150 venedors cada dia amb la seva mercaderia al vestíbul principal de l’estació de Catalunya impediria una correcta evacuació de l’estació si es produís una emergència.

La resolució del problema va entrar en una aparent recta final al novembre en una reunió entre l’ajuntament, la Generalitat, Renfe i TMB. Els Mossos van acceptar col·laborar amb la Guàrdia Urbana en un desallotjament definitiu, tot i que la iniciativa havia de ser municipal. Però una alerta terrorista al desembre i la celebració aquells mateixos dies del Consell de Ministres a la ciutat la van ajornar.

Actuacions ineficaces

Després de Nadal es va reprendre el pla contra “el top manta al subsol”, com el denominen els tècnics per diferenciar-lo de la venda ambulant que es fa “a la superfície”, és a dir, al carrer. Des d’aleshores, s’han dut a terme cinc desallotjaments de venedors amb mossos i guàrdies urbans antiavalots al ‘hall’ subterrani, els dies 8, 10, 14, 16 i 31 de gener. Però l’endemà, els manters tornen a ocupar l’espai. “L’única manera d’evitar-ho és mantenir la presència policial durant diverses setmanes”, explica a aquest diari un dels representants municipals que gestionen aquest problema tan complex.

La mateixa font nega que el govern d’Ada Colau hagi refusat actuar contra el ‘top manta’, tal com denuncien els més crítics, i posa d’exemple que només l’any passat la Guàrdia Urbana va confiscar en tota la ciutat 1.132.071 productes (la xifra més alta dels últims tres anys, un 18% superior a la del 2017).

Aquest expert municipal també admet que l’ocupació del vestíbul de la Renfe, que tant aclapara els responsables de la companyia, "és insostenible”. “Una concentració tan gran de venedors dificulta el trànsit dels usuaris i, segons els informes de seguretat de la Renfe, entorpiria una evacuació del recinte”, afegeix.

No obstant, els Mossos, que han escoltat aquest mateix argument en les reunions amb l’Ajuntament i Renfe, no el comparteixen: “En els desallotjaments s’ha tardat menys d’un minut a buidar el vestíbul. En una evacuació d’emergència, els venedors també sortirien corrents”.

Més vigilants de la Renfe

La policia catalana limita el problema no a una qüestió de seguretat pública, sinó d’activitat comercial i, per tant, de competència municipal. “Nosaltres hem de mantenir les patrulles al carrer, on passen coses, i no en un espai de la Renfe”, afirmen sempre els seus responsables. Però ara els Mossos ja estan més disposats a col·laborar en la vigilància del recinte ferroviari per foragitar el ‘top manta’, sempre que sigui sota un pla liderat per la Guàrdia Urbana i que també impliqui un augment significatiu de vigilants de la Renfe.

Un dels esculls de la reunió d’aquest dilluns serà delimitar quants efectius ha de destinar cada administració a l’operació, sobretot quan ningú nega que a cap de les dues els sobren els agents, tal com s’ha demostrat en l’actual pla de seguretat de Ciutat Vella.


L’objectiu final del “dispositiu de saturació conjunta” per a l’estació de Catalunya, que, si tot va bé, subscriuran els comandaments de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, concreta que al que hauria de ser l’últim desallotjament definitiu de manters el seguirà una presència policial conjunta durant diverses setmanes en aquest mateix lloc. Almenys, afirmen fonts coneixedores de l’acord, “fins a apoderar els vigilants de seguretat” de la companyia ferroviària.


Es tracta que siguin només els vigilants els que impedeixin en un futur pròxim la tornada dels manters, sempre que aquests últims acceptin la seva autoritat després de veure’ls actuar diverses setmanes juntament amb la policia. Quan es produeixi l’ocupació de l’espai comú amb les mantes i les mercaderies, els vigilants podran actuar sols i demanar intervenció policial des de l’exterior en cas que la situació es compliqui. El mateix que ja fa el personal de seguretat quan intervé en una baralla o en qualsevol delicte a la xarxa de transport públic.

L’Ajuntament demana actuar des de diversos fronts

L’Ajuntament de Barcelona vol que totes les administracions s’impliquin en el fenomen del ‘top manta’, que, segons els experts, no creix de forma alarmant, però tampoc disminueix. Ara hi ha menys punts de venda, però més venedors en cada ubicació (150 a l’estació de Renfe).

“Estem treballant amb un pla d’acció integral, en el qual és necessari que totes les administracions col·laborin”, explica Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum. “S’ha d’abordar el tema de l’origen, les alternatives sociolaborals i també els terminis per accelerar els processos de regularització que permetin a aquestes persones trobar una feina i deixar la manta”, afegeix. I posa com a exemple el pla que va aconseguir que els netejavidres desapareguessin de les cruïlles de Barcelona, que es va aconseguir.

El control del ‘top manta’, per exemple, també implica diferents cossos policials, ja que la majoria d’articles a la venda són falsificats (competència de la Guàrdia Civil), es distribueixen en magatzems de Badalona (Policia Local) i finalment es venen als carrers de Barcelona (Guàrdia Urbana).