L'atemptat de Cornellà va ser un acte de "terrorisme gihadista", segons una experta

L’atac a la comissaria dels Mossos de a la comissaria Cornellà de Llobregat (Barcelona) a càrrec d’Abdelouahab T., que va morir abatut per una agent del cos, va ser un "martiri provocat" i, per tant, una acció terrorista de caràcter gihadista, segons un estudi forense d’una especialista a què ha tingut accés Efe.

Es tracta de l’assalt del 20 d’agost en aquesta comissaria, on una agent dels Mossos va disparar contra Abdelouahab després que aquest s’abalancés contra ella armat amb un ganivet.

L’acció va aixecar polèmica i va generar dubtes sobre la motivació de l’atacant, ja que es va arribar a dir que Abdelouahab va buscar el suïcidi per una crisi d’índole personal, sense que tingués caprelació amb el gihadisme.

Davant les diverses hipòtesis estudiades, Dalila Benrahmoune, professora d’anàlisi forense de l’escriptura àrab i col·laboradora amb les forces de seguretat espanyoles, va decidir analitzar el cas amb un estudi detallat del que s’anomena manifestacions del llenguatge islàmic (MLI).

Una nota manuscrita en àrab presumptament executada per l’atacant, un missatge de SMS que va enviar a la seva exdona i l’expressió que va proferir l’home,d’origen algerià, quan va entrar a la comissaria són els tres elements analitzats.

Indicis vàlids

Es tracta desglossar les manifestacions aparentment ambigües del llenguatge islàmic i obtenir uns indicis vàlids per poder respondre a preguntes com aquestes: ¿Quina intenció tenia l’algerià amb el seu atac?, ¿Volia cometre un atemptat o la seva actuació va ser producte d’un trastorn puntual?, ¿Controvèrsia o redempció religiosa?

L’experta creu que l’home abatut, com qualsevol altre musulmà, va utilitzar les MLI "tal com es percep en la cosmovisió islàmica, és a dir, com a recursos carregats amb un fort component extracontextual que va més enllà del simple significat lingüístic".

Benrahmoune ha analitzat la narrativa cronològica de les manifestacions del llenguatge islàmic utilitzades per l’atacant. La primera és la nota manuscrita trobada a la seva vivenda i que molts han qualificat com a "carta de comiat".

El seu contingut –destaca la forense– és el que es coneix com a "prec de la Istikhara". "Es tracta d’una súplica opcional mitjançant la qual el musulmà creient demana a Al·là que el guiï per triar la millor opció possible en un afer d’interès per a aquell".

La pregària de la Istikhara és una fórmula utilitzada per qualsevol musulmà a l’enfrontar-se a un tema d’importància o transcendència per a ell, com l’inici d’una activitat laboral o negoci, l’elecció d’una carrera universitària, la designació d’un futur marit o dona. I d’altres de més extrems, com fer la gihad o immolar-se.

Una pregària que, entre altres coses, diu: "I si saps que aquest afer és una font de mal per a la meva religió, per a la meva vida en aquest món i per a la meva destinació, desvia’l de mi i desvia’m d’ell".

Pregària

Segons l’experta forense, la nota, que el presumpte terrorista de Cornellà pot ser que copiés d’internet o d’un llibre de pregàries, revela una escriptura espontània, tret d’algunes guixades, àgil i sense faltes d’ortografia.

Pot ser que fos la primera vegada que el seu autor tractava amb aquest tipus de pregària. No havia fet mai ús de la pregària de la Istkhara i no havia tingut mai necessitat de fer una consulta a Al·là, indica l’estudi.

La forense aporta exemples d’aquesta pràctica en accions terroristes, com un vídeo de l’ISIS en què un membre d’aquesta organització afirma haver fet la Istkhara per consultar a Al·là la seva intenció d’immolar-se amb un cotxe bomba. La gravació mostra com finalment executa l’acció.

Llenguatge islàmic

La segona manifestació examinada és el missatge de SMS enviat el dia anterior per l’algerià a la seva exdona. "Me’n vaig ‘in-xa-Al·là’ (si Al·là) al gran lloc que hi ha a dalt".

En la visió de l’islam el paradís se situa a dalt, però no és únic i n’hi ha diverses categories. "La millor és la més gran, situada a dalt de tot" i "el paradís gran és una zona exclusiva per a determinats perfils de musulmans, entre els quals hi ha el màrtir", argumenta la forense, que també aporta exemples d’aquesta pràctica en vídeos gihadistes.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Finalment, Benrahmounela analitza l’exclamació 'Al·lahu-àkbar' (Al·là és gran), pronunciada en el moment de l’atac. En el context de la doctrina musulmana és una aclamació que s’utilitza, mitjançant l’elevació del to de la veu, a l’enfrontar-se a l’enemic, entre altres usos, fet que es troba fonamentat a la Sunna.

Després de tota aquesta anàlisi, l’experta conclou: "Les manifestacions del llenguatge islàmic fetes servir per l’atacant de Cornellà tenen una vinculació directa amb el terrorisme gihadista".