Anar al contingut

NOVA DELINQÜÈNCIA

Grups de 'rellotgers' persegueixen els turistes més adinerats de Barcelona

Són carteristes amb gran mobilitat per Europa que busquen aquests rellotges de gamma alta perquè es venen ràpid en el mercat negre

Agents de la Guàrdia Urbana documenten el robatori d'un Richard Mille en què els lladres van invertir 4 hores de seguiment

Guillem Sànchez

Els ‘rellotgers’, lladres especialitzats en el robatori de rellotges de gamma alta, per segon any consecutiu, continuen fent el seu particular agost a Barcelona, perseguint turistes adinerats que han escollit la capital catalana com a destinació vacacional.

Durant aquest estiu, els grups de delinqüència urbana dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana –que disposen d’agents de paisà per sorprendre in fraganti els cateristes– han identificat desenes d’aquests lladres. El que han constatat és que actuen en grups, integrats per diversos homes originaris de països del Magreb d’entre 20 i 30 anys, i que canvien de ciutat europea amb freqüència per fugir de la justícia. Pel que sembla, Barcelona els agrada cada vegada més, sobretot durant els mesos de màxima afluència turística.

Malgrat la seva joventut, no tots són impulsius. Alguns, segons fonts policials consultades per aquest diari, demostren una gran paciència i un alt grau de coordinació per seguir la seva presa.

Caça en grup

Fa pocs dies, agents del cos municipal van documentar el seguiment de quatre hores que un grup format per cinc ‘rellotgers’ va fer a un turista que lluïa al canell un rellotge Richard Mille, valorat en més de 100.000 euros.  Els lladres van localitzar la seva víctima –un ciutadà asiàtic que passejava amb la seva dona a prop de plaça de Catalunya– a l’interior d’una farmàcia cap a les 20.00 hores. Va ser el líder del grup, que es desplaçava amb bicicleta, que va informar telefònicament de la troballa la resta de la colla. En cada un d’aquests grups, sempre hi ha almenys un membre amb talent per distingir des de lluny rellotges de gamma alta. I, quan aquest va olorar el Richard Mille al canell del turista, va començar el seguiment. 

La víctima no ho va posar fàcil perquè aquella nit va sopar dues vegades: en un Kentucky Fried Chicken i en un tailandès. Els lladres no es van impacientar i van deixar que la parella disfrutés dels dos tiberis consecutius, rondant pels voltants dels restaurants o fins i tot asseient-se a prop d’ells, dissimuladament, en una de les terrasses. Cap a la mitjanit, quan la parella tornava a l’hotel, els van acatar.

Dos d’ells van interposar-se en seu camí i, des del costat, va aparèixer un tercer integrant que li va pegar dues estrebades –la primera no va funcionar– al braç fins que el passador de la corretja va cedir i el Richard Mille va canviar de mà. La maniobra no va ser acurada, va ser bruta: subjectant el seu braç i estirant amb força el rellotge. El turista va haver de ser atès per una ambulància a causa de les lesions que li van causar al canell. La intervenció dels agents de la Urbana va permetre arrestar quatre dels lladres, inclòs el líder. La víctima va recuperar el seu rellotge, tot i que en mal estat. Durant la persecució, un dels lladres el va tirar a terra i un cotxe li va passar per sobre. 

Caríssims i desitjats en el mercat negre 

Aquests rellotges, que segons detallen les denúncies policials són de les marques Richard Mille, Audemar Pigue, Patek Philippe, Hublot, Rolex, Hermes, Cartier, Panerai o Ulysse Nardin, tenen preus que oscil·len entre els 50.000 i els 150.000 euros i es poden revendre amb relativa facilitat a compradors del Magreb o Dubai. Malgrat que les cases de rellotges són informades dels números de sèrie dels aparells robats i que això implica que el nou propietari –el que el compra al lladre– no el podrà portar a reparar a cap empresa oficial, la demanda del mercat negre no cessa.  

L’inspector dels Mossos Pere Pau Guillén, durant una roda de premsa celebrada el 2017 per informar de la detenció de 27 rellotgers –14 d’ells van entrar a la presó–, quan ja es va avisar públicament de la seva existència a Barcelona, va explicar que la principal dificultat per combatre’ls era aquesta: "poden revendre’ls sense cap problema". El Codi Penal només imposa, "com a màxim", una pena de dos anys de presó als receptadors (les persones que compren material robat als lladres). I això és una cosa que hauria "de canviar", denunciava aleshores.  

Amb tècnica o amb violència

Els lladres actuen a prop d’hotels luxosos ubicats al nucli antic de la ciutat –com els del vídeo que publica aquest diari– o a les zones de lleure nocturn: al litoral marítim o al carrer Tusset. No tots els ‘rellotgers’ actuen de la mateixa manera. Alguns esperen les seves preses fins a altes hores de la matinada, quan surten dels bars de copes o després del tancament de les discoteques. Se centren en turistes ebris i intenten sostreure el rellotge sense que aquests se n’adonin, apropant-se de manera amistosa. Si aquest estratagema no funciona, tampoc dubten a comportar-se, a partir d’aquell instant, de manera violenta. Els 14 ‘casos de rellotgers’ que van ingressar a presó el 2017 es corresponien amb els que havien acabat fent ús de la força o fins i tot esgrimit una navalla, per acabar aconseguint el seu objectiu. 

No obstant, últimament, segons fonts policials, a Barcelona abunden més els que actuen com el grup que va sostreure el Richard Mille: en grup, amb seguiments llargs i amb contundència quan arriba el moment d’abalançar-se sobre el rellotge. 

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.