PLE EXTRAORDINARI

L'oposició reprova per quarta vegada Colau per la inseguretat

L'oposició reclama més recursos per a la Guàrdia Urbana i l'alcaldessa replica exigint més efectius dels Mossos

zentauroepp46699880 ple pleno ajuntament190125152330

zentauroepp46699880 ple pleno ajuntament190125152330 / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Ernest Alós

Quarta reprovació a l’alcaldessa, Ada Colau, aquest mandat. La tercera, ja, per motius relacionats amb la seguretat a la ciutat. La del mes d’abril va començar amb una crisi desencadenada als carrers del Raval, la dels narcopisos, i després de la reprimenda va tenir uns fruits concrets, tot i que tardans, les batudes conjuntes de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana del mes d’octubre. La reprovació del plenari extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona celebrat avui neix d’una enquesta, el baròmetre municipal que assenyala la inseguretat com el problema que inquieta més barcelonins (el 21%), i s’afirma en les dades prèvies que indiquen que la delinqüència va créixer un 19,8% entre el 2017 i el 2018 i els mateixos proposadors (més el PDECat que ERC) admeten que difícilment tindrà conseqüències més enllà d’ajudar a posar el debat sobre l’actuació del Govern de la ciutat en matèria de seguretat en el debat preelectoral. La reprovació a què s’han afegit el PSC, Ciutadans i el PP portava annexa una petició de més mitjans per a la Guàrdia Urbana i ha tingut com a resposta la demanda de l’alcaldessa, Ada Colau, que el Govern de la Generalitat destini almenys 150 agents de la nova promoció dels Mossos que s’incorporaran aquest estiu a la ciutat de Barcelona.

¿En quins termes s’establirà el debat electoral de la inseguretat, que entre altres aspectes ha permès als republicans donar-ne una de freda davant del Govern de Colau el mateix dia que abocava una de calenta per encarrilar el projecte del tramvia? Si el regidor del PDECatJordi Martíha arribat a utilitzar textualment l’expressió“llei i ordre”,per part d’EsquerraJordi Coronasva instar a endinsar-se en les causes, a diferenciar entre l’incivisme i la delinqüència, entre joves fumant cànnabis en un parc i un narcopis i a no fiar tota la política de “seguretat pública” a la presència policial. Carina Mejías (Ciutadans), en aquest sentit, va criticar gairebé tant el discurs d’ERC com el de Colau (i què no hauria fet Manuel Valls, les expulsions de gitanos de França del qual va recordar el regidor republicà).

Seguretat, esquerres i dretes

Ha sigut en una discussió anterior, quan el ple ha reprovat el bloqueig de l’'Open Arms' pel Govern de Pedro Sánchez, quan el tinent d’alcalde Jaume Asens (assenyalat per l’oposició com el principal responsable dels prejudicis antipolicials amb què els Comuns van arribar al consistori i que han enrarit la relació amb la Guàrdia Urbana) ha alertat del’ús de la por per part de la dreta. "A l’extrema dreta se l’ha de guanyar però no comprant-li el marc mental a la dreta, que és el que va fer Valls,", i menys en matèria de seguretat i policia, com ha afirmat que han fet ERC i el PSC.

La resposta, diferida, ha arribat del republicà Coronas. "És molt important que des de l’esquerra abordem el problema de la seguretat sense cap tipus de prejudici i por, perquè si no, només parla la dreta, que només diu que això se soluciona amb més polis i més porres al carrer, i nosaltres diem que també amb agents cívics i educadors de carrer", ha replicat. "Hi ha hagut prejudicis contra la policia i negació durant molt temps del que estava succeint", ha afegit el president del grup socialista, Jaume Collboni.

El cert és que les esquerres hi ha coses que se les han de fer mirar si no volen perdre els barris populars. I ho va assenyalar Carina Mejías, de Ciutadans, en una pulla contra el qual va definir "bonisme populista". "Els problemes els pateixen els barris més humils, més desprotegits, però no he vist una preocupació tan intensa pel veí de Baró de Viver que va ser cruelment assassinat al carrer davant de la seva família, i per com es va permetre que aquestes persones s’apoderessin d’un barri, com per la gossa Sota." 

El paper de la Generalitat

Reprovació de geometria variable: El PSC i ERC han recordat la responsabilitat de la Generalitat, Alberto Fernández Díaz ha lamentat no poder votar un text que reprovés tant el president Torra i el conseller Buch com a Colau i l’alcaldessa va al·legar que mentre el seu equip de govern ha convocat places de la Guàrdia Urbana cada any (només per reposar jubilats, li han recordat) i dedica 12 milions d’euros a hores extres dels agents, els Mossos no han ampliat la plantilla des del 2009 i no dediquen res a hores extres per compensar la dedicació dels agents a tasques antiterroristes i a mobilitzar-se davant de l’increment de les manifestacions als carrers de Barcelona pel context polític actual.

Notícies relacionades

¿Una unanimitat? La de reconèixerl’increment de la sensació d’inseguretat dels ciutadans,reflectida als baròmetres, i la dels delictes comesos efectivament, després d’un augment del 4,5% entre el 2016 i el 2017 i d’un 19,8% entre el 2017 i el 2018.

Els matisos han arribat des de la cadira de l’alcaldessa, s’ha escudat enun índex de ‘The Economist’ que situa Barcelona com la 13a ciutat més segura del móni ha ratificat, malgrat les pulles de Carina Mejías, la seva frase queBarcelona “no és una ciutat insegura sinó que té problemes específics de seguretat”. En concret, el delsnarcopisosen Ciutat Vella, “en què estem treballant i en què es comencen a veure fruits, especialment al Raval”,  el delsfurtsa Ciutat Vella i Eixample, “que és el delicte que tenim bàsicament a Barcelona”, i lasensació d’inseguretatprovocada per aquests “que és estructural itambé s’ha multiplicat per nou a Catalunya”. Apreciacions que han contradit Coronas, que li ha recordat que no només han augmentat el nombre de furts sinó també el de robatoris amb força, i Collboni, que ha recordat que a Madrid i València, totes dues amb coalicions d’esquerres, la delinqüència ha augmentat per sota de l’1%.