Un lavabo amb veu de dona

El lavabo parla. Una vegada es tanca la porta, una veu femenina i mel·líflua inunda l'espai amb una declaració d'intencions: "Es troba vostè en un lavabo automàtic". Tot seguit explica a l'usuari que disposa d'un temps màxim de servei de 15 minuts, i passats aquests minuts la porta es desbloquejarà automàticament. L'amabilitat digitalitzada de la veu no aconsegueix ocultar el que l'avís té d'amenaça: l'escena que probablement a molts els passa pel cap és la d'una situació desesperada en la qual és impossible acabar la tasca en 15 minuts, la porta desbloquejant-se com prometia la dona digital i la intimitat del client humiliada per la mirada distreta de qualsevol que en aquell instant circuli pel carrer.

Amb tot i modificar substancialment el paisatge en algunes places i cantonades, i de promoure un canvi de costums en una cosa tan polèmicament urbana com és l'encreuament entre carrer i necessitats fisiològiques, la instal·lació de lavabos públics fixos a Ciutat Vella va passar bastant desapercebuda. Hi va haver un anunci de l'ajuntament, una roda de premsa de la regidora del districte, Gala Pin, però els mitjans no van embogir amb la notícia. Sí que hi va haver debat veïnal: els que aprovaven la mesura perquè evitaria o minvaria les miccions al carrer, els que sospitaven que les cabines convidarien a satisfer aquestes però també altres necessitats i, com de costum, els que estaven al mig: que pensaven que sí però que també. Tenint en compte que apuntava a un problema que s'ha tornat sistèmic –senyores i senyors de la part alta es neguen a passejar per Ciutat Vella perquè és insegura i fa olor d'orina–, la mesura hauria d'haver tingut més premsa. Bona o dolenta, però premsa.

Llegir al lavabo

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

La cabina és àmplia. No és un lavabo dels que s'aixequen amb grua i es dipositen al costat de l'escenari en un concert, on tot és estret i amb tendència a la foscor. Això és una altra cosa. Hi ha lavabos de bars més estrets. ¡Hi ha lavabos de cases més estrets! Una vegada proferida l'amenaça, la veu digital explica amb orgull que el rentamans és un model d'automatisme. N'hi ha prou amb posar les mans en la posició adequada. Caurà un raig d'aigua, després un raig de sabó, després un altre raig d'aigua, després l'assecador. Explicat tot això, l'amable megafonia dona pas a una musiqueta de consultori, un jazz per a tots els gustos que algú va pensar que seria l'adequada per acompanyar els primers compassos d'una micció, una deposició o totes dues. No deixa de ser un detall. Sabut és que hi ha gent que necessita companyia quan s’asseu al vàter. Una bona lectura, música. Hi ha qui menja, hi ha casos acreditats. En el seu assaig 'Leer en el retrete', Henry Miller va deixar consignat: "Cada un, suposo, tindrà el seu material de lectura favorit per a la intimitat del lavabo". I cada un la seva música, i cada un el seu plat favorit. Els lavabos públics de Barcelona subministren música. Podria ser pitjor.

Resulta que aquest lavabo, el del carrer dels Robadors, extrem mar, tocant Sant Pau, al davant de la Filmoteca, és l'únic on la veu digital continua funcionant i la musiqueta continua sonant. D'aquest tipus de lavabos l'ajuntament n'ha instal·lat de moment cinc a Ciutat Vella: a la plaça de Sant Agustí, a la de Terenci Moix, a Pla de Palau, al nínxol que es forma en la confluència d'Arc del Teatre i Lancaster –o placeta d'Anna Murià. D'altres estan de camí. El de Sant Agustí és el més deteriorat. Vandalisme i altres coses. El de Terenci Moix desafia les lleis intrínseques del que ha de ser un lavabo públic i amb prou feines exhala olors. El d'Arc del Teatre un s'imagina que durant el cap de setmana ha de ser una festa: és just davant del Moog. ¿Han complert amb la seva comesa aquests lavabos, és a dir, ser una alternativa a les miccions / defecacions / les dues en ple carrer? Segurament que sí, encara que Roma no es va fer en un dia, de manera que a la part alta encara poden continuar esgrimint l'argument de l'orina. En qualsevol cas, llevat que es tingui una fixació anal pels portals, no sembla un mal lloc per alleujar-se.