La petita revolució de Baró de Viver

Un dia, la Yara i les treballadores de Coeducacció, companyes de coworking, compartien escenes quotidianes d’assetjament masclista. Coincidien que havien de fer alguna cosa per visibilitzar-les. Per no normalitzar-les. Després de diverses idees, se’ls va ocórrer crear uns adhesius en què s’hi llegís alguna cosa com “en aquest lloc una dona ha patit un acte de violència masclista” perquè les veïnes les enganxin en aquells punts on algun home els ha fet un comentari fora de lloc. “Aquest estiu li donaré voltes al disseny”, explica la jove il·lustradora a la plaça de Baró de Viver, vestida amb una armilla groga després de participar com a voluntària en un taller per aprendre a anar amb bicicleta a dones migrades del barri, per apoderar-les i oferir-los una mica més d’autonomia en un enclavament tancat entre el polígon, el riu, les rondes i les vies del tren. “Experiències com aquestes només són possibles en espais com Sinèrgics. Seria impossible teixir aquestes complicitats dibuixant a casa, sola. Crec, a més, que és especialment important per a les dones tenir aquests espais comuns”, reflexiona la jove artista, una de les més de 50 ‘coworkers’ de Sinèrgics, que està treballant en un bestiari fantàstic.

Aquest no és un coworking a l’ús. No només per trobar-se a Baró de Viver, un barri on costa imaginar-se espais com aquest. “Sinèrgics suposa un impacte cultural. Trenca una part de l’imaginari de la profecia autocomplerta. Trenca amb la creença de molts veïns que ningú voldria venir aquí”, explica Isaac Arriaza, un dels coordinadors del projecte, el primer coworking municipal de la ciutat en què els coworkingcoworkers una feina que va des dels tallers de bici amb visió de gènere fins al disseny del programa i el cartell de les festes populars del barri.

LaRamona, presidenta de la comissió de festes i persona molt present en la (escassa) vida social del barri, confessa que al principi van ser bastant reticents. No entenien de què anava el projecte. Qui era aquesta gent a qui l’ajuntament havia entregat aquest espai del barri llargament reivindicat. Els baixos en què el districte de Sant Andreu va obrir Sinèrgics l’estiu del 2016 portaven tancats –concretament tapiats– des de la construcció dels pisos del patronat, fa 30 anys.

“Va ser al centre cívic, on col·laboro molt, on em van dir que per què no anava a parlar amb ells. Que ells ens podien ajudar a fer els cartells i els programes. Que estaven per a això. I la veritat és que hi vaig anar i des del primer dia, supermacos i encantats d’ajudar. I els dissenys dels programes han donat un canvi radical, és clar. Res a veure” assenyala la dona mentre mostra al seu mòbil el professional cartell de la festa major d’aquest any.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

“Aquí amb prou feines tenim teixit comercial, i vivim amb la paradoxa de tenir La Maquinista a un minut caminant. Aquí només hi ha la ferreteria, la fleca, dues farmàcies i dues botigues i molt poca vida. Per això que obrissin aquí això ens ha donat una mica d’aire”, prossegueix la dona, que explica que ella mateixa hi envia qualsevol veí que li pregunta a l’espai a demanar ajuda. “Allà són emprenedors i tenen recursos. L’Isaac sap sempre a qui dirigir-te. Tant li envio a algú perquè l’ajudi amb alguna cosa de la declaració de la renda com per a un dubte legal”, explica la veïna.

Sensació de degradació

La regidora de Sant Andreu, la tinenta d’alcalde Laia Ortiz, recorda que Sinèrgics va ser un dels primers projectes que van posar en marxa al districte a l’arribar a l’ajuntament. “En la primera reunió amb l’associació de veïns em van entregar una llista de prioritats, i una de les principals era la falta de cohesió i la sensació d’inseguretat que provocava la falta de teixit comercial i la presència de tants locals tapiats, que feien una gran sensació de degradació”, assenyala la regidora, molt satisfeta del resultat d’aquesta experiència d’innovació social per dinamitzar (no només) econòmicament el deprimit barri. Molts dels projectes de retorn social amb què els coworkers paguen el lloguer de l’espai estan relacionats amb l’escola del barri amb què comparteixen plaça.