Barcelona lluitarà per escalar posicions en els rànquings de reconeixement mundial

En aquest segle,Barcelonas’ha enfilat en tantsrànquings internacionalsque ja costa conèixer les seves notes i el seu posicionament real respecte a ciutats competidores. Distingir una avaluació global. I més d’un es deu preguntar de què li serveix ser tercera en el World’s Best City Brands quant a la qualitat del seu entorn construït o cinquena en la seva llista general, ser la 43a de 231 en qualitat de vida o la 15a de 86 en interculturalitat. La resposta és que serveix, i molt, quan les empreses han de decidir on obrir seus, invertir en tecnologia o enviar empleats a viure temporalment. I permillorar la classificació en alguns apartats(com l’atracció real en inversions, sobretot, tecnològiques) i remuntar la reputació (no marca) de la capital catalana, que, tot i que és “bona”, “s’ha vist afectada l’últim any i mig per l’atemptat, la turismofòbia, la inestabilitat política i la seguretat”, la iniciativa privada –des de l’associacióBarcelona Global– ha impulsat una iniciativa que en potenciï la “rellevància”.

El pla es divideix endues fases complementàriesi no es vincula al turisme ni l’atracció de visitants, sinó a la captació de talent, congressos o negocis, entre d’altres. La primera fase ha consistit acrear una webque recull laseva posició en els 45 rànquings més destacatsi influents del món i els atorga una nota ponderada. Així, si es vol saber si la ciutat és un bon niu per viure o en el seu pols cultural descobrirà que sí. Però si està pensant a desenvolupar-hi una ‘start up’ comprovarà que és més fàcil idear-la que aconseguir créixer amb ella en el seu corresponent ecosistema.

Barcelona Global juntament amb la consultora Ideogramahan treballat en aquest gran banc de dades (amb informació molt actualitzada, dels dos últims anys), després de constatar la necessitat d’aquesta eina però també de comprovar elretrocés de la ciutat en algunes classificacions i aquesta davallada de reputacióque “s’ha patit”. S’atribueix a la imatge que de vegades es projecta en qüestions tan sensibles com la inseguretat i les anteriorment esmentades, explica el president del col·lectiu,Pau Guardans.

Personal i recursos

La segona entrega d’aquesta missió és el veritable repte, ja que consisteix adedicar recursos i personala cuidar tots aquests aspectes que projecten la ciutat, tant contactant amb les diferents institucions que analitzen les metròpolis, com facilitant dades objectives de vegades poc conegudes o sobre el que hi hadesinformació. El projecte es finança amb els mateixos recursos d’aquestaassociació independenti sense ànim de lucre que aglutina 183 empreses, centres de recerca, escoles de negocis, emprenedors i institucions culturals, a més de 860 professionals i una xarxa de socis que treballen fora d’Espanya i d’estrangers instal·lats a l’urbs.

L’entitat no recrimina a l’ajuntament–que dimarts passat va presentar uninforme propi analitzant la marca Barcelonaque concloïa que la ciutat manté l'atracció, malgrat alguns aspectes negatius bastant coincidents– ni a les diferents administracions que no tinguin un programa públic en el mateix sentit. Guardans opina que podria semblar que un alcalde de torn “ven la seva gestió” a les institucions. I prefereixen que sigui un col·lectiu plural i autònom el que realitzi aquesta interacció. Tambétreballaran amb classificacions en què en el top no apareix la ciutat. Per exemple, el Global Cities of the Future de fDi Intelligence, que analitza la projecció de les ciutats per atreure projectes futurs d’inversió estrangera directa i només publica les 25 millors, tot i que han pogut saber que Barcelona és ara la 45 de 129. O l’European Digital City Index que puntua les condicions de les ciutats per a ‘start ups’).

 Segons Guardans, que avui dijous ha presentat el projecte juntament amb altres socis, la metròpolis continua sent "admirada" però necessita ser més "rellevant". Un altre exemple, dins del llistat Cultural and Creative Cities Monitor del Joint Reseach Center (de la Comissió Europea): s’obté la tercera posició entre 21 en l’àmbit de la “vibració” cultural i la segona en ambient que atreu talent creatiu, però l’economia creativa (com aquests sectors contribueixen a l’ocupació i la innovació cauen al lloc 16. “No només treballarem perquèBarcelona sigui més atractiva per al talent i l’activitat econòmica, sinó perquè el món ho sàpiga i reconegui”, va insistir.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

L’altra via per a aquesta finalitat seran accions com elLondon Day(una trobada durant el primer trimestre de l’any per explicar Barcelona a Londres) o l’International Desk, amb viatges de premsa per a periodistes internacionals que descobreixin la ciutat des de diferents perspectives.

Entre lesassignatures pendentshan inclòs l’Innovation Cities Index (estudia 500 ciutats amb potencial per a projectes innovadors), on Barcelona és 30a però el 2017 va ocupar el lloc 13è. O l’Oxford Economics Global Cities 2030 sobre pes econòmic, on la capital catalana ocupa la meritòria plaça 69 de 780, però es preveu que caurà més de 40 posicions en la pròxima dècada, també perdrà pes demogràfic en comparació amb altres ciutats, fins a quedar-se al lloc 197 si res canvia.