Moure's per Barcelona en bici és més ràpid que en bus

Les noves tecnologies regalen meravelles en matèria de mobilitat. Entre moltes altres coses, permeten saber quins trajectes realitzen les bicicletes a Barcelona. Hi ha moltes obvietats, com que utilitzen els carrers més segurs i directes, que l’Eixample és el pati preferit dels ciclistes, que als barris de muntanya es pedala menys o que les autopistes urbanes continuen sent un vedat privat del cotxe. Però hi ha altres informacions, menys evidents, que demostren fins a quin punt és un mitjà de transport, no només sostenible, sinó eficient. Com, per exemple, que són més ràpides que el bus.

Malgrat que la xarxa ortogonal d’autobusos està a punt de finalitzar la seva implantació (queden cinc de les 28 línies per desplegar), el transport públic de superfície continua pagant el fet que Barcelona sigui una de les ciutats més denses d’Europa. Malgrat l’esforç municipal per pintar carrils bus, i malgrat que aquest servei té una freqüència de pas teòrica d’entre quatre i set minuts, la velocitat mitjana no ha aconseguit superar la de les línies tradicionals, les que van heretar els recorreguts dels tramvies que van desaparèixer als anys 70. Així les coses, en hora punta avancen a 11,33 quilòmetres per hora. Per als corredors, això és una mica més de cinc minuts el quilòmetre. Cap meravella. Els ciclistes, també en els moments crus del dia, circulen a gairebé 12 quilòmetres per hora. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat el Bicicleta Club de Catalunya (BACC) després d’analitzar el comportament de més de 1.100 ciclistes durant el mes d’abril passat.

“Porta a porta”

Rubén Carbonero, enginyer i vocal d’aquesta entitat, recorda que al marge de ser més ràpida, la bici és un vehicle “porta a porta”,amb la qual cosa s’evita aquest tram de cinc minuts de més que se sol caminar des de la parada de bus fins a la destinació.

L’informe, presentat i discutit dimecres a la tarda a la seu d’Amics de la Unesco, demostra també que els ciclistes no són tontos. Ja a començaments de dècada, en una enquesta realitzada per aquesta mateixa entitat, quedava clar que la preocupació principal d’aquest creixent col·lectiu era i és la seguretat. Ningú volia anar per la calçada perquè implicava jugar-se el tipus. Ara, a partir del gener, ja no els quedarà més remei perquè es va acabar això de circular per les voreres de menys de cinc metres d’ample (pràcticament totes les de l’Eixample, per exemple). L’estudi del BACC, finançat per l’Ajuntament de Barcelona, revela que les vies més utilitzades pels ciclistes són la Diagonal, Provença, Consell de Cent, passeig de Sant Joan, Urgell o Diputació, totes amb carril bici. Provença és una de les que més ha crescut, no només per ser de doble direcció per a les bicis, sinó perquè una filera de cotxes aparcats a una distància prudencial separa del trànsit motoritzat. Curiosament, els altres tres vials van ser dels primers que es van instal·lar a la capital catalana.

Al contrari, els carrers que registren més densitat de vehicles, però que no compten amb carril bici, tenen una afluència de ciclistes pràcticament nul·la. Vies com Aragó, Balmes, València, Muntaner o Aribau són un erm de bicis. Tampoc Via Laietana, malgrat ser de les poques artèries que connecten amb el front marítim. O Gran de Gràcia, on els ciclistes, si volen utilitzar-la per travessar el districte, es veuen forçats a utilitzar el carril bus, ja que a l’únic carril destinat als cotxes no són gaire ben rebuts.

Distància mitjana

Els ciclistes barcelonins realitzen una mitjana de 4,6 quilòmetres per recorregut, i només el 10% superen els 8,7 quilòmetres. Segons Carbonero, això demostra que la bicicleta pot substituir perfectament el vehicle privat, ja que en cotxe o moto se solen realitzar trajectes similars. No així amb el patinet, afirma, un mitjà de transport amb què encara no es cobreix tanta distància. El temps mitjà dels viatges és de 26 minuts i només un de cada deu supera els tres quarts d’hora.

Pel que fa als vehicles de mobilitat personal, Carbonero adverteix sobre el perill que mitjans de transport tan diferents i amb velocitats tan dispars comparteixin el mateix carril bici. Recorda també que els patinets elèctrics “són passius, mentre que la bicicleta té un component de salut pública que s’hauria de tenir en compte”. Malgrat això, explica, no estan en contra d’aquestes nous aparells sempre que ajudin a treure cotxes i motos dels carrers.

Connexió metropolitana

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Sobre la infraestructura, l’estudi també demostra que alguns carrils bici no s’estan utilitzant com estava previst. Un parell d’exemples d’això: el vial instal·lat a la plaça de les Drassanes que els ciclistes escurcen per les voreres o el carrer d’Enric Granados, plena de furgonetes de repartiment sobre el carril bici, que els usuaris solen substituir pels laterals del passeig de Gràcia. També al passeig de Colom, amb carril pintat, es detecta certa diversitat de rutes amb preferència de pedaleig pel moll de la Fusta.

Quant a les connexions metropolitanes, el mapa demostra que la connexió amb Esplugues a través del nou carril bici paral·lel a la Diagonal està funcionant bé. També es connecta amb l’Hospitalet i Sant Adrià per la facilitat orogràfica i la proximitat física entre els municipis. Amb la resta, de moment, un erm.