Alberto Fernández Díaz anuncia que deixa l'Ajuntament de Barcelona

El president del grup del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, anunciarà aquest migdia que no tornarà a ser candidat del partit en les eleccions municipals del 26 de maig.

Fernández Díaz ha explicat que seguirà en el consistori fins que conclogui el mandat. Ha afirmat que el seu millor moment a Barcelona va arribar quan no era regidor amb la designació de la ciutat com a seu olímpica, el 1986. Com a pitjor record del seu pas per la política ha citat, contenint les llàgrimes, els assassinats per part d'ETA dels regidors del PP Francisco Cano, de Viladecavalls, i José Luis Ruiz Casado, de Sant Adrià de Besòs.

Fernández Díaz ha sigut regidor durant 27 anys dividits en dues etapes, de 1987 a 1999 i del 2003 fins a l’actualitat.

El seu moment més àlgid va arribar en l’anterior mandat, quan, amb ell com a alcaldable, el PP va sumar nou regidors i un pes decisiu. La irrupció de Ciutadans el va deixar amb només tres representants en l’actual mandat.

El PP afronta les pròximes municipals ambpronòstics negatius: diverses enquestes auguren que no obtindrà representació a l’ajuntament per primera vegada des de les primeres eleccions locals després de la recuperació de la democràcia, el 1979.

La seva pròxima destinació pot trobar-se o bé al front del Parlament europeu en l'activitat privada, vinculada a una empresa familiar. 

El PP anunciarà diumenge vinent qui és el seu nou alcaldable. El partit va mostrar dubtes sobre si sumar-se o no a la candidatura de Manuel Valls, encara que la seva posició final és lad'acudir a les eleccions en solitari. En els últims mesos havia sonat com a possible candidata Andrea Levy, pròxima a la direcció de Pablo Casado, en l'última setmana s'ha perfilat com a possible candidat el president de l'entitat antiindependentista Empresaris de Catalunya Josep Bou.

Una vida dedicada a la política

Fernández Díaz s'enfronta a l'últim o al penúltim capítol de la seva vida política. Si acaba com a candidat català del PP en les europees, una plaça que es disputarà amb altres candidats, com l’exdelegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, tindrà una pròrroga en forma de premi. Darrere queden diverses dècades de servei al PP en el qual ha destacat per la disciplina de partit, amb el bo i dolent que això comporta. Juntament amb el seu germà Jorge, ha portat les regnes del PP a Catalunya, de vegades amb mà ferma, de vegades de forma més subtil.Fins i tot sota el mandat de Aleix Vidal-Quadras i de Josep Piqué, els Fernández van tenir l’última paraula en moltes qüestions clau.

Com a president del PP, Alberto Fernández es va trobar amb una posició sense precedents, ja que el pacte de CiU amb José María Aznar li permetia acordar amb el llavors president, Jordi Pujol, decisions rellevants. Com a responsable autonòmic dels populars va viure situacions paradoxals: el PP arrasava a Espanya però a Catalunya s'emportava tots els pals per la intervenció a l'Iraq. Durant un temps considerable, Fernández Díaz amb prou feines podia acudir a actes sense que les protestes el perseguissin.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

De tarannà auster, se’l recorda passejant pel Parlament i amonestant el seu cap de premsa al veure'l parlar amb el mòbil del partit: li assenyalava els telèfons fixos de la Cambra catalana perquè estalviés.

La falç i el martell

Al front municipal, Fernández Díaz és vist pels seus rivals com el regidor amb més coneixement dels racons del consistori. També com el més ràpid a denunciar la incoherència d'un vot d'un grup en l'espai –el Parlament o l'Àrea Metropolitana de Barcelona– i el temps –és capaç de retreure a un partit un vot d'un o dos mandats abans. Com a motorista –condueix una Harley– es va proposar aconseguir que les motos poguessin circular pel carril bici, sense èxit. Com a regidor, es va especialitzar en un llenguatge paròdic pel qualCan Vies va passar a ser Can Trias i Barcelona, Taxalona.Deixa frases com la que va etzibar fa més d’una dècada al tripartit d’esquerres que encapçalava Joan Clos: “Vostès han canviat la falç i el martell pel ganivet i la forquilla”.