Una reforma de TMB amenaça l'antiga estació del funicular de Montjuïc

L’Exposició Internacional que Barcelona va acollir el 1888 va deixar com a llegat la remodelació de la Ciutadella. Quatre dècades després va tenir lloc la del 1929, de la qual els barcelonins van heretar l’arranjament i organització de la muntanya de Montjuïc i de la plaça d’Espanya, a més d’un deute de 180 milions de pessetes i algun sobresalt: ningú va ser aliè a l’onada expansiva del crac borsari mundial que va tenir lloc mentre la capital catalana celebrava la fira. En resum: el fenomen no el va començar l’avui tan al·ludit i elogiat exalcalde Pasqual Maragall, tan elogiat avui que ja no és competència per a ningú, que sol ser quan li arriba l’elogi general a la gent. El fenomen era antic: Barcelona creix a cop d’esdeveniment des del segle XIX, almenys.

El fet és que tant amb la primera exposició com amb la segona Barcelona va guanyar espai per oferir a la seva gent i elements de modernització. Un dels fruits de la de 1929 va ser el funicular de Montjuïc. El projecte va correspondre a l’enginyer Emilio Echevarría, i les estacions, a l’arquitecte Ramon Reventós. Es van construir dos trams: el primer, de Paral.lel fins a Miramar, i el segon, de Miramar fins al castell de Montjuïc. El primer va arribar a temps, el segon, acabat amb retard, va ser inaugurat el 24 de juliol, amb l’exposició iniciada. La jornada va registrar diversos esdeveniments, com un sopar ofert als periodistes, del qual La Vanguardia va donar compte destacant que la seva redactora, Mari Luz Morales, que amb els anys seria directora del rotatiu, la primera dona directora d’un diari a Espanya, es va asseure “a l’esquerra” del president del consell d’administració de la Societat Anònima Funicular de Barcelona, “el senyor Balcells”.

Escalera mecànica de caoba

En aquella mateixa crònica, breu però més que completa, es destaca la instal·lació d’una escala mecànica feta de caoba que “fa la sensació de gran riquesa i d’una comoditat que el públic ha d’agrair”, i que salvava un desnivell de 8,5 metres. En el tram que portava des d’aquella andana, a Miramar, fins al peu del castell, el tren invertia en el recorregut “menys de dos minuts” a 14,5 quilòmetres per hora.

Aquella escala, que portava des de l’estació de Miramar fins a l’andana des d’on el funicular sortia per iniciar el segon tram i arribar al castell, així com la mateixa andana, estan avui com van ser deixats el 1981, any en què el funicular va veure el seu servei interromput per obres durant tres anys. En aquella data es van iniciar els treballs de rehabilitació del primer tram, el de Paral.lel fins a Miramar però el segon ja ni es va tocar: la competència del telefèric, més pràctic, va ser letal per al tren inclinat. El tram que va sobreviure va viure més renovacions el 1992 i el 2005.

Ara, 37 anys després de quedar en desús, tant l’escala mecànica com l’andana tenen els dies 

comptats. En realitat, mesos. Al novembre començarà una reforma de TMB, amb un pressupost de cinc milions d’euros, que inclou la instal·lació d’un vestidor i d’una sala de lactància per als empleats, així com d’una sortida d’emergència, una sala de baixa tensió, una sala de recanvis.

Per fer-ho, s’alterarà l’estructura actual, i es faran pisos. El buit per on passava el tren serà destruït. La sortida superior cap a la via es va tapiar fa anys perquè cada vegada que plovia l’aigua inundava l’espai.

Un difícil trasllat

La decisió de TMB no ha agradat a alguns entusiastes del món ferroviari, que consideren que l’antic funicular és un vestigi que ha de ser conservat. L’escala mecànica podria ser la primera que es va fer servir a Barcelona, ni els més informats es veuen capaços de descartar-ho o confirmar-ho. Les obres ofereixen un futur ingrat a les escales: traslladar-les senceres, per col·locar-les en un altre lloc com estaven quan funcionaven sembla impossible, explica un empleat de l’empresa. Les bigues que les sustenten són dins de la fonamentació de la volta. Els motors de les escales van ser retirats dècades enrere. En l’espai buit, que TMB va permetre visitar a aquest diari, amb prou feines queden un parell d’anuncis a les parets: un gairebé esborrat de la casa Grima, de plaguicides. Un altre, més recent i visible, de Mobles La Fábrica.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

L’empresa, subratlla un portaveu, no aprecia un valor arquitectònic que aconselli mantenir allò com està. Una opinió que contrasta en gran manera amb la dels entusiastes al·ludits, que majoritàriament prefereixen preservar les seves identitats, i que consideren que la part superior, la de l’andana, és idònia per col·locar una petita sala d’actes, amb un auditori inclinat, instal·lat, per exemple, sobre una tapa transparent que permeti veure el terreny per sobre del qual viatjava el funicular. L’esperança dels entusiastes és que segons la previsió de les obres el pic arribarà a l’escala i a l’andana al final del procés, en un any i mig. Confien que en els mesos que falten alguna cosa n’eviti el final.

Manuel Marina, que ensenya els secrets ferroviaris de Metro, funiculars i ferrocarrils a Barcelona, recorda que al seu dia va sol·licitar poder mostrar també l’estació amenaçada i que li van dir que per seguretat no podia ser, de moment. I calcula que ja llavors, quan li deien que s’estava estudiant un segon ús per a l’estació, ja es comptava amb fer les obres que amenacen de destruir-la, si ningú aconsegueix evitar-ho. TMB insisteix a no veure el drama i que no hi ha un espai alternatiu en el qual guanyar metres quadrats per als empleats.