protesta a ciutat vella

Un còctel de manifestants boicotegen Valls al Raval de Barcelona | Vídeo

Els concentrats, entre independentistes, prostitutes i víctimes de la gentrificació, han intentat tapar amb els seus crits el discurs del candidat a l'alcaldia

L'alcaldable estrena la seva llista de promeses amb el compromís de contractar de 1.000 a 1.500 nous guàrdies urbans per combatre la inseguretat

manuel-valls-en-el-raval / periodico

6
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

A la plaça de Salvador Seguí, quinta essència màxima del que avui dia és el Raval, era previst que arribés Manuel Valls a través del carrer de Sant Pau, és a dir, l’accés més amable, però al final va baixar pel carrer de Robador, sí, allà on les parets estan marcades amb els talons de les prostitutes. Va ser, com era predictible, un xou. Es va saber que l’alcaldable s’acostava per la cridòria. Un xocant còctel d’independentistes, prostitutes llibertàries (així es definien en una pancarta), un parell d’‘armilles grogues’ i veïns víctimes de la gentrificació que pateix el barri van ser la música de fons des que Valls va arribar, va llegir la seva carta als barcelonins sobre seguretat i se’n va anar, amb metro, per cert. Fins i tot quan baixava les escales de l’estació de Liceu, l’insultaven. No va semblar en cap moment incòmode. És més, va donar per fet que aquesta serà una constant en la seva campanya. Li garanteix focus mediàtic, sens dubte més, per exemple, que a la pedecatera. Entre la cridòria va aconseguir col·locar, això sí, un missatge, la seva promesa electoral del dia. Diu que com a alcalde contractarà entre 1.000 i 1.500 nous agents en la Guàrdia Urbana. La plantilla actual són 3.000.

En el millor dels casos, Valls promet que incrementarà un 50% la plantilla de la Guàrdia Urbana

Valls, a hores d’ara ja resulta bastant indiscutible, és impermeable a les allaus inesperades. No només per la seva actitud davant dels manifestants, sinó també perquè la seva immersió al cor del Raval coincideix en el temps amb aquella etapa de flirteig a Andalusia entre Vox i l’únic partit que fins ara secunda la seva candidatura, Ciutadans, i ni això l’afecta. Quan se li va preguntar per això, es va servir de manual, va dir que a ell el que li importa ara és Barcelona i, en concret en aquesta ocasió, aquell rum-rum d’inseguretat creixent que es viu a la ciutat i que les estadístiques oficials confirmen. “A la ciutat s’hauran comès 200.000 delictes abans d’acabar l’any”, assegura en la seva carta. Tot i que amb formes educades, va assenyalar bona part dels blancs que assenyalaria Vox si es presentés (el temps ho dirà) a les eleccions municipals, “els okupes que gaudeixen de privilegis que no tenen els ciutadans que respecten les normes”, “el top manta que campa al seu aire” i “els narcopisos que sembren por i misèria en alguns veïnats”. Les pàgines d’esdeveniments, va dir, conviden a concloure que el metro és “un lloc perillós” i que ser dona a Barcelona comporta un plus d’inseguretat. “Dues de cada tres barcelonines s’han sentit víctimes de delictes contra la seva seguretat personal”. En resum, que s’acosta una campanya que per moments serà pugilística, per voxejar.

Que tota aquesta performance tingués lloc precisament a la plaça de Salvador Seguí té el seu què. El lloc era el missatge. Valls sabia al que anava, no com aquell arquebisbe de Canterbury que, segons explica la llegenda, va visitar Nova York en un moment en què les autoritats de la ciutat estaven en plena operació de tancament de prostíbuls. A l’arquebisbe el van prevenir a l’avió sobre la pilleria extrema de la premsa groga local, diaris equivalent a l’ExaminerdePrimera Planade Billy Wilder. Total, que aquesta va ser la primera pregunta que li van fer al baixar les escales, que què li semblava que l’ajuntament tanqués els bordells de Manhattan. Va optar per fer-se el despistat. “¿Hi ha prostíbuls a Nova York?”. La faula prossegueix. L’endemà, els tabloides es feien ressò que el primer que va fer l’arquebisbe a l’aterrar va ser preguntar si hi havia prostíbuls a la ciutat. Valls anava a Salvador Seguí amb la lliçó mil·limètricament mesurada. Els manifestants no era gaires. Potser, uns 25. Els decibels, el doble o més. Va llegir la carta sense que se’l notés incòmode per la situació. Pot ser que, fins i tot, una mica satisfet. Com que ell forma part de la legió d’alcaldables que es reivindiquen com a hereus del maragallisme, el lloc era idoni.

Valls passa al costat dels manifestants, a la plaça de Salvador Seguí / DANNY CAMINAL

Notícies relacionades

La qüestió és que la plaça de Salvador Seguí és la versió urbanística del turó 937 de la guerra del Vietnam, conegut també com el turó de l’Hamburguesa. Va ser un episodi bèl·lic molt alliçonador. Durant vuit dies, a costa de perdre desenes de soldats, les tropes americanes van conquerir un cim controlat pels vietnamites. Va ser una carnisseria. Un cop plantada la bandera, es va donar l’ordre de retirada. Aquesta placeta va ser en temps de l’alcaldia socialista una gran aposta per curar dels seus mals el cor del Raval. Es va apostar amb enorme esforç per col·locar-hi la seu definitiva de la Filmoteca de Catalunya, per construir-hi una cuidada promoció de pisos de protecció oficial, per col·locar-hi una zona de joc infantil que no hagués d’envejar res a la d’altres barris, i tot això a un pas de la rambla del Raval, una altra aposta de categoria, de manera que el carrer de Sant Pau fos una ruta natural de passeig per creuar el barri de banda a banda. Total, que una vegada conquerit el turó, la sensació que de vegades s’hi respira, amb les xeringues als peus dels gronxadors, és d’absoluta retirada.

Aquesta plaça és la versió immobiliària del turó de l’Hamburguesa, un enorme esforç que, una vegada conquerit, va ser abandonat a la seva sort

“Això serà sempre així”, va dir Valls sobre el comitè de benvinguda que es va trobar al barri. Entre els manifestants, tot i que callada, estava la diputada delscomuns al Congrés, Lucía Martín. La seva coartada era que viu per allà, però se la veia disfrutar del moment, aquella estranya comunió entre els qui reclamaven la llibertat dels presos del procés, les que exigien el reconeixement de la prostitució com un ofici i els que sostenien que Valls era l’encarnació amb vestit i corbata dels fons d’inversió que fan apujar el preu de la vivenda al Raval. La cosa no va anar a més, però la sortida del candidat va ser més tumultuosa que l’arribada. Va decidir tornar com havia vingut, amb metro. El suburbà és com els mercats municipals. Si hi ha alcaldables a la vista és que som en campanya. Però el trajecte fins a la parada de Liceu amenaçava de ser una cursa d’obstacles, de manera que la Guàrdia Urbana va improvisar un remei inesperat. Situats entre Valls i els manifestants, mitja dotzena d’agents es van agafar dels braços i es van aturar en sec. L’alcaldable va poder prosseguir, així, el seu passeig més tranquil. Una botiguera fins i tot li va demanar un ‘selfie’. A l’arribar a la Rambla, tres o quatre manifestants van arribar fins a ell, perquè van fer marrada a la cursa. L’ex primer ministre francès va baixar les escales del metro entre improperis. “Els insults, sempre els insults”,va respondre, ara sí, per fi, una mica incòmode. Una hora després, arribava el predictible tuit d’Inés Arrimadas en contra del “nou atac intolerable per part del separatisme”. Realment, els de la bandera eren uns 10.