Devots de Sherlock Holmes a Barcelona

Elemental, estimat Watson. ¿Però com, si no d’aquesta gastada manera, voldria algú començar a escriure sobre un club de devots de Sherlock Holmes? Elemental, estimat lector: elemental que en aquesta ciutat lectora –bé, solia ser-ho– existeixi una cosa anomada el Cercle Holmes; elemental que per ingressar calguisotmetre’s a un Bateig Canònic –i serà afusellat per un pilot armat amb jezailes que tingui el desvergonyiment d’escriure-ho en minúscules–; elemental que en aquest ritual el nou soci hagi d’escollir el nom pel qual serà conegut al Cercle, i que aquest nom sigui obligatòriament el d’un personatge, lloc o fins i tot objecte que aparegui en el cànon –és a dir, els 60 relats d’Holmes firmats per Arthur Conan Doyle, quatre novel·les i 56 contes–; i elemental que ningú es pugui dir ni Holmes ni Watson, perquè de dos personatges així només hi pot haver un exemplar.

En realitat, res és elemental. Tot i que al detectiu famós li agradaria que ho fos.

El Cercle Holmes va néixer el 1994 de les ruïnes –dit de manera melodramàtica–d’Actes de Baker Street, que va ser la seva predecessora o germen. Desavinences que no venen a tomb van fracturar l’associació original i van derivar en la creació del Cercle Holmes, que és a un any de complir el seu primer quart de segle. Els socis, un centenar, es reuneixen periòdicament a la seu del Pipa Club, a Gràcia, i amb una sèrie de joioses excuses –clubs de lectura, pel·lícules, presentacions de llibres– s'entreguen a una igualment joiosa adoració del seu heroi. El seu president, Miquel Ojeda –Harold Stackhurst, de ‘La cabellera de lleó’– ho formularà amb menys pompa: dirà que l’objectiu és “fer seguiment de l’obra de Conan Doyle”. Com és natural, tot membre del Cercle Holmes afirmarà que el detectiu va existir. Tots diran que Watson era el seu biògraf, i que Conan Doyle era l’agent literari de Watson. No s’és integrant de cap associació Holmes del món si no es juga a aquest joc.

Experts i assessors

El Cercle Holmes és l’associació de referència a Espanya. “Era una associació casolana fins que el 2008 ens va arribar una invitació de l’associació francesa per assistir a un esdeveniment que van organitzar a Montpeller. Després, el 2010, vam organitzar nosaltres mateixos un esdeveniment internacional al qual va venir gent de tot el món”. Com experts en tot el que tingui a veure amb el famós detectiu, són o haurien de ser el natural recurs per resoldre dubtes, i fa poc van assessorar els responsables de l’obra que actualment es presenta a la Sala Apolo, ‘Sherlock Holmes i l’Esbudellador’. “Bàsicament, vigilem tot el costat ‘holmesià’ de l’obra. El Cercle Holmes és membre de la prestigiosa Sherlock Holmes Society of London, tot i que al món ‘holmesià’ l’associació amb més prestigi a nivell mundial és la il·lustre (i nord-americà) The Baker Street Irregulars. Creada el 1934 pel periodista, novel·lista i poeta de Pennsilvània Christopher Morley, ‘han sigut socis dos presidents dels EUA: Franklin Delano Roosevelt i Harry Truman. Té uns 300 socis a tot el món i per ser membre no s’ha de postular: cal esperar una trucada.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Ojeda, com la gran majoria d’integrants del Cercle, va arribar a Holmes per la via de la lectura. “Sempre m’havien agradat els llibres d’aventures, i un dia, amb 14 o 15 anys, vaig veure en una llibreria un llibre que era tot negre, tot, fins i tot les vores de les pàgines eren negres. Era ‘Les aventures de Sherlock Holmes’”. Però la lectura avui dia ja no és una cosa evident, i les noves generacions arriben al detectiu pel camí visual: les pel·lícules, les sèries que s’han fet últimament. “Jo no em quedo amb cap. Soc un purista. El Sherlock Holmes de Guy Ritchie és un James Bond o un Indiana Jones disfressat. Però reconec que han tornat a despertar l’interès pel personatge. ¡Ara surten pastitxos cada setmana!”. Potser és per això que la mitjana d’edat de l’associació ha baixat lentament en els últims anys.

Pastitx: tot Sherlock Holmes que no firma Conan Doyle. Tot el que no és el cànon.