Sisi, una estrella a Barcelona

Fa temps que es va fer un costum saber amb detall què fa una estrella –o un terrenal famós– quan està de passada per una ciutat determinada: quins carrers trepitja, quins museus visita, en quins restaurants menja, quina és la geografia que impregna amb qualsevol que sigui la màgia que destil·len els seus dits. Pot semblar que forma part de la societat audiovisual, i que tant les noves tecnologies com les xarxes socials han portat la pràctica al paroxisme, però ja era així en un any tan analògic com el 1893. Es va complir el dia 10 el 120è aniversari de la mort de l’emperadriu Sisi, estrella del seu temps, i aquest mes commemoratiu hi ha qui recorda que Sa Altesa reial Elisabet de Wittelsbach va passar fugaçment per Barcelona el febrer d’aquell any, el 1893, cinc abans de ser assassinada. La premsa de l’època va consignar la visita amb detall.

Hi ha persones que senten devoció per Sisi, l’emperadriu rebel, la dona avançada al seu temps, com l’investigador barceloní Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, que entre els 17.300 volums que conformen la seva biblioteca –no és un dir: viu sepultat entre llibres– en té uns 40 sobre Sisi, alguns en idiomes que no entén, com l’alemany. La seva emoció va tocar cotes de fondària quan va visitar a Viena la cripta dels Caputxins on està enterrada, i fa dos anys va publicar el seu propi llibre sobre l’emperadriu, ‘Sisi, una emperadriu singular, una reina exemplar,’ on dedica algunes pàgines a repassar els detalls de la seva visita a la ciutat. Els que no va posar allà els explica de viva veu al seu laberíntic pis del barri de Sant Andreu.

Seguici, vaques i cabres

Sisi –només en el cine Sisi- va arribar a Barcelona el 5 de febrer de 1893 a bord del iot ‘Miramar’, que va amarrar al portal de La Pau. A bord viatjava un seguici compost per 30 persones i un munt de vaques i cabres, "perquè la llet que bevia havia de ser d’un tipus d’animal en particular", segons Vilarrúbia-Estrany. L’emperadriu d’Àustria i reina consort d’Hongria volia passar desapercebuda i per aconseguir-ho va ocupar un títol nobiliari de segona categoria, comtessa d’Hohenembs, tot i que l’estratègia no li serviria de gaire. "El primer dia va romandre al barco, i només va posar peu a terra l’endemà. Va anar al parc de la Ciutadella i va fer un tomb en un cotxe de cavalls. Després se’n va anar a passejar per la Rambla, perquè li agradava caminar, però pel lateral, perquè pensava que pel passeig central podia ser reconeguda". Al final, per molt que ho va intentar, no va passar inadvertida –la bellesa i els seguicis també llavors cridaven l’atenció– i els diaris se’n van assabentar i van informar de la seva estada. "Tots els diaris van explicar coses, i tots, coses diferents de les que publicava la competència".

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Pot ser que l’episodi més carregat de significat d’aquells cinc dies de visita fos el que va tenir lloc al castell de Montjuïc, que Sisi es va entossudir a visitar perquè el seu fill Rodolf al seu dia havia estat allà. "I com ella estava obsessionada amb el fill mort, quan li van dir que allò era una instal·lació militar i que no podia entrar, va fer el que poques vegades feia, que va ser cridar: ‘¡Soc l’emperadriu d’Àustria!’ Però ni tan sols així la van deixar entrar". Sisi, que era culta i lectora, va visitar diverses llibreries de segona mà, entre aquestes una del carrer de Ferran (de Ferran VII llavors) que regentava el senyor Duran Bori, "on va demanar obres de Shakespeare en francès o en anglès", segons relata Vilarrúbia-Estrany al seu llibre. Se sap que va visitar diversos cafès, que va marxar el 9 de febrer. Cinc anys després, el 10 de setembre de 1898, l’anarquista italià Luigi Lucheni li va clavar un fi estilet al cor mentre passejava pel llac Lemán de Ginebra, tan fi que Sisi al principi no es va adonar de res. Va ser quan va pujar al barco que li va dir a la seva dama de companyia que se sentia malament.

Els diaris de 1893 també van registrar la visita de Sisi a la Creu Coberta. És allà, a la seu del districte de Sants Montjuïc (Creu Coberta, 104), on Vilarrúbia-Estrany impartirà dilluns vinent una xerrada sobre això, ‘Sisi, l’emperadriu d’Àustria que va visitar la Creu Coberta’. Promet detalls com aquests i altres de la seva visita a Barcelona. Sisi, subratlla l’investigador, amb una sola 'essa’: “Així li agradava a ella. Les dues 'esses' són per les pel·lícules..."